¡°L¡¯habitatge del ¡®boom¡¯ ¨¦s el pitjor de la hist¨°ria¡±
Arquitectura G repassa el seu projecte premiat als Mies van der Rohe i reflexionen sobre vivenda i urbanisme a Barcelona
Aitor Fuentes, Jordi Ayala, Igor Urdampilleta i Jonathan Arnabat es van con¨¨ixer a la universitat i van decidir obrir l¡¯estudi Arquitectura G el 2006, amb 20 anys, de manera que cap d¡¯ells ha fet els 40, un dels requisits per optar al premi d¡¯Arquitectes Emergents que van guanyar amb la seva reforma de la Casa Luz de Cilleros, a C¨¤ceres.
Luz Almeida els va encarregar reformar un habitatge gaireb¨¦ en ru?nes com a segona resid¨¨ncia. Van optar per fer tabula rasa i mantenir fa?anes i mitgeres, transformant l¡¯espai interior en un pati obert en el qual van plantar un arbre. L¡¯¨²nica limitaci¨® que la propiet¨¤ria va posar va ser l¡¯econ¨°mica. El jurat del Mies va valorar la ¡°simplicitat i claredat dels espais¡±, aix¨ª com la seva alta qualitat ambiental, per¨° ells valoren m¨¦s les lloances de la propiet¨¤ria, que assegura sentir-se molt a gust a la casa, que a Cilleros han comen?at a anomenar ¡°casa d¡¯internet¡±.
Quan van fundar Arquitectura G encara era ¨¨poca de bonan?a, per¨° aviat van viure la baixada de la crisi. Despr¨¦s de perdre els concursos als quals es van presentar, van optar per dedicar tot el seu esfor?, als enc¨¤rrecs privats, sobretot, reformes de cases integrals. Primer petits i de baix pressupost. ¡°Ara sembla que estan entrant nous projectes i de major escala. El fet de no centrar-nos en una sola escala, de no especialitzar-nos, ens ha ajudat. Fins fa poc, la gent constru?a nom¨¦s per a ells, per¨° ha tornat la figura del promotor¡±.
El premi no els ha canviat la vida, ¡°es notar¨¤ a llarg termini, perqu¨¨ m¨¦s d¡¯un s¡¯haur¨¤ adonat que existim¡±. L¡¯endem¨¤ de recollir el guard¨® van continuar immersos en els prop de 40 projectes que tenen sobre la taula, la majoria reformes d¡¯interiors integrals, per¨° tamb¨¦ construccions d¡¯habitatges familiars i plurifamiliars per diverses localitats de Catalunya. ¡°Vam decidir treballar aqu¨ª, perqu¨¨ les coses es poden fer millor, amb m¨¦s intensitat, i perqu¨¨ portar la direcci¨® d¡¯obra fora ¨¦s m¨¦s complicat¡±, tot i que asseguren no estar tancats a desenvolupar la seva activitat a l¡¯exterior.
Malgrat la seva joventut, coneixen a fons la realitat arquitect¨°nica barcelonina. Valoren positivament el prestigi que gaudeixen arquitectures com les de l¡¯¨¨poca de Gaud¨ª, per¨° critiquen que s¡¯hagi utilitzat com una estrat¨¨gia de m¨¤rqueting per vendre la ciutat i que arquitectures com les del moviment modern passin desapercebudes. ¡°Hi ha hagut anys en qu¨¨ la marca Barcelona ha tingut una gran utilitat, ha servit per promocionar el nom de la ciutat, per¨° cal tornar a plantejar-se no tant la marca com la seva qualitat, buscar que la identitat de Barcelona no es perdi, con¨¨ixer quins factors s¨®n els que determinen aquesta identitat, i procurar qualitat de vida als ciutadans, perqu¨¨ la ciutat funciona per i per al turisme, per¨° no per als ciutadans, que en semblen exclosos. Cal recuperar-la¡±. La crisi, mantenen, servir¨¤ per establir un plantejament m¨¦s sensat de l¡¯arquitectura en general. ¡°Els blocs d¡¯habitatges an¨°nims fets en l¡¯¨¨poca del boom han estat els de pitjor qualitat de la hist¨°ria¡±.
Quant a noves zones de la ciutat, com el F¨°rum, asseguren que el problema no s¨®n els edificis, sin¨® la gesti¨® de l¡¯espai, utilitzat per la ciutat com un espai per realitzar esdeveniments que atreuen grans masses de gent que se situen all¨¤ perqu¨¨ no molestin. S¨®n cr¨ªtics amb el proc¨¦s de participaci¨® proposat com a model a seguir. ¡°Sona molt b¨¦ que tothom ho decideixi tot, per¨° la gent no formada no pot prendre segons quines decisions. Un metge decideix com intervenir, un arquitecte com construir. Les dades s¡¯han de recollir per veure les necessitats abans de fer un projecte, per¨° ho ha de fer qui en sap, no el poble. La participaci¨® ciutadana s¡¯ha utilitzat com a eina pol¨ªtica; una mena de covardia, perqu¨¨ aix¨ª no es mulla qui s¡¯ha de mullar. S¡¯ha de preguntar, per¨° la soluci¨® l¡¯has d¡¯encaixar amb valentia.
Coneixedors del tema, asseguren que Barcelona hauria de liderar el desenvolupament de les noves tipologies d¡¯habitatges, cosa que xoca amb la f¨¨rria normativa, que ¡°impedeix el desenvolupament de la nostra activitat. Tot s¨®n problemes. Dissenyar una nova normativa, no un edifici, seria el nostre projecte per a la ciutat. La majoria de les vegades la feina ¨¦s poder fer el que volem fer, tot i la normativa. S¨®n molt restrictives. Es van generar uns est¨¤ndards que se suposen alts, per¨° la seva interpretaci¨® ¨¦s supermaldestra i no et deixen fer gaireb¨¦ res. ¡°Fa 20 o 30 anys el 80% era pla i el 20% paperassa, i ara ¨¦s just al rev¨¦s¡±. El problema ¨¦s que cada vegada es funciona m¨¦s a l¡¯americana, buscant responsables per evitar problemes, per¨° acabes construint de forma anodina que no serveix per a gaireb¨¦ ning¨². Cada vegada la gent demana almenys un passad¨ªs amb tres habitacions, que ¨¦s el que t¡¯ofereix el promotor.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.