El senglar dorm al jard¨ª

"Si sortiu, potser us el trobareu. A la pla?a de Montbau veur¨¤s terra furgada". Joan Angl¨¦s, membre de la junta directiva de l'Associaci¨® de Ve?ns de Montbau, ¨¦s categ¨°ric. La pres¨¨ncia de senglars ¨¦s la norma en aquest barri del nord de Barcelona. I, en conseq¨¹¨¨ncia, les destrosses que provoquen en buscar aliments entre els residus: contenidors tombats, escombraries per terra. La mateixa situaci¨® que a Vallvidrera, ve?nat situat en plena serra de Collserola, lloc de proced¨¨ncia d'aquests ungulats. Els experts aconsellen refor?ar la tasca dels ca?adors i les campanyes de conscienciaci¨® per evitar que acudeixin a la ciutat pel menjar f¨¤cil.

Els senglars recorren cada dia els jardins que envolten els blocs de pisos de Montbau. A les nou del mat¨ª, per exemple, ¨¦s possible veure'ls seguint "el mateix cam¨ª que els nens que van a l'escola Baloo", explica Angl¨¦s. Les ventrades recorren aquest cam¨ª per tornar als seus llocs de descans, al bosc. Quins problemes provoquen? Cristina Puigdomenech, secret¨¤ria de l'associaci¨®, explica que danyen els jardins en remoure l'herba per trobar arrels i menjar". Els animals, a m¨¦s, tomben papereres i contenidors quan busquen l'aliment. I, per si la llista d'incid¨¨ncies ¨¦s escassa, tamb¨¦ cal tenir en compte "el problema que poden representar en la seguretat circulat¨°ria [si xoquen amb els cotxes]".

La resposta del Govern municipal passa per la prevenci¨® i "les campanyes de conscienciaci¨®" per evitar que la ciutadania alimenti aquests animals, expliquen fonts del Consistori. L'objectiu ¨¦s evitar que els animals es vegin atrets per l'aliment f¨¤cil que els proporcionen els ve?ns. La Gu¨¤rdia Urbana ¨¦s el cos encarregat del control d'aquests animals per sobre de la Ronda de Dalt, d'acord amb el protocol d'actuaci¨® municipal. Sota aquesta via un t¨¨cnic del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB "anestesia l'animal i li aplica l'eutan¨¤sia", expliquen aquestes fonts. Un dels ¨²ltims casos va ser un exemplar localitzat al parc de Joan Mir¨®, al costat de la pla?a d'Espanya el vuit de juliol. Un veterinari li va aplicar una injecci¨® letal.

Dins del parc de la serra de Collserola, el Departament d'Agricultura permet que les societats de ca?adors organitzin batudes amb la supervisi¨® dels agents rurals ¡ª18 durant la temporada 2013-14¡ª. Jordi Ruiz, subdirector general d'Activitats Cineg¨¨tiques i Pesca Continental destaca que aquestes sortides han servit per "reduir de 900 a 650 el nombre d'exemplars que viuen a la serra" entre les temporades de 2012-13 i 2013-14.

Ruiz admet, no obstant aix¨°, que l'efecte de les batudes ¡ªamb 330 captures l'any passat, segons el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola¡ª s'ha percebut menys a la frontera sud ¡ªla que toca amb Barcelona¡ª perqu¨¨ la barreja entre bosc i trama urbana ofereix "zones de refugi" i aliment fora del parc. Enfront d'aquest problema destaca el "pla de treball conjunt" entre Generalitat, ajuntaments i el parc per reduir l'acc¨¦s dels ungulats a les fonts de menjar que trobin a la ciutat.

Per Patxi Andi¨®n, professor de la Universitat de Castella-la Manxa, la frontera entre la ciutat i els boscos de la serra ¨¦s clau. Aquests espais s¨®n "refugis urbanitzats on els senglars s'han habituat a rebuscar entre les escombraries", explica l'exdirector de l'escola de la Reial Federaci¨® Espanyola de Ca?a. "[Als senglars] se'ls pressiona al bosc, i per aix¨° se'n van a les zones de seguretat" en el l¨ªmit del parc, afegeix Santiago Lavin, responsable del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge. Aquests experts recorden, no obstant aix¨°, que no ¨¦s un problema ¨²nic de Barcelona. Tota ciutat en contacte amb una ¨¤rea forestal pot patir-ne.

Els senglars acostumen a acudir al barri de Vallvidrera, atrets per la seguretat i el menjar que poden oferir-los els ve?ns i les galledes d'escombraries. Salvador Ferran, tresorer de l'Associaci¨® de ve?ns recorda que fins al 2007 era molt habitual veure "gent que deixava bosses de pa sec". "La gent pensava 'pobres b¨¨sties', tot i que s¨®n animals salvatges", explica. Encara que les campanyes de conscienciaci¨® han tingut ¨¨xit en aquest punt, Ferran demana substituir les papereres, que els senglars tomben amb facilitat per trobar menjar, per unes altres de r¨ªgides.

Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s la situaci¨® del col¡¤lectiu ca?ador. Paco Piera, president de la Federaci¨® Catalana de Ca?a, lamenta els costos que han d'afrontar els professionals del sector. Entre ells, "la taxa a l'administraci¨®, les taxes de telecomunicacions per als emissors, un perm¨ªs d'armes, i assegurances per a danys propis i a tercers". "No rebem cap subvenci¨®, i fem una feina", assegura Piera.

Una tasca que Andi¨®n jutja necess¨¤ria perqu¨¨, en la seva opini¨®, els ca?adors s¨®n els qui poden mantenir la poblaci¨® de senglars sota control. Les conseq¨¹¨¨ncies de no facilitar la seva feina, per a aquest investigador, van m¨¦s enll¨¤ dels accidents de tr¨¤nsit que passen quan els ungulats creuen la carretera. Inclouen la transmissi¨® de malalties a partir del contacte "amb fauna urbana com els rosegadors", explica. Afeccions que seran m¨¦s dif¨ªcils de controlar "amb ells a les ciutats".