L¡¯autogol d¡¯Artur Mas, o el president traient-se un ull

Aficionats com som, tots dos, al llenguatge del futbol, fa poc vaig poder intercanviar algunes impressions amb l¡¯escriptor Ramon Solsona de com el llenguatge del futbol, avui dia, s¡¯ha convertit en tot un marc de refer¨¨ncia en el qual cenyim les nostres passions, anhels, aspiracions i temors. Una llengua necessita regenerar-se constantment a trav¨¦s del l¨¨xic i la fraseologia (no en fon¨¨tica, morfologia i sintaxi, on els canvis s¨®n m¨¦s lents i no sempre responen a traject¨°ries naturals), els quals, sovint, pouen en l¡¯¨¤mbit social, econ¨°mic i comunicativament dominant per buscar en els seus ingredients les maneres de coure nous significats. Cal seguir fent bullir l¡¯olla.

Antany aquest marc de refer¨¨ncia l¡¯havien fet altres ¨¤mbits, els quals, tot i que la forma de vida que revelen ja ha reculat, s¡¯han fet perennes en la seva fixaci¨® en la llengua, com si aquesta fos una mena de n¨²vol al qual hem anat pujant tot d¡¯expressions que seguim emprant. N¡¯hi ha de quan l¡¯agricultura i els seus treballs dominaven la civilitzaci¨®, com arribar i moldre, dels temps en qu¨¨ es duia el gra al mol¨ª, on sovint calia esperar torn per fer farina fina, o b¨¦ ser m¨¦s dolent que una pedregada, i no cal dir les prevencions que suscitava el mal temps per a la collita. La ind¨²stria del t¨¨xtil, dominant a Catalunya fins al segle XX, tamb¨¦ ha fet forat, com quan en un treball de precisi¨® diem que cal filar prim, o b¨¦, si emprenem alguna mena de tasca, encara posem fil a l¡¯agulla.

En aquest paper sempre ha tingut un lloc destacat l¡¯Esgl¨¦sia, ja que s¨®n una bona pila les dites que han cristal¡¤litzat merc¨¨s al pes que la religi¨® ha tingut durant segles en la recci¨® de l¡¯educaci¨® moral col¡¤lectiva. Un mateix gest com ¨¦s persignar-se pot apar¨¨ixer tant per expressar incredulitat (fer-se¡¯n creus) com equivocaci¨® (treure¡¯s un ull pensant senyar-se; ja ¨¦s mala sort), i s¨®n abundoses les expressions en qu¨¨ el nom de D¨¦u ¨¦s emprat clarament en va, malgrat el risc de blasf¨¨mia: D¨¦u n¡¯hi do, si D¨¦u vol, D¨¦u t¡¯escolti, i ¨¦s clar, tot un camp escatol¨°gic que aqu¨ª ometrem.

Una d¡¯aquestes expressions ¨¦s un bon exemple de caiguda en des¨²s i del relleu que protagonitza el llenguatge del futbol com a font de referents comuns que tots compartim. Si abans, d¡¯una parella d¡¯enamorats que cedien a les temptacions i acabaven jaient i concebent ¡ªi, en conseq¨¹¨¨ncia, els costums obligaven que s¡¯havien de casar¡ª, en d¨¨iem que feien Pasqua abans de Rams, ara el risc que la gent no ens entengui (¡°Pasqua abans de qu¨¨?¡±) ha fet que encunyem un clar¨ªssim i inequ¨ªvoc casar-se de penal, molt menys eufem¨ªstic (aquest casar-se no ¨¦s gens figurat) per¨° amb met¨¤fora futbolera del tret prec¨ªs, ¨²nic, infal¡¤lible, que comporta la pena m¨¤xima.

N¡¯hi ha m¨¦s, d¡¯aquestes expressions en la llengua general. Tot d¡¯una podem trobar-nos fora de joc en una fac¨¨cia imprevista, i alg¨² pot llan?ar pilotes fora com quan abans es fugia d¡¯estudi. En Ramon me¡¯n comentava una altra que s¡¯utilitza per marcar difer¨¨ncies, com quan diem d¡¯alg¨² que juga una altra lliga, i a tothom li poden fer un gol, per exemple a la feina. Per¨° ¨¦s en la pol¨ªtica on el recurs a l¡¯esport de la pilota est¨¤ guanyant m¨¦s adeptes, conscients els pol¨ªtics, o aix¨° sembla, que si hi ha un llenguatge universal no ¨¦s precisament el seu. Un candidat a unes eleccions pot guanyar per golejada, i no s¨®n poques les entrades que proporciona Google quan hi escrius senzillament catenaccio i Rajoy, les qual sempre identifiquen el sistema defensiu ideat per Helenio Herrera amb l¡¯immobilisme del president del plasma. El periodista Jordi ?vole, per exemple, en d¨®na una mostra: ¡°Rajoy practica el catenaccio, no juga a l¡¯atac¡±.

Ara Artur Mas ha recorregut, ell tamb¨¦, al l¨¨xic futbol¨ªstic per anticipar un possible frac¨¤s del proc¨¦s sobiranista a trav¨¦s del terme autogol, pronunciat en un debat muntat per Vilaweb, alertant dels riscos que el gol del rival no sigui una xilena, ni un escorp¨ª, ni una vaselina o un vist¨®s toc d¡¯esper¨®, sin¨® un humiliant gol en pr¨°pia porta marcat per un defensot maldestre. Per¨° el recurs no ¨¦s nou, el terme autogol ja havia tret el cap en les aspiracions d¡¯autogovern, sobretot durant l¡¯elaboraci¨® de l¡¯¨²ltim Estatut, tal com mostra altre cop Google. Ho veus, amb un terme en tenim prou per entendre¡¯ns, no calen m¨¦s circumloquis ni rec¨®rrer a altres referents, ja pret¨¨rits. No m¡¯imagino el president dient: ¡°Ei, alerta, que encara ens traurem un ull pensant senyar-nos¡±.