Qu¨¨ en farem, de la bomba at¨°mica?

El museu del Born es va omplir d'interventors i d'apoderats d'ERC, per¨° aix¨° no va passar fins a les deu de la nit tocades. Arribaven excitats dels col¡¤legis electorals amb la documentaci¨® en carpetes amb el logo del partit, les acreditacions encara penjant del coll i alguna xapa, alguna ins¨ªgnia de complicitat amb les idees. El punt de trobada era el restaurant i, a mesura que s'hi presentaven amb el material, els entrepans, els plats de pernil del pa¨ªs i la cervesa 1714 anaven impregnant la jornada d'aquell sentit com¨² que t¨¦ el menjar i d'olor de pa amb tom¨¤quet. Era l'ambient com el que es d¨®na despr¨¦s de jugar un partit un dissabte al mat¨ª, o igual que el d'un grup d'amics que s'ajunten quan acaben de treballar. Una trobada entre gent que ja es coneix, ja que al marge dels qui havien participat directament en la jornada electoral, amb prou feines s'hi van presentar simpatitzants, ve?ns, ¨¦s a dir, votants. Aqu¨ª es veu que ERC ¨¦s un partit cl¨¤ssic, o sigui antic, en qu¨¨ no atreu la curiositat, l'espontane?tat del seu personal. Per¨° aquestes coses nom¨¦s passen al principi. S¨®n nom¨¦s les seus dels partits frescos les que de sobte s'abarroten de desconeguts que estan desitjant con¨¨ixer-se. Quan els teus ja et tenen molt vist i et donen el vot com les ¨¤vies d'abans donaven cinc duros (amb amor per¨° sense embolics), ¨¦s que la teva ¨¨poca s'est¨¤ quedant enrere.

ERC ¨¦s un partit cl¨¤ssic, que com que ha manat poc se somia jove esperant la seva oportunitat hist¨°rica. Per exemple, en aquestes eleccions municipals han quedat la quarta for?a a l'Ajuntament de Barcelona i quan Alfred Bosch, el seu candidat a l'alcaldia, va sortir a parlar (envoltat a l'escenari per tots els seus), va dir que havien quedat els tercers ex aequo amb un altre partit (els altres s¨®n els de C's).

Alfred Bosch diu ex aequo amb tanta soltesa perqu¨¨ ¨¦s escriptor, i als escriptors se'ls premia, i tamb¨¦ se'ls odia, molt ex aequo. Alfred Bosch ¨¦s un escriptor d'assaig i de novel¡¤les i un expert en ?frica (va fer la seva tesi doctoral sobre Nelson Mandela) que t¨¦ els ulls inflats, gaireb¨¦ tancats, per la boxa de la lectura i sempre porta aquella jaqueta caiguda, penjant (com les cases de Conca), on els escriptors guarden les seves llibretes, els seus llibres de butxaca que acaben descosint-los les butxaques. El gran gest d'escriptor que ha tingut aquesta nit Alfred Bosch en la seva compareixen?a despr¨¦s de publicar-se els resultats electorals ¨¦s que ha donat les gr¨¤cies a tothom (ja se sap, la p¨¤gina d'agra?ments), ha deixat anar una llarga i emotiva declaraci¨® de principis i s'ha oblidat de valorar els resultats. Ha estat despr¨¦s, despr¨¦s que ja s'hagu¨¦s acomiadat, i els interventors i els apoderats ja sil¡¤labegessin entusiasmats el crit d'¡°independ¨¨ncia¡± com a recompensa a tanta feina feta, quan s'ha adonat que s'havia oblidat de dir el que havia vingut a dir, i ho ha solucionat com ha pogut, a corre-cuita. (Als escriptors no cal deixar-los sols amb les paraules, es fan un embolic, els agraden totes.)

Per¨° el m¨¦s profund d'aquesta fi de jornada electoral ha estat la conversa amb un taxista pakistan¨¨s, que mentre m'allunyava de la nostra semovent realitat pol¨ªtica em condu?a a una altra de m¨¦s extraordin¨¤ria i infinita, que era la seva, i explicava que al seu pa¨ªs s'havien gastat molts diners per tenir la bomba at¨°mica, per¨° que ara el Govern estava invertint enormes quantitats en cultura (escoles gratis, llibres gratis per a tothom...), i quan estiguessin m¨¦s preparats la gent sabria qu¨¨ fer-ne, de la bomba at¨°mica.