Mas a la tardor, Rajoy a l¡¯hivern

En el xoc a qu¨¨ sembla encaminar-se el conflicte catal¨¤ en curs, una aclaparant majoria dels mitjans de comunicaci¨® espanyols apunten contra la part catalana com si fos l'¨²nica i gran responsable, i al president de la Generalitat, Artur Mas, com la personificaci¨® del desastre. Per a ells, Mas ¨¦s ara l'home a abatre, perqu¨¨ es pugui tornar a dir all¨° que "morta la cuca mort el ver¨ª", almenys per a una temporada. Les recriminacions que des d'aquesta perspectiva es formulen al Govern de Mariano Rajoy no passen de queixes per inacci¨®, quietisme, blanor.

Sense deixar de considerar Mas culpable, el socialisme espanyol ha aixecat, en canvi, la bandera de la reforma per adaptar la Constituci¨® de manera que pugui tornar a acollir les demandes catalanes, com va passar el 1978 a l'hora de redactar-la. Altres partits parlen tamb¨¦ de reforma constitucional. En algun moment es concretar¨¤ el que ofereix en aquest aspecte Podem, un partit que parla d'Estat plurinacional i que a Catalunya s'ha aliat amb el catalanisme d'esquerres no independentista, federalista i fins i tot confederalista. En el cas de Ciutadans, ¨¦s clar que la reforma no seria per atendre demandes catalanes, sin¨® per emmotllar-les millor al jacobinisme centralista que predica.

Perqu¨¨ una reforma capa? de recanalitzar el catalanisme en un marc constitucional pugui prosperar cal, no obstant aix¨°, que la dreta hi participi, per una?q¨¹esti¨®?elemental de pes pol¨ªtic i electoral. Per¨° no nom¨¦s per aquesta ra¨®, ja que el poder de les dretes no ¨¦s nom¨¦s el que tenen al capdavant de les institucions pol¨ªtiques en un moment donat. ?s social i pol¨ªtic, per¨°, a Espanya, est¨¤ sobretot enquistat en l'Administraci¨® d'un Estat on no ha quallat una tradici¨® de servei p¨²blic neutre pol¨ªticament. El que nia en el fons del conflicte catal¨¤, la causa del malestar, ¨¦s una pugna pel repartiment del poder, en qu¨¨ els protagonistes s¨®n, d'una banda, un catalanisme transversal a la dreta i l'esquerra que es considera a si mateix mereixedor i capa? de l'autogovern ple, i de l'altra, els hereus de la gesti¨® de l'aparell estatal espanyol que no es volen desprendre d'una part tan important d'un poder del qual en les d¨¨cades del franquisme van gaudir en exclusiva. El PP com a partit ¨¦s, en realitat, un conglomerat format al voltant dels cossos d'alts funcionaris de l'Estat detentors d'aquest poder. No ¨¦s per atzar que hi ha tants advocats de l'Estat en la c¨²pula.

A Catalunya s'espera que el poder de la dreta disminueixi prou a les eleccions? generals per veure's obligada a entrar en la via de la reforma constitucional

El que en el seu moment, fa nom¨¦s un any o dos, els l¨ªders de Podem van denunciar com la casta de pol¨ªtics i alts funcionaris que van i v¨¦nen de l'Administraci¨® als c¨¤rrecs electes i de confian?a pol¨ªtica, i d'aquests a les grans empreses p¨²bliques i a les concession¨¤ries de serveis, ¨¦s, en realitat, la causa del conflicte catal¨¤. Encara que amb el vot en contra del PP, l'Estatut catal¨¤ del 2006 va ser aprovat pel Parlament catal¨¤ i les dues cambres de les Corts i confirmat per l'electorat per¨°, quatre anys despr¨¦s, el PP va demostrar que el seu poder va m¨¦s enll¨¤ de tot aix¨° i ho va laminar mitjan?ant el Tribunal Constitucional.

D'aquest episodi el catalanisme?en va aprendre?que la dreta espanyola juga amb els daus trucats a favor seu i d'aqu¨ª la via rupturista que ha agafat des d'aleshores. Per l'altra banda, el PP, es va ratificar que ¨¦s innecessari cedir cap mena de poder, a Catalunya o on sigui quan, com diu Soraya S¨¢ez de Santamar¨ªa, es disposa de la Constituci¨® i les lleis, donant per fet que, a m¨¦s, es controla la composici¨® del Tribunal que les interpreta. La col¡¤locaci¨® de Catalunya a Espanya de qu¨¨ tant s'ha parlat i es parla tornava a estar solemnement pactat el 2006. El PP ho va rebentar i esperar-ne que ara resolgui el conflicte ¨¦s demanar la lluna en un cove. Caldr¨¤ esperar despr¨¦s de les eleccions legislatives d'hivern, per a les quals les catalanes de tardor seran, sobretot, una acumulaci¨® de forces a l'espera que el poder de la dreta disminueixi prou per veure's obligada a entrar en la via de la reforma constitucional. I ¨¦s clar que Mas ha apujat l'aposta ara amb la pretensi¨® d'arribar despr¨¦s ben prove?t a la probable cita.