Saltar-se les lleis

La il¡¤legalitat no proporciona legitimitat, per m¨¦s que els seus promotors es trobin amb una vict¨°ria electoral al cam¨ª. Les dreceres o els fraus de llei s¨®n inadmissibles, siguin normes transit¨°ries o propostes per desconnectar-se de la legalitat espanyola que condueixen a la ruptura constitucional. Lluny de reduir-se a un problema formal o a una preocupaci¨® juridicista, el fons de l'assumpte ¨¦s el que cal respecte a la llei que caracteritza les societats civilitzades.

La din¨¤mica en qu¨¨ Artur Mas est¨¤ embarcat des del 2012 ¨Cquan va perdre suport electoral despr¨¦s d'anticipar els comicis m¨¦s de dos anys¨C s'ha basat en la creaci¨® permanent d'esdeveniments i operacions tacticistes amb les quals tensa cada vegada m¨¦s la corda. Afavorit per les dificultats dels seus adversaris per organitzar una alternativa s¨°lida, la seva estrat¨¨gia actual vol obtenir la majoria relativa dels vots en les urnes auton¨°miques del 27 de setembre i aconseguir un efecte d'arrossegament sobre les eleccions generals, de manera que s'incrementi la quota d'independentistes entre el gaireb¨¦ mig centenar de diputats que Catalunya envia al Congr¨¦s.

Estem davant l'en¨¨sima pirueta del president de la Generalitat de Catalunya per sobreviure pol¨ªticament. No obstant aix¨° (i salvant totes les dist¨¤ncies), el cas d'Alexis Tsipras demostra els l¨ªmits de les maniobres: enmig de les tensions amb el conjunt de la UE, i singularment amb els pa?sos de l'euro, el primer ministre grec va organitzar i va guanyar un refer¨¨ndum que nom¨¦s li ha servit per assumir un pla europeu m¨¦s dur que el que es va plantejar inicialment.

Per descomptat que les votacions s¨®n la base de la democr¨¤cia, a condici¨® de no confondre deliberadament els electors. Una cosa ¨¦s que el principi essencial radiqui en la capacitat dels ciutadans de guiar la direcci¨® de la pol¨ªtica, i una altra, que els l¨ªders enganyin o confonguin els votants amb foteses que augmenten la frustraci¨® i multipliquen les dificultats a l'hora de gestionar les situacions de crisi. Tot aix¨° es complica encara m¨¦s amb les crides a saltar-se la legalitat, cosa que pot perjudicar greument els catalans, per¨° tamb¨¦ el conjunt dels espanyols.

La legalitat tampoc ¨¦s una trinxera des d'on defensar l'immobilisme, sin¨® la base pels qui es reconeixen com a partidaris d'una organitzaci¨® de la conviv¨¨ncia que doni seguretat als ciutadans. Pot canviar-se a trav¨¦s del di¨¤leg i del pacte, mai per mitj¨¤ de decisions unilaterals. No cal organitzar una guerra entre legalitat i legitimitat, sin¨®, si escau, partir de la primera si es pret¨¦n obtenir la segona.

?s veritat que, de moment, les declaracions a les quals hem assistit en els ¨²ltims dies no passen de la fase d'intencions o de projecte, destinada a l'agitaci¨® electoral. Per¨° Mas ha de tenir molt clar que existeixen l¨ªmits en la determinaci¨® del que pot debatre's i acordar-se a les institucions auton¨°miques. No hi caben propostes que vulnerin principis constitucionals, com el que atribueix la sobirania al poble espanyol, ¡°del qual emanen els poders de l'Estat¡±.

El president de la Generalitat de Catalunya hauria de tenir-ho molt en compte, ja que no en va ¨¦s la primera autoritat de l'Estat a Catalunya: una caracter¨ªstica que defineix els marges dels quals disposa per manejar leg¨ªtimament l'autonomia.