Recerca expr¨¦s d¡¯una Carmena catalana

L¡¯esquerra que va triomfar a Barcelona busca el seu personatge ¡®no pol¨ªtic¡¯ per repetir a Catalunya l¡¯¨¨xit d¡¯Ada Colau. Analistes propers al m¨®n progressista catal¨¤ asseguren que encara hi ha temps per trobar la persona adient i obtenir un resultat com el que auguren les enquestes. El model m¨¦s citat ¨¦s Manuela Carmena, l¡¯alcaldessa de Madrid.

Les dues llistes que obtindrien m¨¦s escons el 27-S estan en construcci¨® quan queden menys de 80 dies per a les eleccions. Els dos projectes encara no saben amb quines forces comptaran ¨CProc¨¦s Constituent ¨¦s el dubte en el cas del front de les esquerres alternatives¨C, per¨° a favor de l¡¯alian?a d¡¯ICV-EUiA amb Podem juga el factor de saber quin model han de reproduir: el de Barcelona, o el de Madrid. Gemma Galdon, membre de l¡¯executiva de Podem, afirma que ¡°no ¨¦s imprescindible reproduir el model Barcelona en Com¨². Manuela Carmena ha estat una bona candidata sense ser un personatge medi¨¤ticament present fins poc abans de les eleccions¡±. Joan Subirats, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB i promotor de Guanyem Barcelona, confirma que Colau va tenir un any per consolidar la seva candidatura i que la situaci¨® actual requereix un model similar al que va projectar Carmena: ¡°Hi ha menys temps i ha de ser alg¨² que sigui s¨°lid, que es faci conegut en poc temps, amb capacitat de di¨¤leg¡±. Subirats afegeix que ¨¦s normal que les dues llistes que pretenen ser hegem¨°niques estiguin aprofitant fins al final la seva construcci¨®: ¡°Els que ja ho tenen clar s¨®n els que no aspiren a una posici¨® hegem¨°nica¡±.

Berta Barbet, polit¨°loga i editora del grup d¡¯an¨¤lisi pol¨ªtic Gerrymandering, considera que ¡°sense una Ada Colau, el model ¨¦s una Carmena, ¨¦s a dir, alg¨² no conegut per¨° a qui f¨¤cilment se li pot construir una hist¨°ria¡±. Kate Shea Baird ¨¦s experta en comunicaci¨® pol¨ªtica i va treballar per a la campanya electoral de Barcelona en Com¨². En preguntar-li pel poc temps que queda per aconseguir un cap de llista prou conegut i s¨°lid, Shea Baird tamb¨¦ esmenta el cas de Madrid: ¡°Les experi¨¨ncies d'Ara Madrid i d'altres candidatures guanyadores del nou municipalisme el 24-M, han mostrat que, mobilitzant la gent al carrer i a les xarxes, es pot donar a con¨¨ixer candidats molt r¨¤pid¡±. Shea Baird destaca que en el moment actual ¡°¨¦s imprescindible tenir en compte la pot¨¨ncia dels nous lideratges femenins. Les dones del nou municipalisme s'han convertit en un s¨ªmbol visible de canvi que emociona i mobilitza l'electorat¡±. Subirats confirma que en el cas de plantejar-se una decisi¨® entre dos candidats amb caracter¨ªstiques similars, la balan?a s¡¯hauria de decantar a favor d¡¯una dona ¡°perqu¨¨ representa m¨¦s renovaci¨®¡±.

Els analistes q¨¹estionats coincideixen que un ¡®independent¡¯ ¨¦s l¡¯opci¨® m¨¦s convenient per encap?alar l¡¯experiment. L¡¯¨²nic que no hi est¨¤ d¡¯acord ¨¦s Jordi Mercader, exdirector de comunicaci¨® de la Generalitat amb Pasqual Maragall: ¡°Ser independent comen?a a estar electoralment sobrevalorat i ¨¦s una mica desconsiderat amb els militants de partit. Si generalitzem i ser independent ¨¦s un plus, els partits, els vells i els nous, quin sentit tenen?¡±. Quim Brugu¨¦, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB i exdirector de Participaci¨® Ciutadana de la Generalitat amb el tripartit, tamb¨¦ afegeix suspic¨¤cies pel que fa al concepte d'independent: ¡°No m'agrada aquesta refer¨¨ncia entre m¨ªtica i virtuosa als "independents". Tots tenim posicions, compromisos i idees. m¨¦s que un idependent jo pensaria amb el perfil de la persona: amb una traject¨°ria que ofereixi garanties de rigor i honestedat, amb un comprom¨ªs clar amb les esquerres i amb capacitat de di¨¤leg¡±. Brugu¨¦ afegeix que el lideratge de la llista no ha de ser d'un fort personalisme: ¡°es requereix un lideratge m¨¦s horitzontal que vertical, m¨¦s aglutinador que director¡±.

Mercader veu Joan Coscubiela (ICV-EUiA) m¨¦s bon candidat que Albano Dante Fachin (Podem) i Teresa Forcades (Proc¨¦s Constituent) perqu¨¨ ¡°potser est¨¤ m¨¦s identificat arreu de Catalunya¡±. El mitj¨¤ digital Cr¨ªtic ha publicat aquesta setmana una llista de potencials candidats de consens, entre els quals hi ha dos noms que han sonat amb insist¨¨ncia a les travesses, l¡¯eurodiputat Ernest Urtasun i l¡¯exregidora de Ciutat Vella Itz¨ªar Gonz¨¢lez. Mercader considera que Urtasun seria un bon candidat ¡°per renovar l¡¯esquerra cl¨¤ssica¡± i de Gonz¨¢lez apunta que ¡°t¨¦ un perfil molt limitat a Ciutat Vella i a una determinada visi¨® antisistema¡±. Subirats admet que el seu nom ha aparegut en el debat per ser cap de llista per¨° s¡¯autodescarta. Subirats afirma que no s¡¯est¨¤ jugant amb el temps, esperant que la llista unit¨¤ria de l¡¯independentisme agafi forma: ¡°No hi ha la l¨°gica de mirall¡±.

Els experts consideren que l¡¯opci¨® d¡¯un lideratge compartit per dos o tres noms al mateix nivell de protagonisme ¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯aconseguir. Barbet ¨¦s la qui ho veu m¨¦s factible, tot i que fa ressaltar els problemes que hi podrien haver a l¡¯hora de coordinar discursos i, sobretot, de decidir els participants en debats i entrevistes. Mercader ho descarta sense embuts: ¡°Les eleccions necessiten un lideratge clar. L'elector ha de poder associar una oferta amb un candidat. Les coalicions, com m¨¦s plurals, participatives i diverses s¨®n m¨¦s aposten pel personalismes dels l¨ªders, nom¨¦s cal veure Podem i Iglesias o Barcelona en Com¨².¡± Galdon, propera al fenomen d¡¯Iglesias, ho confirma: ¡°La gent no confia en col¡¤lectius sin¨® en persones. La virtut la transmet una cara. Una manera de fer. Pot ser injust i parcial, per¨° la gent demana poder mirar una cara quan vota. Personalitzar l'esperan?a¡±.