Av¨ªs a navegants

Les piulades sobre les piulades de Zapata van comen?ar a emetre's el dissabte 12 de juny per part de persones relacionades amb la dreta madrilenya. Van cr¨¦ixer al llarg de la tarda, van apar¨¨ixer en mitjans de la ultradreta i, despr¨¦s, van ser represos per all-stars del PP Madrid. Fins aqu¨ª, tot adquiria una dimensi¨® troll assumible, quotidiana i, fins a cert punt, controlable. Per¨° la cosa venia des de lluny ¡ªuns dies abans van comen?ar els atacs a Zapata a l'ABC, per ser usuari del Patio Maravillas, un centre cultural ocupat que l'Ajuntament sortint va interpretar com el West Point d'Ara Madrid¡ª. I va arribar, tamb¨¦, m¨¦s lluny. R¨¤pidament es va superar el bi¨°top dret¨¤ i la pol¨¨mica va accedir a mitjans generalistes, sens dubte pel car¨¤cter antisemita de les piulades. El que ens porta a la gran pregunta, eren piulades antisemites?

I, aqu¨ª, cal assenyalar que l'antisemitisme ¨¦s un concepte que no admet di¨¤legs. ?s el primer odi racial i cultural, documentat per Flavio Josefo al segle I. ?s un concepte di¨¤fan, universal, sense matisos locals. Molts menys al pa¨ªs creador del concepte racial de la puresa de sang, i en el qual l'antisemitisme va ¨ªntimament unit a valors fundacionals.

En efecte, quan el 1492 neix el mite de la uniformitat territorial i cultural, ho fa a trav¨¦s de l'antisemitisme, que s'utilitza per expulsar o matar ciutadans que no encaixen amb el mite. Aquesta mateixa l¨°gica ¨¦s la que s'utilitza al segle XVII per expulsar un altre pack d'espanyols-no-espanyols. El concepte antiespanyol, b¨¤sic en la cultura local ¡ªi en la pol¨ªtica actual, em temo¡ª, es reformula amb for?a al segle XIX, a trav¨¦s de l'assassinat pol¨ªtic i l'exili de conciutadans que s'allunyen del c¨¤non cultural, dibuixat per Men¨¦ndez Pelayo, que fixa l'espanyol i la cultura espanyola com tot all¨° que entra dins del dogma cat¨°lic.

L'¨²ltima expulsi¨® i assassinat ¡ªHolocaust, ho anomena Preston¡ª de pseudoespanyols, t¨¦ lloc al segle XX. En aquell moment, per cert, es torna a fixar l'espanyol com el cat¨°lic, per¨° tamb¨¦, per si alg¨² es despista, com l'oposat al jueu ¡ªel diferent¡ª, el ma?¨°nic ¡ªel republic¨¤ i laic¡ª, i el marxista ¡ªl'estrangeritzant¡ª. L'al¡¤locuci¨® judeo-marxista-ma?¨°nic, utilitzada per al¡¤ludir l'antiespanyol, el patol¨°gic, l'extirpable, va ser utilitzada amb gansoneria fins al 1974. Ha desaparegut del l¨¨xic de la dreta local, mentre que ha optat per un l¨¨xic democr¨¤tic, fins i tot per definir el franquisme.

Hi ha una altra tradici¨® local oposada. Formalment, s'inicia el 1868, amb la primera revoluci¨® democr¨¤tica. Pateix un xoc abans de la I Guerra Mundial, quan ve a Madrid una delegaci¨® de jueus sefardites. Saben el que els caur¨¤ damunt i demanen la nacionalitat espanyola a un Govern de la Restauraci¨® que, ¨¦s clar, no els la concedeix. Per¨° aquella visita, que va permetre el descobriment de l'exili espanyol m¨¦s llarg, va fascinar el republicanisme i l'anarquisme, que van quedar seriosament impressionats per l'exist¨¨ncia d'aquells espanyols sense Estat. L'¨¨mfasi cultural de la Rep¨²blica ¡ªrecerca d'altres tradicions, no necess¨¤riament cat¨°liques, connectades a Europa¡ª, va suposar una intensificaci¨® tamb¨¦ en l'estudi d'aquella tradici¨®, que culmina ja en l'exili, amb l'obra d'Am¨¦rico Castro, que dibuixa la singularitat cultural local no ja a trav¨¦s del catolicisme, sin¨® del semitisme.

Dit tot aix¨°, nom¨¦s traient del seu context ¡ªel context original de les pol¨¨miques piulades, i el context de la tradici¨® des de la qual escriu Zapata¡ª, es pot assenyalar Zapata o les seves piulades com a antisemites. El que convida a suposar que les piulades de Zapata no han estat sotmeses al seu context ¡ª¨¦s a dir, no han estat sotmeses a periodisme, aquella cosa que serveix per contextualitzar¡ª. En menys de 24 hores, la ultradreta local va fixar qu¨¨ ¨¦s antisemita, va reformular els seus or¨ªgens ¡ªva netejar el nacionalisme local d'antisemitisme; va allunyar Franco de Hitler un altre pam¡ª, i es va erigir en contextualitzadora.

Va fabricar un marc democr¨¤tic ¡ªamb la facilitat amb la qual, fins al 2011, assenyalava qu¨¨ ¨¦s o no democr¨¤cia, viol¨¨ncia, v¨ªctima, espanyol¡ª, i ho va colar amb facilitat. Des del 15-M nom¨¦s ha pogut fer aix¨° quan el 15-M ha estat poder i durant unes hores va creure que potser el poder, la cultura pol¨ªtica local i el periodisme ¡ªsegons l'¨²ltim informe Reuters, el menys fiable del continent¡ª, havien canviat per aquell fet.