Emilio Lled¨®

A l¡¯amic Carles Miralles, hel¡¤lenista, desaparegut ara fa pocs mesos m¨¦s injustament que no ¨¦s com¨², va anar-li un dia la seva filla per comentar-li que volia estudiar Filologia Catalana ¡ªcosa que va fer i en la qual excel¡¤leix. Miralles se la va mirar amb certa perplexitat i li va dir: ¡°No, filla; estudia una llicenciatura que serveixi per a alguna cosa, com ara Filologia Cl¨¤ssica¡±. L¡¯an¨¨cdota il¡¤lustra de meravella la molt distinta escala de valors que un universitari, o un ciutad¨¤ qualsevol, pot tenir sobre ¡°el que serveix per a alguna cosa i el que no serveix per a res¡±. Com ¨¦s sabut, la major part dels pares i fills dels nostres dies consideren que estudiar a ESADE ¨¦s util¨ªssim i oport¨²; per¨° sobreviuen aquells que, com Miralles, creuen que all¨° m¨¦s ¨²til que pot fer-se a la vida ¨¦s dedicar-se als cl¨¤ssics de Gr¨¨cia i, si sobra temps, de Roma.

Aix¨° ha vingut a tomb pel fet que Emilio Lled¨®, nascut a Sevilla ara fa vuitanta-set anys, tamb¨¦ va decidir que all¨° millor que podia fer amb la seva vida, els seus estudis i el seu lleure era dedicar-los a la filosofia i, molt en especial, a la mare de totes les filosofies, ¨¦s a dir, la d¡¯Atenes al seu per¨ªode de m¨¤xima esplendor. Ara, arribat al sol ponent, li han arribat en cosa d¡¯un any una s¨¨rie de reconeixements d¡¯aquells que s¡¯haurien de donar a la gent de qualitat quan tenen cinquanta anys, per tal com el seu exemple duri encara decennis. Per¨° aquest pa¨ªs (Espanya) ho ¨¦s d¡¯una muni¨® de persones mediocres, envejoses i tirant a ximples, que sembla que esperin que la gent es mori abans que li hagin de retre cap homenatge o donar-li una canongia per evitar, en la mesura del possible, haver de recon¨¨ixer que a la societat hi ha gent m¨¦s valuosa que un mateix. Primer va ser el Premi Nacional de les Lletres, despr¨¦s l¡¯Antonio Sancha, el Pedro Enr¨ªquez Ure?a i ara fa pocs dies el Princesa d¡¯Ast¨²ries de Comunicaci¨® i Humanitats. Abans, havia estat tota la vida catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria de la Filosofia ¡ªseguint una d¡¯aquelles peregrinacions que avui ja nom¨¦s fan els militars i els jesu?tes¡ª, bibliotecari de la Reial Acad¨¨mia Espanyola i moltes m¨¦s coses.

Com a deixeble de Heidegger i, m¨¦s directament, de Gadamer, Lled¨® ha estat dels que m¨¦s han fet per introduir l¡¯hermen¨¨utica, i els seus girs, en un pa¨ªs, com Espanya, en qu¨¨ d¡¯una banda predominava, encara als anys 1960, l¡¯escol¨¤stica tom¨ªstica, i d¡¯altra banda discursejaven amb vehem¨¨ncia els hereus del krausisme, com Ortega ¡ªper¨° jo s¨¦ que Lled¨® admira, almenys, el llibre d¡¯aquest sobre Mirabeau: m¡¯ho va dir, i no he oblidat gaireb¨¦ res de tot el que m¡¯ha dit i ensenyat.

Ha estat dels que m¨¦s han fet per introduir l¡¯hermen¨¨utica en una Espanya en qu¨¨ d¡¯una banda predominava l¡¯escol¨¤stica tom¨ªstica

Si el lector catal¨¤ no va arribar a llegir els seus fonamentals Memoria del logos o Lenguaje e historia, llavors far¨¤ b¨¦ de buscar i llegir aquesta antologia, acabada d¡¯apar¨¨ixer, que ha preparat un deixeble seu: Emilio Lled¨®, Palabra y humanidad, edici¨® i introducci¨® de Juan ?. Canal (KRK Ediciones, Oviedo, 2015). Hi trobar¨¤ una s¨ªntesi perfecta de les q¨¹estions que han ocupat Lled¨® durant m¨¦s de seixanta anys: les tesis heideggerianes revisades ¡ªsom ¨¦ssers de paraula i en la paraula¡ª, evocacions d¡¯amics que mereixien lleialtat, discursos fets en diverses ocasions, i, com ha estat propi de l¡¯hermen¨¨utica despr¨¦s dels estudis h?lderlinians de Heidegger, estudis sobre literatura, m¨¦s d¡¯un dedicat a Cervantes i el Quijote. (No m¡¯ha semblat mai que Lled¨® lleg¨ªs cap llibre que no fos de lectura imprescindible.)

El 1976, Lled¨® encara era professor a la Universitat de Barcelona. ?rem amics i sol¨ªem passejar per la Rambla, quan era barcelonina, per parlar del que ens interessava en com¨². Un dia em va dir que havia decidit abandonar Barcelona i anar-se¡¯n a Madrid. No ho va fer immediatament. Jo vaig desplegar totes les dial¨¨ctiques possibles per evitar que Lled¨® abandon¨¦s la nostra ciutat; per¨° al final ho va fer, sense que tingu¨¦s a la Cort la bona acollida que potser s¡¯havia imaginat que hi tindria.

Ara ja tant se val: ha tingut una llarga vida, amb una sola gran desgr¨¤cia, i la seva saviesa, el seu magisteri i la seva humanitat ¡ªfins i tot el seu estil quan escriu i quan parla¡ª han estat prou evidents perqu¨¨ un dia se¡¯n vagi del saeculum amb un somriure als llavis, com a bon deixeble d¡¯Epicur.