Rita, Pirros i Boabdil

Rita Barber¨¢, en la intimitat, ¨¦s malparlada. Les c¨¤meres de televisi¨® van captar la nit del 24-M com deia una paraula que, per la seva polis¨¨mia, pot significar una piadosa jaculat¨°ria eucar¨ªstica o una malsonant refer¨¨ncia a una gran patacada. Segurament en aquell moment no formulava cap jaculat¨°ria. La paraula la va repetir la inefable Rita abra?ant el delegat del Govern, presumpte corrupte, detingut cinc dies m¨¦s tard. Amb tosca sinceritat, s'acomiadava, derrotada. La seva candidatura ha estat la m¨¦s votada, per¨° la seva vict¨°ria ha estat com la del rei Pirros, que va v¨¨ncer perdent la majoria dels seus guerrers. Plorava, perqu¨¨ ha perdut per sempre la seva luxosa Alhambra consistorial que, com Boabdil, ¡°mai va saber defensar¡± com a dem¨°crata.

Durant molt de temps semblava que les innombrables not¨ªcies sobre la corrupci¨® sist¨¨mica no havien de passar factura al seu territori, ni en d'altres. Ofuscats pel bot¨ª de la brega especulativa, van forjar la crisi econ¨°mica, van cr¨¦ixer amb ella, van crear pobresa i van multiplicar la desigualtat. S'escampava la desmoralitzant sensaci¨® que els electors no reproven la deshonestedat pol¨ªtica, ni la not¨°ria delinq¨¹¨¨ncia governamental, ovacionada pels seus fidels i encoberta amb les banderes adequades. Era incomprensible que els vot¨¦s ning¨², m¨¦s enll¨¤ dels seus col¡¤legues, c¨°mplices, encobridors, receptadors i expectants d'eventuals avantatges futurs. Per¨° els votaven.

Aix¨° es va acabar. La impunitat c¨ªvica, i de vegades jur¨ªdica, de tanta corrupci¨® ¨¦s insuportable socialment. Els votants han formulat el seu c¨¤stig democr¨¤tic. Ja no podran seguir governant com fins ara, solament amb els seus vots. Rita, abatuda, expressiva i llenguallarga, amb el "caloret" de les seves ll¨¤grimes, ha verbalitzat la m¨¦s succinta descripci¨® del que ha passat: que el retret moral de la ciutadania s'ha expressat com a retret pol¨ªtic. Li ha ocorregut a la malparlada Rita i tamb¨¦ a molts altres. A Barcelona, Trias, moderat i educat, carrega no nom¨¦s les seves insufici¨¨ncies, sin¨®, sobretot, amb els pecats del seu vell l¨ªder i fam¨ªlia, els dels seus t¨¨rbols companys de formaci¨® pol¨ªtica, i les aclaparadores i injustes retallades del seu actual cap de files.

El retret moral i c¨ªvic que, finalment, manifesten els ciutadans amb el seu vot, tamb¨¦ s'expressa, de vegades, en les lleis que elaboren els seus representants a les Corts. Est¨¤ en tr¨¤mit parlamentari un projecte de llei per donar publicitat a les sent¨¨ncies de frau fiscal extraordinari. Es pret¨¦n, pel que sembla, defensar les arques de la Hisenda P¨²blica redoblant, amb la seva publicitat, la sanci¨® als grans defraudadors. El passat dia 21 de maig el Consell Fiscal (¨°rgan consultiu del Fiscal General) va emetre un informe sobre aquest projecte. Els fiscals diuen amb tota ra¨® que la publicitat d'aquestes sent¨¨ncies s'hauria d'estendre a unes altres que tamb¨¦ siguin de rellev¨¤ncia p¨²blica. Per aix¨° s'hauria d'incloure, en primer lloc, la publicitat de les sent¨¨ncies que condemnin els pol¨ªtics corruptes, perqu¨¨ els seus delictes afecten greument els interessos econ¨°mics p¨²blics i privats tant o m¨¦s que els dels defraudadors fiscals.

El debat preparlamentari ha perm¨¨s con¨¨ixer posicions sorprenents, objectivament favorables a defraudadors i corruptes

El debat preparlamentari ha perm¨¨s con¨¨ixer posicions sorprenents, objectivament favorables a defraudadors i corruptes. Diuen que les penes de vergonya p¨²blica s¨®n inconstitucionals, que la publicitat de la condemna malmetria l'honor del condemnat. Per¨° malament podrien al¡¤legar el seu dret a l'honor, perqu¨¨, com ha dit el Tribunal Constitucional, "ni la llei ni la Constituci¨® poden garantir a l'individu contra el deshonor que neixi dels seus propis actes".

Segons aquest raonament caldria pensar fins i tot en un registre p¨²blic d'aquest tipus de delinq¨¹ents antisocials, amb indubtables efectes dissuasius i de prevenci¨®. Un aparador contra la desvergonya. La lluita contra la corrupci¨® exigeix formes noves i extraordin¨¤ries per combatre-la, promovent el retret moral, c¨ªvic i democr¨¤tic, de forma proporcional i amb els l¨ªmits legals adequats. La gent t¨¦ dret a con¨¨ixer els corruptes i les seves malifetes, a castigar-los amb el rebuig social. L'exercici del dret a la informaci¨® necessita una publicitat oficial efectiva, completa i immediata de les seves condemnes.

El c¨¤stig electoral del 24 de maig era necessari, per¨° no n'hi ha prou amb una clatellada pol¨ªtica, alleujament democr¨¤tic d'una indignaci¨® excepcional. No n'hi ha prou amb la patacada grollerament descrita per la senyora Rita. Despr¨¦s de la seva catastr¨°fica vict¨°ria p¨ªrrica i les seves ll¨¤grimes de Boabdil, ja han comen?at, tots, a recompondre la seva Esperanza. Per aix¨°, el retret ¨¨tic de la corrupci¨® sist¨¨mica s'haur¨¤ de mantenir i expressar mitjan?ant un rebuig democr¨¤tic inq¨¹estionable, permanent i irreversible.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s exfiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia