Jean-Michel Basquiat: fill de la ira i del mercat

El treball creatiu de Jean-Michel Basquiat (1960-1988) ¨¦s una fractura entre el mite i la realitat. A mig cam¨ª, l'abisme del mercat de l'art i les desenes de milions d'euros que es paguen per les seves millors obres. L'espai mitificat remet a un creador afroameric¨¤ de classe baixa, ingenu, despreocupat amb els diners, poc coneixedor del seu talent, que el sistema art¨ªstic va espr¨¦mer, arraconar i engolir fins que se'l va trobar mort el 12 d'agost al seu loft de Great Jones Street a Manhattan (Nova York) amb una agulla tremolant a la vena i hero?na a la sang. Tenia 27 anys, i en menys d'una d¨¨cada d'ofici havia estat capa? de produir 3.000 obres.

La for?a devastadora de la joventut de Basquiat, l'¨²s de la pintura per exorcitzar els seus dimonis, la ira ("el 80% de la meva obra tracta sobre la ira", va recon¨¨ixer en una entrevista) i el mercat de l'art s¨®n ombres que el visitant no pot defugir a l'exposici¨® Jean-Michel Basquiat: Ara ¨¦s el moment.?Un t¨ªtol extret d'un fragment del fam¨®s discurs I have a dream, de Martin Luther King, i d'un tema del saxofonista Charlie Parker. Ens trobem davant d'una nova obstinaci¨®, aquesta vegada a c¨¤rrec de la Galeria d'Art d'Ontario (Canad¨¤) juntament amb el Guggenheim de Bilbao, de revelar si hi ha m¨¦s creaci¨® aut¨¨ntica o de mercat en el mite Basquiat.

Si?Basquiat?segu¨ªs viu es pagarien milions d¡¯euros per les seves teles?

Passejar per les sales i llegir les gaireb¨¦ cent peces que cartografien la mostra fan que s'esvaeixin alguns dubtes. Les millors obres coincideixen amb el 1981 i el 1982. Els inicis. S¨®n les m¨¦s rotunds i amb m¨¦s c¨¤rrega social. Irony of a negro police (1981) i el monumental Six crimee (1982) situen la percepci¨® de l'home negre en la societat nord-americana de l'¨¨poca. No cal oblidar que en aquells anys s'entenia que un afroameric¨¤ podia ser un bon esportista (fixeu-vos en la tela?Dark race horse, centrat en el peu del velocista Jesse Owens) per¨° no un creador. En el circuit de l'art, els col¡¤leccionistes, marxants i cr¨ªtics s¨®n sobretot blancs. Per¨° potser les obres m¨¦s sinceres s¨®n sobre paper. Despr¨¦s de d¨¨cades, encara es veuen fresques i vives. Un retrat (sense t¨ªtol) amb barra d'oli sobre paper del 1982 marca la clau. L'estudi anat¨°mic de la cara, el coll, la boca ¨¦s vibrant. Perqu¨¨ en els quadres de Basquiat les boques s¨®n cel¡¤les, en qu¨¨ l'artista s'apropa al tra? dur de Frank Kline i al gest lliure de Cy Twonbly.

Ara b¨¦, si encara fos viu, Basquiat tindria 54 anys. Estaria a la meitat de la seva carrera. Qu¨¨ en quedaria, de la seva fulgurant explosi¨®? Es pagarien milions d'euros per les seves teles? Les seves obres serien un exemple m¨¦s de l'allau de pintura comercial que als anys vuitanta va inundar Nova York? Tindria un paper secundari en l'art com molts dels seus companys (Sandro Chia, Francesco Clemente, Julian Schnabel) de llavors? "En contraposici¨® a for?a de la pintura reaccion¨¤ria que es va produir en aquella ¨¨poca, Basquiat em sembla l'artista m¨¦s interessant d'aquell grup de pintors perqu¨¨ mant¨¦ viu l'element contracultural que enlla?a amb l'¨¤mbit popular", reflexiona Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia.

Buscant elements que ho aclareixin, les germanes de l'artista, Jeanine i Lisane, presents a l'exposici¨®, no detallen el nombre d'obres del llegat, ni donen import¨¤ncia al problema de les falsificacions de l'artista. "Totes les obres estan documentades perfectament", asseguren. Respecte a les vertiginoses cotitzacions a les quals arriben? "Basquiat se sentiria molt orgull¨®s de veure que la seva obra segueix vigent. Per ell no era q¨¹esti¨® de diners, sin¨® de reconeixement", sostenen.

No obstant aix¨°, el mercat ha fet la seva apreciaci¨® merament econ¨°mica. El maig passat un col¡¤leccionista pagava 13,6 milions de d¨°lars (12,2 milions d'euros) per un dibuix sobre paper de l'artista. R¨¦cord en aquest tipus de suport. Dos anys abans, el financer malaisi de 33 anys Jho Low es va gastar 48,8 milions de d¨°lars (44 milions d'euros) en la pintura del 1982 Dustheads, el preu m¨¦s elevat que ha aconseguit l'artista en una subhasta. Qui diria que als anys vuitanta un paper costava uns 600 d¨°lars i una tela entre 25.000 i 50.000 d¨°lars. Aix¨ª i tot, Basquiat venia per xifres molt altes per l'¨¨poca i per la seva edat.

L¡¯artista als 21 anys ja era una celebritat i va vendre totes les obres de la seva primera exposici¨® individual

Per¨° en contra del mite que el mercat de l'art, el cinema o els galeristes han fet cr¨¦ixer, la realitat de Basquiat ¨¦s la d'un noi de classe mitjana acomodada (el seu pare, Gerard, un comptable d'origen haiti¨¤, condu?a un Mercedes i la seva mare, Matilde, era una reconeguda dissenyadora gr¨¤fica d'ascend¨¨ncia porto-riquenya), que ha de conviure (com passava a moltes altres fam¨ªlies) amb uns pares que se separen quan ell t¨¦ set anys i que veu com la seva mare comen?a a entrar i sortir de diverses institucions mentals.

Ben aviat la fam¨ªlia (era el segon de quatre fills) prova de canalitzar la seva atracci¨® per l'art. Als sis anys, la seva mare el fa membre del Museu de Brooklyn, comen?a a dibuixar en papers en brut que porta el seu pare de l'oficina (un gust pels materials de baixa qualitat que no abandonar¨¤ mai), cursa classes d'art en un centre alternatiu (City-As-School) i somia amb ser dibuixant de c¨°mics. L'atreuen les imatges de la c¨¨lebre revista MAD i absorbeix amb el mateix inter¨¨s els gravats d'un tractat d'anatomia (Grey¡¯s anatomy of the human body) i les anotacions de Leonardo da Vinci. Amb ells comen?a a construir el seu llenguatge: s¨ªmbols, la seva famosa corona de tres pics, pictogrames, logos¡­ Paraules que fa servir com "si fossin pinzellades", explica alguna vegada. Tot basat en un tra? gruixut de barra d'oli, acr¨ªlic o past¨ªs. Amb aquesta lectura del m¨®n, baixa als carrers de Manhattan i juntament amb Al Diaz omple de grafitis els murs. Signen SAMO?, que juga amb la frase same old shit (la mateixa merda de sempre). Aviat trenquen la relaci¨®. Basquiat ja est¨¤ preparat per enlluernar l'escena art¨ªstica novaiorquesa. Vol menjar-se el m¨®n. ?s l'any 1981.

A partir d'aqu¨ª entra la llegenda, l'artista que als 21 anys ja era una celebritat i venia totes les obres de la seva primera exposici¨® individual, el rap, la coca?na, el jazz, la seva trobada fuga? amb Madonna o el seu treball a dues mans ¨Cpropiciat pel galerista Bruno Bischofberger¨C amb Andy Warhol. Algunes d'aquestes obres (Win $ 1¡¯000¡¯000, Stoves, Quality o Ailing Ali in fight of life) formen una part ¨¤mplia de l'exposici¨®, tot i que s¨®n les menys interessants d'una mostra que reivindica un Basquiat que busca el seu lloc al m¨®n entre la ira i el mercat.