Un jutge de cinema per a la Infanta

Els focus es dirigeixen cap al magistrat Juan Pedro Yllanes, que presidir¨¤ a l'Audi¨¨ncia de Palma el judici del cas N¨®os. Cin¨¨fil, una vegada va equiparar el paper del jutge al d'un director, que marca els temps i les escenes, d¨®na entrada als interrogatoris i al¡¤legats, ¨¦s el que regeix i conclou la ¡°cerim¨°nia¡±.

A seva banqueta hi haur¨¤ la Infanta Cristina, acusada de cooperaci¨® en dos delictes fiscals, el seu marit I?aki Urdangarin, l'expresident auton¨°mic i reu Jaume Matas i 15 imputats m¨¦s. El tribunal escrutar¨¤ una suposada malversaci¨® de sis milions d'euros. Yllanes creu que el judici, el 2016, ha de tenir ¡°plena garantia de publicitat i transpar¨¨ncia¡±.

Sevill¨¤ de 1960 i sevillista, progressista, rigor¨®s i independent, Yllanes considera que un jutge tamb¨¦ ha de tenir conviccions pol¨ªtiques i socials. ?s el pare d'una sent¨¨ncia pionera contra la corrupci¨® urban¨ªstica. Al cas Andratx, l'Audi¨¨ncia, el 2008, va condemnar l'alcalde del PP, Eugenio Hidalgo, a quatre anys de pres¨® i a l'enderrocament de la seva casa il¡¤legal en ¨¤rea protegida; va prevaricar i va cometre un delicte contra el territori. Al cervell de l'urbanisme balear amb el PP, Jaume Massot li van caure m¨¦s de tres anys. El jutge va assumir el ¡°fenomen general¡± de la protecci¨® penal ¡°d'interessos supraindividuals¡± ¡ªla naturalesa¡ª com una ¡°exig¨¨ncia¡± d'intervenci¨® i tutela dels poders. Va al¡¤ludir una mobilitzaci¨® massiva, Salvem Mallorca, i la nombrosa i ¡°profunda preocupaci¨® pel desenvolupament urban¨ªstic¡±.

Progressista, rigor¨®s i independent, Yllanes considera que un jutge ha de tenir conviccions pol¨ªtiques i socials

Yllanes, que fa carrera des de 1989, eixut, cort¨¨s i vehement, a l'estrada no ¨¦s un bust de bronze. Escrupul¨®s en el relat i en les formes, interv¨¦, pregunta als justiciables i marca els lletrats. De vegades pot semblar inquiet, i es reconeix ¡°una mica rondinaire¡±. Vesteix i cal?a elegant, un punt presumit. La toga imposa, per¨° la veu com ¡°una bata negra que queda fatal¡±. Va arrelar a Palma per raons sentimentals. Al febrer es va postular per a president de l'Audi¨¨ncia, per¨° va guanyar el seu company, Diego G¨®mez-Reino, un altre acreditat professional, progressista, que va sumar vots en el joc d'equilibris i repartiments.

Gaireb¨¦ un desconegut al carrer, Yllanes surt de l'Audi¨¨ncia amb un diari i el casc de la moto a la m¨¤. Abans de menjar frugalment ¡ªa la taula de casa seva prima el verd¡ª, corre o neda, sol. Torna al tribunal gaireb¨¦ desert i treballa al seu despatx, compartit. S'il¡¤lustra, debat, estudia les causes, resol recursos i posa sent¨¨ncies, sense exc¨¦s de ret¨°rica i nusos subordinats.

Va condemnar l'imam?de Fuengirola, Mohamed Kamal, a un any i tres mesos de pres¨®, per un delicte de provocaci¨® a la viol¨¨ncia per ra¨® de sexe, a Barcelona, el 2004, pel contingut del seu llibre La mujer en el Islam, que va ordenar confiscar. Kamal aconsellava com pegar sense deixar rastre. ¡°Va atemptar frontalment contra el dret a la integritat f¨ªsica i moral¡± [¡­] ¡°amb un to de masclisme obsolet¡±, va concloure Yllanes.

El 2009, en sentenciar al pol¨ªtic corrupte i abusador sexual Rodrigo de Santos, ¡ªque va passar ja cinc anys a la pres¨®¡ª, li va retreure ¡°les dues cares de qui portava doble vida i va ser capa? d'ocultar-ho a la seva fam¨ªlia, als seus amics, a aquells que compartien responsabilitats pol¨ªtiques i compromisos religiosos¡±. De Santos ex-n¨²mero dos de l'Ajuntament de Palma del PP amb Jaume Matas, ultracat¨°lic al Cam¨ª Neocatecumenal, va ser condemnat a Palma a m¨¦s de 13 anys de pres¨®, per quatre delictes d'abusos sexuals a menors. El Suprem ho va deixar en cinc anys de pres¨®, ja que van retirar-li dos delictes. El reu De Santos, va carregar amb una altra condemna a dos anys per gastar 50.000 euros amb la targeta Visa de l'Ajuntament en prost¨ªbuls gais i en coca?na. Avui ¨¦s un penedit, va delatar Matas i va assegurar que un contractista va pagar la seu del PP de Palma.

Va condemnar l'imam de Fuengirola, Mohamed Kamal, per un delicte de provocaci¨® a la viol¨¨ncia per ra¨® de sexe

En el judici estel¡¤lar del cas N¨®os, Yllanes formar¨¤ sala amb una altra jutgessa clau, la ponent Samantha Romero, un cervell jur¨ªdic, i amb una magistrada que ve de l'advocacia, Eleonor Moy¨¢. A l'Escola Judicial, on va ser professor, Yllanes va alternar amb l'escriptor i cineasta David Trueba. Una de les seves pon¨¨ncies pr¨¤ctiques tracta de La figura del jutge al cinema. Una mica mit¨°man, el complauen a la pantalla togats cl¨¤ssics, els juristes interpretats per Charles Laugthon, Gregory Peck o James Stewart. A la realitat troba a faltar algun recurs oral ir¨°nic anglosax¨®. Venera una joia antiga, el film de 1950 en blanc i negre, Rashomon, d'Akira Kurosawa, per la seva capacitat de fer plantejar ¡°preguntes sobre la certesa del que es veu¡±.

Pol¨ªglota en angl¨¨s i catal¨¤, progressa amb l'itali¨¤. Al febrer va trepitjar l'escenari de l'Auditorium de Palma i va representar dos personatges de la com¨¨dia de Jardiel Poncela Tu i jo som tres, muntada per un grup d'advocats.

¡°Toca que siguin unes altres persones els protagonistes¡±, va advertir el jutge instructor del cas N¨®os, Jos¨¦ Castro, en acomiadar amb un ¡°bon viatge!¡± els centenars de toms del sumari. Gaireb¨¦ 80.000 folis del gui¨®, la b¨ªblia del serial inacabat. Falta rodar la pel¡¤l¨ªcula i con¨¨ixer el seu final judicial i real.