Albano Dante Fachin, l¡¯efecte Streisand

L'Argentina ¨¦s el planter de la nova pol¨ªtica catalana. All¨¤ hi han nascut?Gerardo Pisarello, la monja Luc¨ªa Caram?i el candidat de Podem a la Generalitat, Albano Dante Fachin. Dels tres, Fachin ¨¦s qui m¨¦s temps fa que ¨¦s entre nosaltres, des del 1992. A difer¨¨ncia dels altres dos, ha perdut l¡¯accent argent¨ª, l¡¯ha substitu?t per un catal¨¤ amb deixos de Ferran Adri¨¤. Pisarello es va comprometre pol¨ªticament per la influ¨¨ncia del pare ¨Cun opositor i v¨ªctima de la junta militar argentina¨C. Caram s¡¯ha comprom¨¨s amb Converg¨¨ncia perqu¨¨ l¡¯ajuden a fer caritat. Fachin es va comprometre amb l¡¯esquerra antisistema a partir del 15-M. Des d¡¯aquell 2011 li han passat moltes coses, la m¨¦s significativa, l¡¯efecte Streisand.

Barbara Streisand, cantant, actriu i milion¨¤ria, va demandar el 2003 Kenneth Adelman per haver fotografiat la seva mansi¨® des de l¡¯aire. Era una imatge d¡¯una extensa zona de la costa de Calif¨°rnia, part d¡¯un projecte d¡¯Adelman de retratar centenars de quil¨°metres de primera l¨ªnia de mar afectats per la voracitat immobili¨¤ria. La den¨²ncia de Streisand reclamava una morterada de d¨°lars perqu¨¨ Adelman i el seu web havien vulnerat la seva privacitat. La seva demanda va provocar l¡¯efecte contrari del que perseguia: la imatge de casa seva va arribar a tot arreu i va difondre¡¯s per la xarxa com el virus de la grip a l¡¯hivern. A m¨¦s a m¨¦s, la den¨²ncia va ser desestimada.

Fachin ha dit en m¨¦s d¡¯una entrevista que la seva fama ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest ¡°efecte Streisand¡±. A ell i al mitj¨¤ que va fundar amb la seva parella, Caf¨¨ambllet, els van condemnar el 2012 a una multa de 10.000 euros per publicar uns v¨ªdeos difamatoris sobre presumptes fraus al sistema sanitari catal¨¤. La sent¨¨ncia va ser anul¡¤lada el 2014 per l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona. El v¨ªdeo i les informacions vinculades van ser ¨¤mpliament difoses i la campanya de micromecenatge per recollir 10.000 euros va superar la xifra en q¨¹esti¨® d¡¯hores. El cas de Caf¨¨ambllet va apar¨¨ixer en mitjans internacionals i Fachin va aconseguir la popularitat rebel que avui el projecta cap a la pol¨ªtica de masses.

Fachin ha jugat un paper cabdal en el descobriment de les clavegueres de la sanitat p¨²blica. ¡°Qui vulgui ficar la m¨¤ a la llauna de la sanitat, potser ara s¡¯ho pensar¨¤ m¨¦s¡±, va assegurar Fachin el 2013 en una entrevista per a la Universitat de Girona. Si Colau t¨¦ l¡¯actiu de la lluita contra els desnonaments, el periodista i activista Fachin pot presentar-se amb la seva croada anticorrupci¨® sota el bra?. A difer¨¨ncia de Colau, Fachin arriba a la pol¨ªtica amb menys experi¨¨ncia p¨²blica que l¡¯alcaldessa de Barcelona: encara es mostra insegur quan parla en p¨²blic, un punt cohibit, constantment abaixa la vista per mirar les notes que ha escrit. Fins i tot ha canviat la seva gosadia a les xarxes des que es va postular com a candidat de Podem: ja no entra a barraca amb els que l¡¯odien visceralment, que s¨®n molts i es troben essencialment en el nacionalisme catal¨¤. L¡¯odien perqu¨¨ ¨¦s el prototip del que en diuen posco?¨Cpostcomunista¨C i sobretot perqu¨¨ no s¡¯alia amb el proc¨¦s, el full de ruta, l¡¯ANC i d¡¯altres variants de la patum independentista.

Est¨¨ticament ho t¨¦ tot per conv¨¨ncer els indignats i els sectors m¨¦s desfavorits: ¨¦s ben plantat, porta barba combativa i la seva imatge l¡¯importa un rave. Vesteix amb polos que semblen suats de jugar a pales a la platja o amb camises d¡¯haver passar la nit prenent cubates. Per Fachin, CiU ¨¦s l¡¯encarnaci¨® del mal, ¨¦s la casta concentrada en un sol got de suc. El sistema dels pol¨ªtics tradicionals no sembla ¨°ptim per a ell perqu¨¨, com Podem repeteix di¨¤riament, est¨¤ podrit i no permet el canvi ¨Cexcepte si pacten amb ells quan arriba l¡¯hora de governar.

Fachin ha deixat clar que el proc¨¦s constituent que Podem proposa per a Catalunya no ¨¦s independentista sin¨® que lluita per ¡°la sobirania de veritat, a favor de poder decidir totes les q¨¹estions que afecten el nostre dia a dia, tamb¨¦ la territorial¡±. Fachin parla d¡¯enderrocar ¡°els enemics comuns que compartim amb altres lluites populars a l¡¯estat¡±. Per Fachin, Artur Mas ha enganyat els independentistes ¨C¡°l¡¯¨²nica sobirania que reconeix ¨¦s la de l¡¯Ibex-35¡±. La seva intenci¨® ¨¦s escapar-se de la dualitat ¡°independentistes i unionistes, que ofega la pluralitat a Catalunya¡±. La reacci¨® dels seus cr¨ªtics, b¨¤sicament des del sobiranisme de dretes, ha estat dur¨ªssima. El nou Fachin, menys vehement, reacciona aix¨ª a Twitter: ¡°Fatxa, lerrouxista, anticatalanista, franquista... Sembla que m¡¯he d¡¯explicar millor! Cal aprofundir el Debat. Seguim!¡±.

El moment no ¨¦s propici per a matisos, en aix¨° el superen contrincants directes com Teresa Forcades. Caldr¨¤ veure si el 27-S Fachin liderar¨¤ alguna llista, perqu¨¨ els laboratoris de l¡¯esquerra alternativa treballen per crear una reproducci¨® a escala catalana de Barcelona en Com¨². Fachin, com Forcades, s¡¯ha prodigat en floretes cap a la CUP i cap a ICV-EUiA. Fachin t¨¦ el desavantatge que pol¨ªticament est¨¤ m¨¦s verd que la monja benedictina o que qualsevol candidat que puguin presentar els ecosocialistes. A favor seu juga que Forcades com a cap de cartell pot ser un experiment massa arriscat i que un candidat d¡¯ICV pot ser considerat vella pol¨ªtica. Fachin vol ser la Colau de la Generalitat. A la nova alcaldessa l¡¯ambig¨¹itat en la q¨¹esti¨® nacional li ha funcionat. Fachin nom¨¦s t¨¦ tres mesos per posar-se a punt.