Els hispans ja s¨®n el primer grup de poblaci¨® de Calif¨°rnia

Les xifres del cens dels Estats Units en l'¨²ltima d¨¨cada permetien als experts projectar que, en algun moment entre l'any passat i aquest, la poblaci¨® d'origen llat¨ª superaria en nombre la poblaci¨® blanca a?Calif¨°rnia. Per primera vegada, aquesta tend¨¨ncia t¨¦ xifres oficials. A Calif¨°rnia hi viuen 14,99 milions de persones que en l'enquesta del cens, publicada al juny amb dades del 2014 es defineixen com a hispanes, davant de les 14,92 que es defineixen com a blanques, espec¨ªficament no hispanes.

Calif¨°rnia ¨¦s un estat que s'acostuma a prendre com a refer¨¨ncia de tend¨¨ncies a llarg termini als Estats Units per ser el m¨¦s poblat (38,8 milions) i el m¨¦s ric (un PIB com el del Brasil). La nova dada del cens el converteix en el tercer estat de la Uni¨® on els blancs no s¨®n majoria, despr¨¦s de Nou M¨¨xic (dos milions d'habitants, amb majoria hispana) i Hawaii, on el primer grup ¨¨tnic s¨®n els nadius d'?sia-Pac¨ªfic. Per¨° ¨¦s aqu¨ª on aquesta realitat permet anticipar tend¨¨ncies nacionals.

Les xifres permeten intuir una consolidaci¨® d'aquesta tend¨¨ncia, ja que l'edat mitjana dels hispans de Calif¨°rnia ¨¦s de 29 anys, mentre que l'edat mitjana dels blancs no hispans ¨¦s de 45 anys. Les projeccions del Govern estatal calculen que cap al 2060 la poblaci¨® d'origen hisp¨¤ haur¨¤ duplicat la poblaci¨® que es defineix com a nom¨¦s blanca.

La definici¨® de llat¨ª inclou persones ¨¨tnicament blanques, negres i ind¨ªgenes d'Am¨¨rica llatina. Aproximadament el 70% de la poblaci¨® de Calif¨°rnia ¨¦s ¨¨tnicament blanca. ?s quan es pregunta espec¨ªficament pels blancs ¡°no hispans¡±, ¨¦s a dir, d'una altra her¨¨ncia europea, quan es converteixen en minoria davant de tots els que, independentment del seu color de pell, es defineixen en el cens com ¡°d'origen hisp¨¤¡±. Al darrere d'hispans i blancs, els seg¨¹ents grups ¨¨tnics estan a molta dist¨¤ncia i s¨®n, segons dades del 2013, asi¨¤tics (14%), negres (6%) i nadius americans (1,7%). En nombre, Calif¨°rnia ¨¦s l'Estat amb m¨¦s blancs, amb m¨¦s hispans, amb m¨¦s asi¨¤tics i amb m¨¦s natius americans. Nova York ¨¦s l'Estat amb m¨¦s negres.

Els hispans s¨®n ja el 17% de la poblaci¨® dels Estats Units i superen els 55 milions de persones, dels quals 37 milions parlen espanyol, segons el centre d'estudis Pew. Aquesta organitzaci¨® projecta que en algun moment entre aquest any i els 2020 els EUA es convertiran en el segon pa¨ªs amb m¨¦s hispanoparlants del m¨®n, per darrere de M¨¨xic i per davant d'Espanya. La tend¨¨ncia trobar¨¤ el seu sostre en algun moment, no obstant aix¨°, perqu¨¨ cada vegada s¨®n m¨¦s els hispans joves que nom¨¦s parlen angl¨¨s.

De la poblaci¨® hispana de Calif¨°rnia, aproximadament el 80% s¨®n mexicans o d'origen mexic¨¤. Aix¨° converteix l'Estat, especialment al sud, en ¡°l'altre M¨¨xic¡±, com va recon¨¨ixer el president Enrique Pe?a Nieto durant una in¨¨dita visita oficial l'any passat, corresposta pel governador californi¨¤ com si fossin viatges d'Estat. L'¨¤rea metropolitana de Los Angeles, el comtat m¨¦s poblat dels Estats Units i el segon m¨¦s ric despr¨¦s de Nova York, ¨¦s la segona zona urbana del m¨®n amb m¨¦s mexicans despr¨¦s del Districte Federal. Tamb¨¦ ¨¦s la ciutat amb m¨¦s salvadorencs fora d'El Salvador.

L'auge de la poblaci¨® hispana els ¨²ltims 20 anys a Calif¨°rnia ha provocat importants canvis pol¨ªtics. Les pol¨ªtiques favorables als immigrants han decantat la balan?a de manera desproporcionada a favor del Partit Dem¨°crata, que domina el legislatiu des del canvi de segle. Entre els dem¨°crates, els rostres hispans cada vegada ocupen m¨¦s espais de poder, tot i que lluny de la grand¨¤ria de la poblaci¨® al carrer. L'actual president del Senat, Kevin de Le¨®n, ¨¦s el llat¨ª que ha arribat m¨¦s amunt en el legislatiu. El gener d'aquest any, el governador va nomenar un jurista nascut a M¨¨xic, Mariano-Florentino Cu¨¦llar, per al Tribunal Suprem de Calif¨°rnia, el m¨¤xim ¨°rgan judicial estatal. Antonio Villaraigosa va ser president de l'Assemblea legislativa i alcalde de Los Angeles.

El diari Los Angeles Times destaca aquest dijous arran de les dades aquesta difer¨¨ncia entre les xifres de la poblaci¨® hispana i la seva influ¨¨ncia en la pol¨ªtica. Nom¨¦s el 10% dels supervisors de comtats (l'¨°rgan provincial amb m¨¦s poder pressupostari) s¨®n hispans i nom¨¦s el 15% dels regidors a l'Estat. El vot llat¨ª evoluciona tamb¨¦ molt lentament. Els hispans s¨®n un 39% de la poblaci¨® de Calif¨°rnia, per¨° un 22% dels seus votants registrats (2012) i el 19% dels seus votants reals. En l'elecci¨® a governador del novembre passat, van ser el 15%.

El mes passat una congressista hispana pel comtat d'Orange, Loretta S¨¢nchez, va decidir provar el poder dels hispans en una elecci¨® nacional. S¨¢nchez intentar¨¤ ser la primera senadora hispana de la hist¨°ria al Capitoli de Washington en les eleccions del 2016. El seu rival, Kamala Harris, ¨¦s una altra dona, tamb¨¦ dem¨°crata, que seria la primera negra i la primera asi¨¤tica.