Els pa?sos de l¡¯euro convoquen una cimera extraordin¨¤ria dimarts
Els l¨ªders comunitaris han vist fracassar el missatge que la votaci¨® a Gr¨¨cia era, en realitat, un plebiscit sobre l'euro
Europa comen?ava a assumir diumenge a la nit que els seus pitjors pron¨°stics sobre el refer¨¨ndum grec s'estaven complint. Amb un suport majoritari del no,?que ha guanyat per m¨¦s de 23 punts, els l¨ªders comunitaris han vist fracassar el missatge que la votaci¨® a Gr¨¨cia era, en realitat, un plebiscit sobre l'euro. Per fer front immediatament a la nova situaci¨®, els caps d'Estat i de Govern dels pa?sos de l'euro celebraran aquest dimarts una cimera extraordin¨¤ria. L'¨²nica certesa del complex horitz¨® que s'acosta ¨¦s que els socis hauran de tornar a negociar amb Gr¨¨cia.
Gr¨¨cia marca el pols de l'Eurocambra
Els l¨ªders de les institucions europees parlaran aquesta setmana a Estrasburg de la nova situaci¨® que s'obre per a Europa despr¨¦s del refer¨¨ndum grec. El president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, es dirigir¨¤ aquesta tarda al Parlament Europeu per oferir les seves primeres impressions.
Tamb¨¦ a Estrasburg, el cap del Consell Europeu, Donald Tusk, traslladar¨¤ dem¨¤ les seves conclusions a l'Eurocambra. I el col¡¤legi de comissaris es reunir¨¤ a la ciutat francesa per explorar les conseq¨¹¨¨ncies de la votaci¨® a Gr¨¨cia.
L'ess¨¨ncia del m¨¨tode comunitari ¨Cdiscutir incansablement fins a trobar la soluci¨® menys dolenta per a tots¨C ha esclatat amb el cas grec, i els seus principals art¨ªfexs intenten recol¡¤locar-se. Aix¨° ha provocat un cridaner intercanvi de papers en les ¨²ltimes hores entre les tres grans institucions europees. El president de la Comissi¨®, Jean-Claude Juncker, ha passat de ser el pont entre Atenes i Brussel¡¤les a declarar-se ¡°tra?t¡± pel primer ministre grec, Alexis Tsipras. El seu hom¨°leg al Consell Europeu ¨Cla veu dels Estats¨C, Donald Tusk, va negar divendres la tesi de Juncker que un no grec implicaria girar l'esquena a l'eurozona. I el l¨ªder de l'Eurocambra ha passat d'oferir-se a viatjar a Gr¨¨cia a avisar els seus ciutadans que, si opten pel no,¡°hauran d'introduir una altra moneda, perqu¨¨ l'euro ja no estar¨¤ disponible com a mitj¨¤ de pagament¡±, va assegurar ahir en una r¨¤dio alemanya.
Retorn a la negociaci¨®
Tots aquests moviments d'¨²ltima hora han estat in¨²tils per allunyar l'escenari m¨¦s temut per les institucions europees: un triomf del no. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president franc¨¨s, Fran?ois Hollande,?han aconseguit que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, convoqui una cimera de pa?sos de l'euro aquest mateix dimarts. Tusk ja va mantenir contactes ahir a la nit amb alguns socis per anar preparant la reuni¨®. Els dos l¨ªders pensaven que havien de trobar-se al m¨¦s aviat possible per comen?ar a dissipar les inc¨°gnites sobre el nou horitz¨® que planteja Gr¨¨cia.
Juncker tamb¨¦ ha fet els seus passos. El president de l'Executiu comunitari mantindr¨¤ avui una trobada telef¨°nica amb Tusk, amb el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per parlar de les seg¨¹ents mesures en el cam¨ª. En aquests contactes no hi ser¨¤ la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'altra representant dels creditors de Gr¨¨cia.
Algunes forces pol¨ªtiques ja comen?aven a digerir ahir a la nit un futur amb Tsipras. Malgrat la duresa de molts l¨ªders socialdem¨°crates, el representant d'aquest grup a l'Eurocambra va dir ahir a la nit que respectava ¡°la voluntat del poble grec¡± i va instar a negociar. ¡°Des de dem¨¤ [per avui] mateix, reobrim les negociacions inspirades en una nova actitud de solidaritat i cooperaci¨®, tenint en compte la dif¨ªcil situaci¨® social a Gr¨¨cia¡±, va assegurar en un comunicat el socialdem¨°crata Gianni Pittella. L'europeista Guy Verhofstadt, l¨ªder dels liberals a l'Eurocambra, va llan?ar un missatge similar: ¡°Li correspon a Tsipras demostrar que va de deb¨° sobre la voluntat de mantenir-se a l'eurozona. Ha de proposar reformes cre?bles. Si ho fa, els l¨ªders europeus haurien de donar-li una altra oportunitat¡±.
Aquestes primeres reaccions de grups fins ara cr¨ªtics amb l'estrat¨¨gia de Tsipras revelen que, malgrat el disgust amb la gesti¨® grega de la crisi, l'¨²nica opci¨® possible ¨¦s tornar a negociar. Gr¨¨cia est¨¤ en suspensi¨® de pagaments i deu 320.000 milions als creditors, per la qual cosa cal trobar una soluci¨® de seguida. ¡°Aquest ¨¦s un dels moments que definiran la hist¨°ria grega¡±, subratlla Vassilis Ntousas, expert de la Foundation for European Progressive Studies, entitat socialdem¨°crata.
La bretxa entre Brussel¡¤les i Atenes
Alleujament del deute. Encara que no apareix en cap paper, ¨¦s el principal punt de discrep¨¤ncia entre Gr¨¨cia i els socis europeus ¡ªara anomenats creditors amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu¡ª. La reestructuraci¨® de l'ingent passiu grec (177% del PIB) constitueix la principal reivindicaci¨® del Govern d'Alexis Tsipras, que la defensa com a ¨²nica manera de fer viable el pa¨ªs. Fins a la recta final de la negociaci¨®, aquest concepte era anatema per a Alemanya i altres creditors, per¨° quan l'acord semblava a l'abast de la m¨¤ fins i tot Merkel estava disposada a estudiar aquesta possibilitat a la tardor. Tsipras va exigir compromisos concrets que no van arribar perqu¨¨ el di¨¤leg es va truncar.
Pensions. Ha estat un dels punts m¨¦s sensibles de la discussi¨®. El sistema grec ¨¦s car (16% de el PIB) i plagat de privilegis per a determinats col¡¤lectius professionals, per¨° en una economia que s'ha desplomat un 25% i amb la desocupaci¨® en el mateix percentatge, les pensions s'han convertit en el que sustenta moltes fam¨ªlies. Els socis europeus exigien augmentar l'edat de jubilaci¨® als 67 anys, elevar les aportacions dels cotitzadors al sistema i eliminar les subvencions de l'Estat a l'esquema de pensions. Atenes va acabar acceptant gaireb¨¦ totes les condicions ¡ªper¨° ja fora de termini¡ª, amb dues reivindicacions addicionals: retardar m¨ªnimament tant aquest augment progressiu en l'edat de retirada com la desaparici¨® del complement de pensi¨® per als m¨¦s pobres, l'anomenat EKAS.
IVA tur¨ªstic. L'anterior primer ministre grec, el conservador Andonis Samar¨¤s, va rebaixar l'IVA tur¨ªstic del 23% al 13%. La UE pretenia retornar-lo al valor inicial, encara que finalment va accedir al valor actual, per¨° per a tot el pa¨ªs. Atenes insistia en la import¨¤ncia de mantenir un tipus del 9% a les illes per les dificultats que tenen en l'acc¨¦s a alguns productes.
Defensa. En contra de l'OTAN, els socis demanaven a Gr¨¨cia que retall¨¦s la seva elevada despesa militar (2,4% del PIB, encara que el 1999 fregava el 4%). Brussel¡¤les apuntava a 400 milions l'any, un objectiu que Tsipras despla?ava al 2017 per quedar-se en 200 milions el 2016. M¨¦s enll¨¤ d'aquest cap¨ªtol, els creditors objectaven que el gruix de les mesures que Atenes proposava per equilibrar els comptes descansaven en una al?a d'ingressos en lloc d'una retallada de despeses.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.