¡°Que m¡¯expulsin... Tornar¨¦!¡±

L'olor de pi ¨¦s l'¨²ltima sensaci¨® agradable que un t¨¦ abans d'entrar al centre d'internament d'estrangers (CIE) de Barcelona. No ser¨¤ una pres¨®, per¨° ho sembla. El mur de ciment gris i les tanques met¨¤l¡¤liques que li fan guanyar altura trenquen el paisatge anod¨ª del carrer E, lloc de descans de camions?enormes. El reixat blau s'obre de dreta a esquerra, lentament. Un policia surt de la garita:

-Bon dia, senyor, veniu per una visita? Doncs espereu aqu¨ª.

Aqu¨ª ¨¦s un cubicle amb 18 seients i una m¨¤quina de Pepsi on familiars i amics dels interns esperen per visitar-los. Poden fer-ho dues hores al mat¨ª i dues m¨¦s a la tarda. S¨®n les 11.00 del dimarts 16 de juny. A la zona d'ombra s'han acomodat un jove afric¨¤ amb ulleres de pasta, un home ¨¤rab amb bigoti i una mare sud-americana amb una maleta?enorme. Les seves cares reflecteixen angoixa i tensi¨®.

Els interns del CIE estan sotmesos a un horari estrictes i no es mouen amb llibertat

Dos policies entren al CIE amb un home emmanillat. Li espera una estada que pot perllongar-se fins a 60 dies i acabar, potser, amb l'expulsi¨® d'Espanya. Gaireb¨¦ al mateix temps, una dona morena surt empenyent un cotxet. Llavors ignoro que s¨®n la J¨¦ssica i l'Aar¨®n, la dona i el fill de l'intern que vinc a visitar i del qual nom¨¦s conec el nom i el n¨²mero d'intern: Hassan El Yousfi, 355.

El policia ja en t¨¦ prou amb aquestes dades. No m'obliga a fer invencions preguntant-me de qu¨¨ conec en Hassan. Deixo el DNI a la recepci¨® i les meves coses en una taquilla tancada amb clau. El policia em condueix per un passad¨ªs fins a la porta 1 de la zona de visites, l'¨²nica que veur¨¦ de tot el recinte. La cambra t¨¦ menys pinta de pres¨® que fa cinc anys, quan vaig visitar un altre intern. Si llavors vam parlar separats per una mampara i a trav¨¦s d'un tel¨¨fon, aquesta vegada el contacte ser¨¤ directe. ?s una de les coses que, gr¨¤cies a la pressi¨® de les entitats i la vigil¨¤ncia dels jutges, han canviat per b¨¦ al CIE de la Zona Franca.

En Hassan va n¨¦ixer al Marroc, t¨¦ 31 anys i ¨¦s un gran actor.

Et passes el dia menjant-te el cap, pateixes un desgast psicol¨°gic molt gran

¨CHola! Qu¨¨ tal amic, com est¨¤s?, diu entusiasmat mentre ens abracem escenificant una amistat que mai va ser.

El policia tanca la porta amb clau i li pregunto com est¨¤. Espero que em digui que va fent, que regular, que les coses all¨¤ dins s¨®n dures... Per¨° no. En Hassan s'enfonsa al seient. El seu rostre, abans feli?, ha mutat:

¨CFatal.

En Hassan fa 13 dies que est¨¤ al CIE. Avui, si no l'han expulsat o deixat en llibertat, n'haur¨¤ complert 18. Ha estat aqu¨ª abans i est¨¤ de tornada de tot. Per¨° ara les seves circumst¨¤ncies s¨®n diferents: t¨¦ parella, un nad¨® de quatre mesos que vol cuidar i una feina carregant i descarregant camions a Mercabarna, el mercat majorista de Barcelona que, ironies de la vida, est¨¤ a nom¨¦s 15 minuts a peu del CIE.

Quan pensa en l'Aar¨®n comen?a a plorar i es tapa la cara amb les mans. El 2011, quan el van despertar ¡°a les cinc del mat¨ª¡± per anunciar-li que l'enviaven a un avi¨® rumb al Marroc, amb prou feines li va importar: no deixava ning¨² enrere. Ara que encarrilava la seva vida, despr¨¦s de 14 anys entrant i sortint d'Espanya, sent ¡°r¨¤bia¡±. ¡°Ens tracten com gossos, ens expulsen com gossos¡­¡± Per¨° no es d¨®na per ven?ut. ¡°M'¨¦s igual que m'expulsin... Tornar¨¦! Encara que hagi de jugar-me la vida una altra vegada. Tinc aqu¨ª la meva fam¨ªlia i el meu fill¡±.

No seria la primera vegada. La seva ciutat natal est¨¤ a les portes de Ceuta i assegura que coneix ¡°la forma d'entrar i sortir amb vaixell¡±. Va arribar a Catalunya als 15 anys, nom¨¦s. Les cel¡¤les del CIE li recorden les habitacions dels centres de menors on va passar part de l'adolesc¨¨ncia. ¡°Som sis persones en tres lliteres, com all¨¤¡±, somriu en Hassan, home d'ulls negr¨ªssims, corpulent, que ha de rondar el metre noranta d'al?ada.

En Hassan tenia prohibit entrar a Espanya fins a 2021; la policia el va detenir a Cornell¨¤

A un tipus de la seva envergadura no se l'alimenta amb ¡°una magdalena i un caf¨¨ en un got de pl¨¤stic per esmorzar¡±. O amb ¡°un tros de truita i aigua¡± a la nit. Es queixa que menja poc i malament. ¡°Hi ha gent que passa gana. En dues setmanes he perdut nou quilos¡±. En Hassan ¨¦s vegetari¨¤ i fumador. La seva parella li porta tabac d'embolicar al CIE a les visites. ¡°Et deus haver creuat amb ella, acaba de sortir¡±.

La vida al CIE, explica, est¨¤ sotmesa a un r¨¨gim molt sever. ¡°Aix¨° ¨¦s pitjor que una pres¨®, est¨¤ fatal¡±. Al centre arriben estrangers en situaci¨® irregular pendents de ser expulsats. Per haver com¨¨s algun delicte o, com en el cas d'en Hassan, per una infracci¨® administrativa de la Llei d'Estrangeria. Els interns tenen la mobilitat restringida i estan sotmesos a un horari estricte. ¡°Hi ha hora per al caf¨¨, hora per al tabac... hora per a tot¡±, lamenta. El pitjor, en realitat, ¨¦s que ¨¦s un horari susp¨¨s en el buit, perqu¨¨ no hi ha res a fer. ¡°Et passes el dia menjant-te el cap, donant voltes al mateix, i amb aix¨° vas patint un desgast psicol¨°gic molt gran¡±.

Incertesa, desassossec, tedi. S¨®n ingredients de la vida al CIE. ¡°A les 7.00 et desperten amb els altaveus. A les 7.30 baixes a esmorzar i despr¨¦s al pati. A partir de les 11.00 i fins a les 13.00 pots rebre visites. Menges i tornes a la cel¡¤la a descansar. A les 16.00 vas a la dutxa, l'¨²nica del dia. Despr¨¦s una altra vegada el pati i a sopar. A les 12.00 cal anar a dormir¡±.

A mitjanit has d'anar al lavabo o aguantar fins al mat¨ª: les cel¡¤les ¡°estan tancades amb clau¡± i ¡°no hi ha bany a l'habitaci¨®¡±. Les dutxes, afegeix en Hassan, s¨®n insuficients. ¡°Som molts i pots estar-hi molt poca estona. Els funcionaris posen l'aigua molt freda o molt calenta quan volen que acabis r¨¤pid¡±. Sobre els policies, no diu que hi hagi maltractaments, per¨° s¨ª que el tracte no ¨¦s bo. ¡°Els que no parlen l'idioma o no reclamen els seus drets ho passen malament¡±.

Les seves queixes coincideixen amb les que recull una vegada per setmana Sara Tolotti, volunt¨¤ria de l'ONG Migrastudium des de fa un any. Tolotti subratlla l'¡°angoixa¡± dels interns, que ¡°esperen ser alliberats i tornar a la seva vida normal¡±. ¡°La gent que ha estat a la pres¨® diu que el CIE ¨¦s molt pitjor que la pres¨®. Es nota que estan pensats per a una situaci¨® transit¨°ria perqu¨¨ no tenen res a fer en tot el dia. No fan activitat f¨ªsica, es capfiquen molt¡­¡± La volunt¨¤ria admet millores, com l'eliminaci¨®, al gener, de les mampares. O el tracte policial, que ara ¡°¨¦s m¨¦s relaxat¡±.

¡°Les coses han canviat una mica¡±, concedeix en Hassan, per¨° ¡°molt poc¡±. I recorda que a Frankfurt, on tamb¨¦ va estar internat, ¡°podies repetir menjar, la porta de l'habitaci¨® estava oberta¡­¡±.

Han passat uns 20 minuts de conversa. El policia truca a la porta, entra i adverteix: ¡°Cal anar acabant, nois¡±. En Hassan explica que intentar¨¤ resoldre la seva situaci¨®. Al seu favor explica que est¨¤ empadronat a Vilanova, que t¨¦ passaport i que la seva parella ¨Ca la qual va con¨¨ixer en un aniversari¨C i el seu fill s¨®n espanyols¡­ En contra seva, un pecat original: l'expulsi¨® de 2011 implicava una prohibici¨® d'entrar a Espanya per deu anys. Aquella ordre seguia vigent el dijous 4. La seva dona i ell estaven instal¡¤lant un cadenat en un pis buit que acabaven d'ocupar a Cornell¨¤¡­ Un ve¨ª va alertar els Mossos i en Hassan va tornar, quatre anys despr¨¦s, a la casella de sortida. S'acomiada amb la mateixa abra?ada:

- Vine quan vulguis. Aqu¨ª no hi ha res a fer¡­