¡°Si tots fem tard, ja se sap qui ¨¦s el culpable¡±

L'Elkadi Badro sua. ?s la una del migdia de dijous i a l'estaci¨® de Renfe de l'Hospitalet de Llobregat la temperatura ronda els trenta graus. Per¨° la calor no ¨¦s l'¨²nica causant de les gotes del seu front. Han passat nom¨¦s cinc minuts i ell ha pujat a tres trens diferents abans d'encertar el bo. Ha corregut, ha passat dues vegades pels passos inferiors i fins i tot s'ha acostat a la pantalla del vest¨ªbul per saber d'on diantres sortiria finalment el seu comboi cap a les Franqueses. Finalment hi puja i seu. "S¨®n les 13.07 i encara no ha sortit, quan suposadament a les 13.05 hauria de ser ja a l'estaci¨® de Catalunya", diu.

Rodalies va tenir 105 milions d'usuaris el 2014 i Badro ¨¦s un dels que ha engrossat aquesta estad¨ªstica: cada dia puja a quatre trens per anar des de casa seva, a Sant Feliu de Llobregat, fins a la feina i despr¨¦s tornar: 160 minuts cada dia si tot va b¨¦. No forma part d'aquell grup de 14,5 milions d'usuaris que el servei de curta dist¨¤ncia de Renfe ha perdut des del 2007. Alguns han marxat per la crisi i l'atur, d'altres per reiterats retards (tot i que Adif assegura que la puntualitat supera el 96%) i altres tipus de fallides com les patides per aquest marroqu¨ª de 45 anys. Ell reconeix que agafar el cotxe per anar a treballar li suposaria un estalvi de temps, per¨° tamb¨¦ un sobrecost mensual de m¨¦s de cent euros. La seva ¨¦s una hist¨°ria m¨¦s, com la de cada l¨ªnia de Rodalies.

>La R1. La l¨ªnia que uneix Molins de Rei amb Ma?anet per Matar¨® ¨¦s la l¨ªnia m¨¦s exitosa de Rodalies. La Montse Yag¨¹e, una estudiant de vint anys de Vilassar de Mar, potser t¨¦ l'explicaci¨®. "Els horaris de les pantalles mai es compleixen, aix¨ª que ja ni els miro: jo vaig a l'estaci¨® i agafo el tren quan passa. A mi em va b¨¦ perqu¨¨ en surt un cada deu minuts", diu. Aquesta alta freq¨¹¨¨ncia de trens permet que els endarreriments siguin millors de portar i que sigui l'¨²nica l¨ªnia des de l'inici de la crisi que no hagi perdut viatgers. Al contrari: els 34,3 milions que va transportar el 2104 suposen un creixement del 7,5% respecte el 2007, segons les dades de l'Autoritat del Transport Metropolit¨¤ (ATM).

?s una excepci¨®, segons confirma la Maria del Carme Garcia, que viu a Ocata i est¨¤ conven?uda que aquesta l¨ªnia ha millorat en els ¨²ltims cinc anys gr¨¤cies a aquesta quantitat de trens, que en realitat s¨®n la soluci¨® d'un altre problema: la majoria de dies, en hora punta, als trens no hi cap ni una agulla. El motiu ¨¦s que no poden ser de doble composici¨® (dos trens enganxats) perqu¨¨ a les andanes de l'estaci¨® d'Arc de Triomf no hi caben. El Ministeri de Foment s'ha comprom¨¨s a arreglar-ho.

>La R2. Va ser la l¨ªnia que m¨¦s va patir l'esvoranc de les obres de l'AVE a Bellvitge i avui continua acumulant moltes incid¨¨ncies. Segons les dades de l'ATM, des del 2007 ha perdut quasi set milions de passatgers i ha deixat de ser la m¨¦s utilitzada: s'ha quedat en 31,9 milions d'usuaris anuals. La N¨²ria Monmany, una dentista de 25 anys, l'agafa des de fa dos anys per anar a treballar des de Gav¨¤ a Barcelona. Abans de sortir de casa mira a Twitter si els horaris es compleixen i si no ¨¦s aix¨ª a vegades agafa un autob¨²s, tot i que aix¨° suposa allargar el seu viatge de tres quarts d'hora a una hora i quart. Explica que moltes vegades es queda aturada entre el Prat de Llobregat i Bellvitge. El motiu no ¨¦s cap altre que els reiterats robatoris de coure, que Adif denuncia que a Catalunya s¨®n molt m¨¦s freq¨¹ents que a la resta d'Espanya.

Sigui quin sigui l'origen del problema, la Sara Garin, una estudiant de 22 anys, lamenta que hagi de patir problemes "almenys un cop cada dues setmanes". La soluci¨®, "agafar el tren anterior al que m'aniria b¨¦".

>La R3. La coneguda l¨ªnia de Puigcerd¨¤ ¨¦s la que pateix m¨¦s problemes, sobretot perqu¨¨ entre Montcada i Reixac i Vic avan?a en via ¨²nica, cosa que motiva que qualsevol problema aturi tota la circulaci¨®. El problema de la R3 ¨¦s el del peix que es mossega la cua, explica la Montserrat Ayats, de la plataforma Perqu¨¨noensfotintren: amb 6,4 milions ¨¦s la l¨ªnia amb menys viatgers i est¨¤ amena?ada amb el tancament d'estacions sota l'argument que no hi ha prou viatgers, per¨° la manca de servei i freq¨¹¨¨ncies fa que molts potencials usuaris no la facin servir. ?s el cas de Xavier Capellas, advocat, que espera a la barcelonina estaci¨® de Pla?a de Catalunya un tren. ?s de Vic i torna ja cap a casa, per¨° no agafar¨¤ el comboi que porta cap a la capital d'Osona. "Baixo en cotxe fins a Montcada i despr¨¦s agafo el tren fins aqu¨ª", explica. I ho argumenta: "Renuncio a agafar-lo perqu¨¨ ni el tren ¨¦s prou r¨¤pid (entre Barcelona i Vic triga no menys d'una hora i deu minuts) ni hi ha prou freq¨¹¨¨ncies ni ¨¦s prou fiable". En resum, que hauria d'utilitzar la R3 i fa servir la R4.

>La R4. "Generalment en els horaris m¨¦s importants va sempre tard", relata Bruno Ramri, que espera a l'estaci¨® de Sants el tren que l'ha de retornar Cerdanyola del Vall¨¨s. "Mira, posa que ha de sortir a les 12.18 i ja s¨®n les 12.22", diu assenyalant la pantalla. El seu ¨¦s el mateix problema dels 29,3 d'usuaris que van fer servir la l¨ªnia de Manresa l'any passat. Com Elkadi Badro, que lamenta que, en tornar, a causa d'un retard d'un minut es pot quedar tirat a l'estaci¨® 45 minuts per poder agafar el seg¨¹ent tren que l'ha de dur a casa. Per a ell els retards estan a l'ordre del dia. Tamb¨¦ quan arriba a la feina: "Som tres els que arribem en tren, aix¨ª que si tots tres fem tard, all¨¤ ja saben qui ¨¦s el culpable". Renfe o Adif.