Maquinistes de Rodalies denuncien que han de circular amb lentitud

Espectadors d¡¯excepci¨® i v¨ªctimes com els mateixos viatgers. ?s el paper que juguen els maquinistes en tota la crisi de Rodalies. Han estat acusats de perjudicar un servei p¨²blic per reivindicar les seves pretensions laborals. I alguns d'ells entenen que siguin l'ase dels cops cada cop que hi ha una incid¨¨ncia, tot i que adverteixen: "Moltes vegades som els ¨²ltims a assabentar-nos del que est¨¤ passant, fins i tot hi ha hagut ocasions que han estat els passatgers els que ens han avisat del motiu d'una incid¨¨ncia", explica un veter¨¤ de la xarxa, que demana anonimat. Un altre de m¨¦s jove que parla amb la mateixa condici¨® perqu¨¨ no se s¨¤piga el seu nom recorda un d'aquells dies que va caure totalment el centre de control que controla la xarxa des de l'Estaci¨® de Fran?a: llavors eren els t¨¨cnics del centre de comandament els qui "no sabien on estava ni jo ni el meu tren".

"El que vol un maquinista ¨¦s arribar a la seva destinaci¨® a l¡¯hora i no amb deu o quinze minuts de retard, com ¨¦s habitual. Els fa vergonya", assenyala Josep Olona, m¨¤xim responsable de Semaf, el sindicat dels maquinistes, a la zona nord de Barcelona. Fa un r¨¤pid resum del que, en la seva opini¨®, li passa a Rodalies: "El problema de la xarxa ¨¦s com¨²: la infraestructura actual necessita inversi¨® i calen m¨¦s diners per fer-ne de nova". Aix¨° explicaria les m¨¦s de 300 incid¨¨ncies anuals que pateix la xarxa, tot i que Adif posa ¨¨mfasi en qu¨¨ el mal estat de la infraestructura nom¨¦s ¨¦s la causa d'un 30,5% dels problemes registrats. Despr¨¦s hi hauria els trens (responsabilitat de Renfe), en un 21% dels problemes registrats, i altres motius, sobretot el robatori dels fils de coure que han obligat a paralitzar en m¨¦s d'una ocasi¨® el servei.

Sigui quin sigui el motiu, la xarxa treballa tensionada. Un dels conductors de trens consultats diu que l'estaci¨® de Sants, per on passen tots els combois, s'ha quedat obsoleta i necessita una reforma. Un altre sost¨¦ que en l'¨²ltima d¨¨cada "s'ha inflat" el nombre de trens que circulen per una xarxa que t¨¦ les limitacions que t¨¦ (tamany i l¨ªnies de via ¨²nica en ple segle XXI). Aquesta inflaci¨® de circulacions ¨¦s la mateixa que satura el centre de control de tr¨¤nsit ferroviari. O els dos t¨²nels que travessen Barcelona. Amb tant poc marge per actuar, qualsevol petit retard en un tren es despla?a al posterior.

Un dels consultats opina com Adif: "Potser s'ha de plantejar suprimir trens i comen?ar a pensar que no tenen per qu¨¨ entrar a l'estaci¨® de Sants. Potser quan s'hagi acabat l'estaci¨® de la Sagrera es podria comen?ar a posar sobre la taula aquesta proposta". La idea passa perqu¨¨ els trens que arriben del nord de Barcelona es quedin a la Sagrera i els que arribin pel sud es quedin a Sants. Les dues grans estacions de Barcelona podrien quedar unides per llan?adores que reduirien el tr¨¤nsit dels t¨²nels que uneixen l'estaci¨® de Sants amb les de Catalunya i Passeig de Gr¨¤cia. El problema seria per als usuaris que fan servir Rodalies amb l¨ªnies que travessen Barcelona.

El problema de la xarxa ¨¦s com¨²: la infraestructura actual necessita inversi¨® i calen m¨¦s diners per fer-ne de nova Sindicat Semaf

"A l'entrada i la sortida de Barcelona perds molt de temps, perqu¨¨ entre Montcada i Barcelona mai pots superar els 50 quil¨°metres per hora, mentre que fa anys podies circular per Barcelona a 80 km/h", explica un dels consultats. Per garantir la seguretat davant l'increment del pas dels trens, un altre explica que Adif va posar molts sem¨¤fors als t¨²nels, el que provoca que surtis d'un en verd i r¨¤pidament te¡¯n puguis trobar un altre de vermell. "?s com si en una travessia de l'Eixample col¡¤loquessis un sem¨¤for al mig de l'illa; tot seria molt m¨¦s lent", explica gr¨¤ficament. La instal¡¤laci¨® del sistema de senyalitzaci¨® ERTMS hauria de resoldre aquest problema, tot i que hi ha qui pensa que aix¨° ¨¦s un brindis al sol.

A aix¨° se li afegeixen altres problemes, com quan es va decidir que la l¨ªnia R2 Sud (la que uneix Sant Vicen? de Calders amb Barcelona) mor¨ªs a l'Estaci¨® de Fran?a. Cada cop que un tren surt d'all¨¤ per entrar a la xarxa ha de travessar una altra via que va en direcci¨® contr¨¤ria, el que provoca que s'hagi d'aturar per donar pas a quatre trens cada hora.

Fins i tot q¨¹estionen els models de trens escollits per cobrir algunes l¨ªnies. Combois que s¨®n lents en l'arrencada per¨° que despr¨¦s s¨®n capa?os d'agafar bones velocitats fan trajectes on hi ha massa aturades. En resum, que no nom¨¦s no s¨®n eficients en el consum d'energia, sin¨® que els hi costa m¨¦s que a d'altres complir horaris quan van amb retard. Les retallades per estalviar tamb¨¦ estan a l'ordre del dia, segons un altre maquinista, que critica que s'hagi eliminat el paper del cap de l'estaci¨®, sobretot a la l¨ªnia de Puigcerd¨¤. "Abans, quan hi havia una avaria de senyalitzaci¨®, com que hi havia un responsable a cada estaci¨® aquest podia donar sortida al trens perqu¨¨ arribessin fins a la pr¨°xima estaci¨®, ara ¨¦s impossible", explica un maquinista.

Semaf s'ha reunit amb Adif, Renfe i la Generalitat per contribuir a arreglar la situaci¨®. Sobretot des que, el 2010, l'Administraci¨® catalana va assumir les compet¨¨ncies de servei. Llavors el Govern catal¨¤ va ser proactiu i els va demanar l'opini¨® per millorar la xarxa. "Ens reun¨ªem tres o quatre vegades a l'any i ells preguntaven. Ara ens reunim una vegada a l'any i som nosaltres els qui demanem parlar amb ells", sost¨¦ Olona.