S¨®n morals les s¨¨ries de televisi¨®?

La pregunta que d¨®na t¨ªtol a aquest article t¨¦ dues respostes, una curta i una altra llarga. La curta ¨¦s: per descomptat, no hi ha discurs o relat que no sigui moral i pol¨ªtic. La llarga ¨¦s menys ¨°bvia i molt¨ªssim m¨¦s interessant.

A Samsa Stark ¡ªde Joc de trons¡ª?en els ¨²ltims moments de l'adolesc¨¨ncia la desvirga la nit de noces el noble psic¨°pata amb qui s'ha casat. L'antic x¨¨rif Rick Grimes ¡ªprotagonista de The Walking Dead¡ª?es va despullant de la seva humanitat fins a esdevenir un dictador. Frank Underwood, que arriba a ser president dels EUA a House of Cards, nom¨¦s defensa els valors que puguin ser-li ¨²tils a cada moment, en l'afany de monopolitzar el poder. I, per cert, tamb¨¦ ¨¦s un assass¨ª, no ali¨¨ a la psicopatia. Els mateixos mals afecten, per tant, la noblesa, la policia i la presid¨¨ncia democr¨¤tica. Es podria argumentar que els tres exemples pertanyen a canals de cable (HBO, AMC i Netflix, respectivament), per¨° trobem la mateixa foscor, el mateix cinisme o nihilisme, en s¨¨ries de cadenes en obert com NBC (Assumptes d'Estat), Fox (24) o ABC (Scandal). Fa olor de podrit en aquells mons i no perqu¨¨ s¨®n dram¨¤tics, ja que tamb¨¦ a la com¨¨dia impera una visi¨® negativa de la condici¨® humana; ni tan sols perqu¨¨ s¨®n nord-americans, la mateixa plaga s'est¨¦n per Gran Bretanya (Black Mirror), It¨¤lia (Gomorra) o Dinamarca (encara que la Birgitte Nyborg de Borgen no tingui res a veure amb el dubitatiu Hamlet).

Sembla que les s¨¨ries han deixat de treballar a favor de la il¡¤lusi¨® democr¨¤tica, de la fidelitat hist¨°rica, del treball en equip o, sobretot, de la just¨ªcia. Lluny queden?El equipo A, The Equalizer o Doctor en Alaska. De la primera d¨¨cada del segle XXI a la segona hem passatde The West Wing com a gran relat pol¨ªtic, amb el segell ut¨°pic d'Aaron Sorkin, a la dist¨°pia de House of Cards. Encara que Underwood es pixi a la tomba del seu pare amb els guardaespatlles a quatre passos i la Primera Dama faci el mateix davant de l'ambaixador de R¨²ssia, estem davant un relat gaireb¨¦ realista: tant Clinton com Obama han dit que representen amb bastanta fidelitat el que passa a Washington. Encara que ho diguessin de broma, les seves paraules legitimen una mirada sobre l'exercici del poder democr¨¤tic que exagera la brut¨ªcia de la pol¨ªtica nord-americana. O potser no. The Good Wife est¨¤ mostrant la compra de vots a les eleccions de Chicago, entre altres draps bruts; i Homeland, la inefic¨¤cia de la CIA, en trames que condueixen a la mort de molts m¨¦s nord-americans que terroristes isl¨¤mics.

En el nou paradigma, s'imposen les hist¨°ries que destil¡¤len una visi¨® negativa de la condici¨® humana tant en el drama com en la com¨¨dia

Hollywood sembla haver abandonat la representaci¨® del somni americ¨¤ i la idea que el principal enemic ¨¦s exterior. Poden apar¨¨ixer a les seves ficcions vilans russos, xinesos, llatinoamericans o ¨¤rabs, per¨° tots empal¡¤lideixen davant monstres com els agents secrets ianquis, el director de la CIA o el mateix president dels Estats Units. El 2001 no nom¨¦s va comen?ar el segle XXI amb l'atemptat contra les Torres Bessones, tamb¨¦ ho va fer amb la publicaci¨® de llibres com Juicio a Kissinger (Anagrama, 2002), en el qual?Christopher Hitchens va demostrar que el secretari d'Estat de Nixon i Ford va planificar tant assassinats selectius com matances a la Indoxina, Bangladesh, Xile, Xipre, Timor Oriental i l'estat de Washington. Crims contra la humanitat. Durant la presid¨¨ncia d'Obama hi ha hagut moltes m¨¦s execucions mitjan?ant drons que durant la de Bush, qui va accedir al poder gr¨¤cies al que Josep Fontana ha anomenat un ¡°cop d'estat judicial¡± (a Por el bien del imperio, Pasado y Presente, 2011). Davant un panorama semblant no ¨¦s d'estranyar que, fins i tot quan les s¨¨ries parlen dels anys 20, com a Boardwalk Empire, o dels 60, com a Magic City, l'obsessi¨® dels guionistes sembli ser la de rastrejar la genealogia de l'ensulsiada de la naci¨®.

Les tres ind¨²stries narratives m¨¦s poderoses d'aquests moments potser siguin els videojocs, les teles¨¨ries i la telerrealitat. La seva influ¨¨ncia ¨¦s enorme, per¨° mai directa. Passa a trav¨¦s de cadascun dels cervells, on passa el que Henry Jenkins ha anomenat la converg¨¨ncia medi¨¤tica. A les nostres psiques constru?m una mitologia personal a partir de la barreja de milers de relats, personatges, models. Una ¨¨tica individual en tensi¨® amb diverses morals col¡¤lectives. El vell debat humanista de si l'art ens fa millors va quedar liquidat en el moment en qu¨¨ assumim que Mao era llibreter; Mussolini, fill d'una mestra; Franco, una mica cin¨¨fil; i Stalin, un lector compulsiu. Jo crec que la cultura, en canvi, s¨ª que ens fa m¨¦s conscients i cr¨ªtics, m¨¦s lliures, per b¨¦ i per mal. La compet¨¨ncia per quotes de pantalla ha catalitzat la pres¨¨ncia de personatges temibles i d'hist¨°ries desesperan?adores, amb prou feines matisades per t¨ªmids happy end com els de The Wire o Mad Men. En les ¨²ltimes temporades d'aquesta s'interpreta la cultura nord-americana com un mecanisme en qu¨¨ California genera la innovaci¨® i les tend¨¨ncies que Nova York transforma en diners, gr¨¤cies a la poblaci¨® de l'interior del pa¨ªs, rural i inculta, consumista. L'expansi¨® dels 60 porta a la mort de Baltimore a la s¨¨rie de Simon, a un present postindustrial, a una societat en descomposici¨®. Una infinitat de trames, situacions, desafiaments o biografies, en guions i direccions d'alt nivell est¨¨tic, ens obliga a pensar de deb¨° sobre el present i sobre la hist¨°ria que hi condueix.

El vell debat de si l'art ens fa millors va quedar liquidat en assumir que Mao era llibreter i Mussolini, fill de mestra

Diu Javier Gom¨¢ a Ejemplaridad p¨²blica (Taurus, 2009) que ¨¦s ¡°impensable una civilitzaci¨® sense una po¨¨tica¡± i que ¡°els estils art¨ªstics han d'acomodar-se als ritmes i a les necessitats morals i c¨ªviques de cada estadi hist¨°ric¡±. S¨®c de l'opini¨® que la lectura d'Am¨¦rico Castro del Siglo de Oro ¨¦s correcta: del Quijote?a Fuenteovejuna, del Lazarillo a La vida es sue?o, la literatura s'ha de llegir com una cr¨ªtica pol¨ªtica i moral a un imperi decadent. Una cr¨ªtica ¨¤cida i obliqua, un exercici col¡¤lectiu de dir sense dir, que no deixa canya dreta. Intueixo que amb el temps s'aniran dissolent i oblidant les s¨¨ries que, com tantes trag¨¨dies, poemes o entremesos del segle XVII, no estan a l'altura del seu temps o no fan m¨¦s que alimentar una ind¨²stria vora?, i anir¨¤ quedant un c¨¤non que ens permetr¨¤ entendre millor la nostra ¨¨poca. Qui sap si aquell c¨¤non no ser¨¤ fet servir, en la democr¨¤cia del futur, com un exemple moral, encara que representi una constel¡¤laci¨® d'universos que semblen mancar-ne.

Jorge Carri¨®n ¨¦s escriptor. Acaba de publicar la trilogia de novel¡¤les Los muertos, Los hu¨¦rfanos?i Los turistas (Gal¨¤xia Gutenberg).