Irlanda aprova el matrimoni gai per una ¨¤mplia majoria

Les primeres dades del recompte de vots, iniciat dissabte a les deu del mat¨ª (hora peninsular espanyola), apunten a una vict¨°ria del 's¨ª' en el refer¨¨ndum sobre la legalitzaci¨® del matrimoni entre persones del mateix sexe a Irlanda. Segons dades oficials, amb 39 de les 43 meses escrutades, el 's¨ª' guanya per un 62,3% el 'no', que aconsegueix el 37,7%. El ministre d'Igualtat, Aodh¨¢n O¡¯R¨ªord¨¢in, ja ha avan?at que el vot sembla inclinar-se amb for?a cap al ''s¨ª'. Des del principal centre de recompte de vots, ha declarat aquest mat¨ª: ¡°Crec que est¨¤ guanyat. He vist urnes obertes, d'¨¤rees mitjanes que no tenen per qu¨¨ ser necess¨¤riament liberals, i estan rotundament votant 's¨ª'¡±.

O¡¯R¨ªord¨¢in ha estat el primer d'una s¨¨rie de diputats que, des de les seves corresponents circumscripcions electorals, han repetit el mateix missatge: que tot indica que el 's¨ª', tal com estava previst, guanyar¨¤. Fins i tot un dels principals actors de la campanya pel 'no' ha adm¨¨s que ¨¦s molt probable que passi. ¡°Tothom sembla estar predient un 's¨ª', i aquest sembla que ¨¦s el cas de moment. ?s decebedor¡±, ha declarat John Murray, del cat¨°lic Institut Iona.

El recompte dels vots es perllongar¨¤ fins a la mitja tarda, i est¨¤ previst que els resultats oficials es facin p¨²blics cap a les set de la tarda (hora peninsular espanyola).

Si es confirma la tend¨¨ncia que indiquen les primeres fases del recompte, Irlanda es convertiria en el primer pa¨ªs del m¨®n que aprova per mitj¨¤ d'una votaci¨® popular els matrimonis entre persones del mateix sexe. Tot un esdeveniment hist¨°ric per a un pa¨ªs, fortament cat¨°lic, en qu¨¨?l'homosexualitat era il¡¤legal i es pagava amb penes de pres¨® fins al 1993.

Tots els partits pol¨ªtics han demanat el vot pel 's¨ª', igual que els principals diaris. Totes les enquestes publicades abans de divendres, dia de la votaci¨®, indicaven una vict¨°ria del 's¨ª' per un c¨°mode marge. Per¨° ning¨² descartava que el marge es fes m¨¦s estret a causa del vot de l'anomenat ¡°no t¨ªmid¡±, el d'aquells ciutadans que, en el context d'una campanya molt m¨¦s visible del 's¨ª', podrien ocultar la seva voluntat que es mantingui l'statu quo.

La participaci¨® sembla que ha estat alta, molt m¨¦s que en altres refer¨¨ndums fets al pa¨ªs. Al tancament dels col¡¤legis electorals a les onze de la nit (hora peninsular espanyola), la cadena p¨²blica RTE va estimar que la participaci¨® es podria situar entre el 50% i el 60%. L'alta aflu¨¨ncia a les urnes d¨®na una idea de l'inter¨¨s que ha suscitat en aquest pa¨ªs, encara majorit¨¤riament cat¨°lic, la proposta de legalitzaci¨® del matrimoni homosexual plantejada pel Govern de Dubl¨ªn, de coalici¨® entre conservadors i laboristes.

Una mica m¨¦s de 3,2 milions d'irlandesos majors d'edat s'havien registrat per votar. Havien de respondre, marcant la casella del 's¨ª' o la del 'no', si la Constituci¨® irlandesa ha de canviar-se per incloure la seg¨¹ent frase: ¡°Poden contreure matrimoni d'acord amb la llei dues persones sense distinci¨® del seu sexe¡±. Hi havia una altra q¨¹esti¨® que se sotmetia al vot popular: si es redueix o no el l¨ªmit d'edat legal (de 35 a 21 anys) per poder ser candidat a president. El recompte ha comen?at per les paperetes del matrimoni entre persones del mateix sexe.

La mobilitzaci¨® dels joves urbans hauria estat un factor clau en la vict¨°ria del 's¨ª', en el cas que finalment es confirm¨¦s. A Dubl¨ªn i a la seva ¨¤rea metropolitana, on viu gaireb¨¦ un ter? dels 4,5 milions habitants del pa¨ªs, es calcula que la participaci¨® pot haver arribat al 65%. I a Cork, la segona ciutat m¨¦s gran, al 60%. Fins a 60.000 persones es van registrar per votar els ¨²ltims mesos, moltes irlandesos residents a tot el m¨®n que no volien perdre's un moment hist¨°ric. No era possible el vot per correu, i podien votar a tots els irlandesos que haguessin emigrat del seu pa¨ªs fa menys de 18 mesos.

A la capital, el triomf del 's¨ª' pot ser rotund. Al districte oest, amb un 13% de vots escrutats, un 73% dels ciutadans s'hi han mostrat a favor. Aquest percentatge ¨¦s del 70% al centre i a l'oest d'entre el 60 i el 65%. Al centre-nord, el 's¨ª'?aconseguiria un 70%, segons les millors perspectives. "Sembla que aquesta q¨¹esti¨® ha tocat un nervi als irlandesos i em sento orgull¨®s de ser un ciutad¨¤ d'aquest pa¨ªs", ha assegurat el ministre.

Si el recompte final confirma el que ha avan?at el ministre, Irlanda se sumaria a la tend¨¨ncia global d'estendre el dret a contreure matrimoni a les persones gais. Els casaments entre persones del mateix sexe s¨®n legals a 19 pa?sos de tot el m¨®n, en tot el seu territori. A m¨¦s, aquest dret es reconeix en part del territori dels Estats Units, M¨¨xic i el Regne Unit (el matrimoni gai continua sent il¡¤legal a Irlanda del Nord, una de les quatre nacions que el componen).

Dos motius converteixen el cas irland¨¨s en especial. El primer ¨¦s que aqu¨ª s¨®n els ciutadans amb els seus vots els que decideixen sobre el tema, at¨¨s que la Constituci¨® del pa¨ªs nom¨¦s es pot modificar per refer¨¨ndum.

El segon motiu ¨¦s de car¨¤cter hist¨°ric: el pa¨ªs, on fins fa poc l'Esgl¨¦sia cat¨°lica tenia un important pes a la pol¨ªtica, va ser un dels ¨²ltims del m¨®n occidental en qu¨¨ l'homosexualitat constitu?a un delicte castigat amb penes de pres¨®. No va ser fins el 1993 que el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar il¡¤legal la legislaci¨® fins llavors vigent, heretada de la ve?na Anglaterra. El divorci es va legalitzar el 1995, els anticonceptius el 1985, i l'avortament continua sent il¡¤legal fins i tot en cas de violaci¨®.