Hamilton, Ferrer i Baldessari entren al Macba

La primera obra que rep el visitant al passad¨ªs d'entrada del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) ¨¦s un cop al pit. Mar Negre, una pe?a de Carlos Aires de vuit metres de llarg per quatre d'ample, est¨¤ elaborada a partir de fragments de fusta de colors col¡¤locats com si fossin un parquet dom¨¨stic. El cop es rep despr¨¦s de saber que les fustes s¨®n fragments de pasteres il¡¤legals provinents d'?frica trobades a la costa de Cadis. L'impacte ¨¦s encara m¨¦s gran quan Bartomeu Mar¨ª, director del Macba fins al proper 30 de juny i comissari de l'exposici¨® Desitjos i necessitats, es col¡¤loca sobre l'obra i convida a tothom a trepitjar-la i sentir-se com un il¡¤legal dins de la barca enmig del mar. L'obra d'Aires ¨¦s nom¨¦s una de les m¨¦s de vuitanta peces que s'han incorporat al Macba en els tres ¨²ltims anys signades per autors com Richard Hamilton, John Baldessari, Francesc Abad, Allan Sekula, Esther Ferrer o Rita McBride, entre d'altres, la meitat de les quals no s'han exposat mai.

Mar¨ª ha explicat, durant el seu ¨²ltim recorregut pel museu com a director, que la mostra que ha comissariat est¨¤ dedicada a la mem¨°ria de Richard Hamilton, un dels artistes fonamentals per entendre bona part de l'art del segle XX i del segle XXI, ¡°aix¨ª com un gran amic del Macba¡±. La seva esposa Rita tamb¨¦, que va donar part d'una de les peces estrella de l'exposici¨® Growth and form, creada per l'artista el 1951, basada en un text cient¨ªfic que corregeix la teoria de Darwin de la selecci¨® de les esp¨¨cies en la qual s'afirmava que el factor est¨¨tic ¨¦s fonamental en l'evoluci¨®. La pe?a de Hamilton, com si fos un gabinet de curiositats del segle XX, sorpr¨¨n per la seva tridimensionalitat. ¡°Va reformular radicalment la idea mateixa de pr¨¤ctica expositiva¡±, ha explicat Mar¨ª. L'obra, despr¨¦s de mostrar-se a la Tate Modern de Londres, s'ha incorporat al Macba, on quedar¨¤ dipositada.

Aquesta pe?a mostra la fascinaci¨® que la innovaci¨® cient¨ªfica ha exercit sobre l'art modern. No ¨¦s l'¨²nica, ja que es percep en altres treballs, com els de Jo?o Maria Gusmao i Pedro Paiva, Model ocular, una esp¨¨cie de cambra obscura a la qual es pot accedir i on un focus projecta a trav¨¦s d'unes lents un raig de llum sobre uns ous d'estru?.

La col¡¤lecci¨® del Macba, formada per unes 6.000 obres, ha incorporat peces de caracter¨ªstiques molt diverses: des de la pintura abstracta dels anys 50 i 60, on se situa el treball d'Esteban Vicente, fins a l'abstracci¨® racional i no expressionista, d'inspiraci¨® matem¨¤tica o minimalista, com Esther Ferrer i els seus?Projectes espacials. Obres com les d'Octavi Comeron i Marc Pataut s¨®n reflexos que l'actualitat impacta en l'art, en aquest cas els canvis socials i culturals que influencien l'economia global.

A aquests noms s'hi sumen obres de John Baldessari, com la de Dwarf and rhinoceros, del 1989, Pablo Palazuelo, Joan Brossa, Marcel Broodthaers, ?yvind Fahlstr?m, Dieter Roth o Muntadas; a m¨¦s de noves veus de l'art actual, com les de Patricia Dauder, Francesc Ruiz o Mireia Sallar¨¨s, i tamb¨¦ artistes consolidats, com Gego, Antoni Llena, Dora Garc¨ªa o Francesc Abad, que aquest mat¨ª explicava la seva obra N¨°mines, on reuneix aquests documents propis rebuts del 1973 al 2009. "Tota una vida".

Mar¨ª, que deixar¨¤, despr¨¦s de set anys, el c¨¤rrec a finals de mes despr¨¦s de la pol¨¨mica que va generar una obra que feia refer¨¨ncia al rei a?La b¨¨stia i el sobir¨¤ (oberta al complet fins a l'agost) i que va acabar amb la seva dimissi¨®, va explicar que el seu pas pel centre ha servit, entre altres coses, per "enriquir l'element patrimonial del museu, amb arxius d'artista, com els de Xavier Miserachs, Joan Brossa i Maria Llu?sa Borr¨¤s", i ha assegurat que centres com el MoMA s'han interessat per com el Macba "tracta els arxius art¨ªstics". Deixa avan?ades, ha assenyalat, les negociacions per incorporar fons de l'artista Francesc Torres i s'ha congratulat que "finalment s'hagi acabat el debat sobre el tall cronol¨°gic entre el MNAC i el Macba".

Per la seva banda, la directora de la Fundaci¨® Macba, Ainhoa Grandes, despr¨¦s de no revelar la quantitat que va dedicar l'entitat a adquirir obres l'any passat per "motius de confidencialitat amb les galeries, s¨ª que ha dit que el valor total de la col¡¤lecci¨® ¨¦s de 65 milions d'euros". Pel que fa al successor de Mar¨ª, Grandes ha aclarit que els estatuts deixen clar que ¨¦s el jurat internacional l'encarregat de seleccionar una "terna ordenada de manera que el primer candidat que proposi ser¨¤ el director i dues persones que seran les seves substitutes en cas que aquesta persona no vulgui o no pugui assumir el c¨¤rrec". En cap cas seran les tres administracions i la fundaci¨® les encarregades d'escollir entre els tres el nou director. El dia 30 se sabr¨¤ el substitut de Mar¨ª.