Rodalies acumula m¨¦s de 100 incid¨¨ncies en cinc mesos

¡°No arriba mai a l¡¯hora a Barcelona¡±, comentava fa sis dies la viatgera d¡¯un tren que circulava entre Castelldefels i Barcelona. La majoria dels passatgers de Rodalies no es coneixen per¨° ¨¦s habitual que comparteixin dins dels vagons els greuges que els uneixen. I no s¨®n pocs, segons les xifres oficials: entre gener i maig el servei de curta dist¨¤ncia que ofereix Renfe va acumular 128 incid¨¨ncies amb una afectaci¨® superior a cent minuts. S'ent¨¦n per incid¨¨ncia cada cop que una errada en el sistema provoca retards acumulats superiors als cent minuts en un o en diversos trens; per sota d'aquest temps ni tan sols es considera incid¨¨ncia. Al 2014 van ser 317. En resum, de mitjana es produeixen 0,85 problemes d¡¯aquest tipus cada dia i els pateixen els 105 milions de passatgers que fan servir alguna de les cinc l¨ªnies de Rodalies durant l¡¯any.

L?¨²ltim gran exemple ¨¦s l¡¯avaria total que es va produir el maig al centre de control de l¡¯Estaci¨® de Fran?a, que gestiona gaireb¨¦ tota la xarxa ferrovi¨¤ria de Catalunya. En plena hora punta d¡¯un dia laborable va afectar 200 trens i 80.000 perones. Era la tercera vegada que passava. Al cap de poques hores Adif va anunciar un nou concurs per renovar la instal¡¤laci¨®, a m¨¦s de sancionar la companyia subcontractada, una filial de Schneider Electric. S¡¯acabava de reunir amb membres de la Generalitat, amb la qual havia obert l¡¯en¨¨sim conflicte amb Rodalies. Fins i tot li van caure cr¨ªtiques des de Renfe, la seva cosina germana que dep¨¨n tamb¨¦ del Ministeri de Foment i que s¡¯encarrega de gestionar els trens que es mouen per la xarxa d¡¯Adif. Des que les obres de l¡¯AVE a l¡¯entrada de Barcelona van deixar impracticable durant un mes un parell de l¨ªnies, aquest servei de viatgers ¨¦s una font cont¨ªnua de discussions entre els executius de Barcelona i Madrid, governi qui governi.

Adif admet els problemes propis, per¨° per primera vegada apunta a Renfe i a la Generalitat com a corresponsables del problemes que est¨¤ patint la xarxa. Preguntada per aquest diari, assegura que una de les raons que ¡°explica la congesti¨® de la xarxa ¨¦s un deficient planejament a l¡¯hora de proposar estacions i del nombre de serveis que tenen parades en totes les estacions d¡¯una mateixa l¨ªnia¡±. ?s a dir, que hi ha massa trens i massa aturades. D¡¯aquesta manera, els convois no poden agafar velocitat, s'allarguen trajectes, i cada vegada que hi ha una incid¨¨ncia s¡¯amplifica amb m¨¦s aturades. La soluci¨®: que la Generalitat, titular del servei des del 2010, ¡°reformuli la planificaci¨® actual del servei per aconseguir una programaci¨® m¨¦s flexible i m¨¦s efectiva evitant la circulaci¨® de trens amb baixa ocupaci¨®¡±. Recomana que el servei de tren sigui complementat amb altres sistemes de transport p¨²blic al municipis on no pugui arribar el ferrocarril. Aporta una dada per comparar: cada estaci¨® de Rodalies a Barcelona aporta 2.405 viatgers per dia, mentre que a Madrid aquesta xifra ¨¦s de 8.827. Per¨° tamb¨¦ segons les seves dades, Barcelona t¨¦ una particularitat: les 145 estacions que configuren la seva xarxa cobreixen una extensi¨® de 670 quil¨°metres, molt m¨¦s gran que els 383 km coberts per les 92 estacions de Madrid.

Per a l¡¯Administraci¨® auton¨°mica, el fons de la discussi¨® segueix sent el mateix. Rodalies est¨¤ com est¨¤ perqu¨¨ arrossega un d¨¨ficit hist¨°ric d¡¯inversions que ha deixat la infraestructura obsoleta i gens fiable. Xavier Torres, director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre, denuncia que es tracta d¡¯¡°un problema de salut general¡± de la xarxa que nom¨¦s es pot arreglar ¡°amb un programa d¡¯inversions globals per resoldre el que tenim ara¡±. Es nega a parlar de grans obres, com un tercer t¨²nel que creui Barcelona o la gran actuaci¨® prevista a la Torrassa, valorada en 600 milions d¡¯euros. ¡°El pitjor que ens pot passar ara ¨¦s entrar en debats que duraran anys i que no arreglaran els problemes actuals¡±, sost¨¨.

Adif reclama a la Generalitat que planifiqui trens amb menys parades per reduir les m¨¦s de 300 incid¨¨ncies anuals que pateix

Rodalies t¨¦ a Catalunya diversos problemes, per¨° n'hi ha un que el tensa m¨¦s que els altres. No ¨¦s altre que el coll d¡¯ampolla de Barcelona. Els m¨¦s de quatre-cents trens que travessen cada dia la capital catalana s¨®n massa pels dos t¨²nels existents d¡¯ample convencional, els que uneixen l¡¯estaci¨® de Sants (per on passen tots els combois) amb les de Catalunya i Passeig de Gr¨¤cia. Vies que han d¡¯aguantar passos de trens cada tres minuts i que, en alguns llocs, a m¨¦s, ho fan amb encreuaments d¡¯altres vies. Fa anys que es parla de l¡¯ERTMS, el sistema de senyalitzaci¨® d¡¯¨²ltima generaci¨® que permetria m¨¦s agilitat de pas i que es va estrenar el 2012 a Rodalies de Madrid. Per a Barcelona, Foment tot just ha licitat el projecte per instal¡¤lar-lo a la l¨ªnia entre l¡¯Hospitalet de Llobregat i Matar¨®. Per a la Generalitat ¨¦s una inversi¨® clau perqu¨¨ els t¨²nels de Barcelona suportin la pressi¨® de pas actual i no s¡¯hagin de reduir freq¨¹¨¨ncies, fins i tot ampliar el pas de trens com el que suposaria la llan?adora prevista fins a l¡¯aeroport del Prat.

Altres actuacions imprescindibles s¨®n els trams de via ¨²nica que tenen la l¨ªnia de Barcelona-Puigcerd¨¤ i la d¡¯Arenys fins a Blanes, que provoquen innumerables incid¨¨ncies cada vegada que hi ha una avaria. I allargar, per exemple, l¡¯andana de l¡¯estaci¨® d¡¯Arc de Triomf, que permetria fer circular trens amb doble composici¨® (i amb doble capacitat) a la R1 que transcorre pel Maresme. L¡¯estaci¨® de l¡¯Hospitalet de Llobregat, amb diversos encreuaments de vies, ¨¦s un altre dels problemes complexos de la xarxa.

El cap¨ªtol 2 d'aquesta s¨¨rie es publicar¨¤ diumenge vinent, 12 de juliol.