No anar de canyes entre setmana i altres errors de la gent saludable

Et cuides, d'aix¨° no hi ha dubte. I t'has convertit en un guru del benestar al teu cercle d'amics. No en va, dediques gran part del teu temps a reflexionar sobre una ¨°ptima condici¨® f¨ªsica. Ben fet. Per¨°, alerta, fins i tot els m¨¦s conven?uts sobre la import¨¤ncia de cuidar-se cometen errors en els h¨¤bits. De fet, molts s¨®n conseq¨¹¨¨ncia d'aquest desig desmesurat d'estar m¨¦s en forma que ning¨². D'altres, no obstant aix¨°, es deuen a la desinformaci¨®. No socialitzar "perqu¨¨ ¨¦s dimarts" i negar una canya als amics, treure hores de son per anar al gimn¨¤s o no saber viure sense suplements vitam¨ªnics farceixen la llista. I tots poden derivar en problemes importants de salut f¨ªsica i mental. La resposta a aquests errors quotidians ¨¦s (com tot) en el terme mitj¨¤: l'equilibri entre l'activitat i el descans, tenir amb informaci¨® de qualitat i dir ad¨¦u a les obsessions. Aquestes s¨®n les equivocacions m¨¦s freq¨¹ents que la gent saludable comet.

1. Anar-hi quan no toca o no anar-hi quan toca. I com es pot saber? "Si apareix un constipat o una gastroenteritis, no cal anar al metge", apunta Francisco Camarelles, metge de fam¨ªlia i membre de la Societat Espanyola de Medicina de Fam¨ªlia i Comunit¨¤ria (semFYC), "sempre que les autocures funcionin, cosa que implica saber quins canvis s'han de fer en la vida di¨¤ria". Si no ho sabeu, aneu al centre de salut.

2. Saltar-se les vacunes. Un dels h¨¤bits m¨¦s saludables per a la prevenci¨® de malalties ¨¦s la vacunaci¨®. Aix¨°, benvolgut guru de la salut, ja ho saps b¨¦. Per¨° pot ser que se t'escapi aquest error que destaca Camarelles: pensar que les vacunes nom¨¦s les necessiten els nens. Per aix¨°, cal incidir m¨¦s entre la poblaci¨® adulta, per exemple, en casos com el t¨¨tanus, l'hepatitis B o la grip en persones de m¨¦s de 60 anys i en grups de risc, com indica la Societat Espanyola de Vacunologia.?

La prevenci¨® ¨¦s important, per¨° t¨¦ l¨ªmits. Hi ha estudis que afirmen que les revisions m¨¨diques indiscriminades no solen servir de gaire

3. Fer-se un control m¨¨dic anual. Per falta o per exc¨¦s, les revisions m¨¨diques poden portar a error. ¡°?s una balan?a entre els beneficis i els perjudicis per als pacients, perqu¨¨ els controls poden implicar efectes secundaris. La prevenci¨® ¨¦s important, per¨° t¨¦ l¨ªmits. Hi ha estudis que afirmen que els ex¨¤mens indiscriminats no solen servir de gaire. Fer proves no ¨¦s necessari quan no hi ha s¨ªmptomes. Una altra cosa ¨¦s aplicar les activitats preventives per a la salut de cada pacient, per exemple, en q¨¹estions com el tabac, l'alcohol, la tensi¨® o el pes. La recomanaci¨® del Programa d'Activitats Preventives i de Promoci¨® de la Salut (PAPPS) ¨¦s fer-se una an¨¤lisi abans els 35 anys, una altra abans dels 50 i, despr¨¦s, cada cinc anys¡±, explica el doctor.

4. Cuidar-se molt, per¨° continuar fumant. Moltes persones solen tenir una idea de la prevenci¨® de vegades no gaire encertada, com anota Camarelles. Un exemple? "Es preocupen molt pel colesterol, per¨° continuen fumant, un h¨¤bit fins i tot m¨¦s perjudicial en les malalties cardiovasculars", respon.

5. Demanar que li receptin antibi¨°tics. Un error molt freq¨¹ent a les consultes correspon a una certa cultura popular sobre la necessitat de prendre antibi¨°tics. ¡°A Espanya, abusem dels antibi¨°tics. Es fan servir per a m¨¦s coses de les que s'haurien de fer servir, com en el cas dels virus, on no serveixen per a res i poden crear resist¨¨ncia quan la seva aplicaci¨® sigui necess¨¤ria. No em molesta que em demanin un antibi¨°tic, per¨° donar-ne de vegades pot ser error¡±, explica Camarelles.

6. Confiar excessivament en la tecnologia sanit¨¤ria. Un sector de la poblaci¨®, observa aquest metge de fam¨ªlia, t¨¦ altes expectatives pel que fa al fet que les t¨¨cniques cl¨ªniques modernes s¨®n la soluci¨® per a tot problema sanitari. ¡°Els TAC supermoderns o les an¨¤lisis de sang capaces de veure-ho tot encara s¨®n un futurible. L'important ¨¦s que s'inverteixi en mesures i campanyes de prevenci¨® i que la gent entengui que la salut dep¨¨n de molts condicionants, com els estils de vida, la zona on es viu o les caracter¨ªstiques socials¡±.

A la cistella de la compra

7. Creure que les coses ecol¨°giques s¨®n m¨¦s sanes. Els productes amb l'etiqueta?ecol¨°gica tenen la particularitat d'haver estat produ?ts sense entrades sint¨¨tiques. "Per¨° no est¨¤ demostrat que siguin m¨¦s sans que els convencionals", afirma l'endocr¨ª Gabriel Olveira, de l'Hospital Regional Universitari de M¨¤laga i membre de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrici¨® (SEEN).

8. Excedir-se amb els suplements alimentaris o vitam¨ªnics. La millor c¨¤psula vitam¨ªnica ¨¦s menjar-se una amanida cada dia i unes quantes peces de fruita, segons els especialistes. Una dieta equilibrada com la mediterr¨¤nia ¨¦s la que s'ha de promoure, segons Olveira, ja que cobreix totes les necessitats de vitamines i minerals per a una persona sana sense necessitat de suplements. ¡°Als EUA ha estat de moda prendre suplements vitam¨ªnics, i es creu que una de cada tres persones ho fan per disminuir el risc cardiovascular. Per¨° el fet de consumir-ne sense presentar cap d¨¨ficit i a dosis altes t¨¦ efectes contraproduents¡±. Consulteu-ho amb el metge.

La millor c¨¤psula vitam¨ªnica ¨¦s menjar-se una amanida cada dia i unes quantes peces de fruita

9. No ingerir cinc peces de fruita i verdura al dia. La recomanaci¨® de menjar, per jornada, tres peces de fruita, o el seu equivalent, un suc natural, i dues de verdura, no sol complir-se entre la poblaci¨® espanyola. ¡°Fins i tot prenent menys que la recomanaci¨®, el consum d'aquests aliments t¨¦ beneficis", anota l'endocr¨ª.? "Per¨° ¨¦s una cosa gradual: hi ha m¨¦s profit conforme augmenta aquest tipus d'aliments en la dieta, perqu¨¨ s¨®n baixos en calories i tenen moltes vitamines, aigua i minerals¡±, continua.

10. Creure que les etiquetes?natural, baix en greix o?sense colesterol s¨®n una llum verda per a tot. Les paraules poden induir a engany. Com apunta Olveira, ¨¦s molt t¨ªpic trobar productes que prometen estar lliures de colesterol, encara que estiguin plens de greixos saturats, com l'oli de palma o de coco, similar al greix de la cansalada. ¡°Cal tenir una mica de cultura per saber el significat de coses que porten a engany, perqu¨¨ baix en greix no significa?sense greix. Igual que?natural no ¨¦s?bo, perqu¨¨ tamb¨¦ ho s¨®n la cicuta o els bolets verinosos, per¨° no s'han de menjar¡±.

11. No aturar-se en els sucres de l'etiqueta. L'error m¨¦s t¨ªpic ¨¦s confondre lliure de sucres amb lliure de sucres afegits. I passa, fins i tot, amb els sucs. ¡°Moltes vegades, els sucs empaquetats procedeixen de concentrats de la taronja que despr¨¦s es rehidraten, i porten una quantitat de fructosa [monosac¨¤rid] important [l'OMS recomana reduir el consum de sucre a 25 grams al dia]", assegura l'endocr¨ª. Per aix¨°, llegiu les etiquetes. "I sapigueu que el sirope o el xarop de fructosa, present en brioixeries i dol?os, tamb¨¦ s'associen a malalties metab¨°liques com l'obesitat, els triglic¨¨rids alts o la hipertensi¨®¡±, prossegueix l'especialista.

12. Menjar m¨¦s per fer exercici, quan necessita perdre pes. Si es t¨¦ un ¨ªndex de massa corporal de 22 ¨Cel normal¨C i passa de ser una persona sedent¨¤ria a activa gastant 500 calories m¨¦s de mitjana cada dia ¨Csense menjar una mica m¨¦s¨C, es perd pes per l'activitat f¨ªsica. ¡°?s cert que la gent que fa m¨¦s exercici t¨¦ una despesa energ¨¨tica m¨¦s elevada i hauria de menjar una mica m¨¦s per mantenir el pes. Per¨° si es buscar aprimar-se, no s'hi val a augmentar la ingesta cal¨°rica¡±, diu Olveira.

En l¡¯activitat f¨ªsica i en la conducta

13. Fer massa esport. Entrenar-se amb exc¨¦s pot significar una gran c¨¤rrega de treball que disminueixi el rendiment en lloc d'augmentar-lo. Una de les evid¨¨ncies ¨¦s el major risc de patir infeccions, com assenyala Mari Carmen G¨®mez-Cabrera, professora titular del Departament de Fisiologia Humana i de l'Exercici a la Universitat de Val¨¨ncia. ¡°En el cas dels no professionals, marcar-se objectius molt ambiciosos a molt curt termini, sense un marge suficient a les adaptacions, pot implicar un augment de les lesions musculars o articulars i altres efectes negatius. L'exercici f¨ªsic ¨¦s molt benefici¨®s per a diferents sistemes com el cardiovascular, el respiratori o el nervi¨®s, per¨° pot tenir conseq¨¹¨¨ncies negatives, per exemple, per a les articulacions, en el cas d'especialitats com el running¡±, afegeix. Aqu¨ª les veus s¨®n dissonants, perqu¨¨ altres experts, no obstant aix¨°, no veuen problemes en la carrera. En qualsevol cas, un mal entrenament tamb¨¦ passa per l'exc¨¦s.

Tenir una bona xarxa social d¡¯amics s¡¯ha demostrat que ¨¦s una salvaguarda per a la salut i el benestar

14. No socialitzar prou. "Els beneficis de tenir una bona xarxa social d'amics s¨®n una cosa estudiad¨ªssima en psicologia, perqu¨¨ hi ha milers d'evid¨¨ncies que mostren que ¨¦s una salvaguarda per a la salut i el benestar", assenyala Jorge Barraca, psic¨°leg cl¨ªnic i president de la Societat Espanyola de Psicologia Cl¨ªnica i de la Salut (SEPCyS). ¡°Les recaigudes en quadres de psicosi o esquizofr¨¨nia tenen molt a veure amb tenir una xarxa social deficient, m¨¦s que amb els tractaments que pugui seguir el pacient. Com m¨¦s a?llada visqui una persona, m¨¦s exposada est¨¤ als riscos de salut psicol¨°gica¡±.

15. Esgarrapar hores al son. Reduir les hores sobre el coix¨ª, fins i tot per anar al gimn¨¤s, est¨¤ associat a molts problemes de depressi¨® i ansietat, motiu pel qual els tractaments per a aquests trastorns solen basar-se a recuperar els h¨¤bits i les hores de son perqu¨¨ sigui reparador. El consell dels experts ¨¦s planificar el descans amb el mateix afany que l'activitat

La persona obsessionada per l¡¯alimentaci¨®, els g¨¨rmens o l¡¯estil de vida ¨¦s presa f¨¤cil de les modes

16. Obsessionar-se per la salut. Deixar-se assaltar per una idea tena? sobre l'alimentaci¨®, els g¨¨rmens o l'estil de vida converteix el subjecte en presa f¨¤cil de les modes. ¡°Fa anys, l'obsessi¨® era l'ou, avui la soja", indica Barraca. I tot acaba en tend¨¨ncia. Davant d'aquestes modes passatgeres, ha de prevaler la informaci¨® cient¨ªfica contrastada, com diu l'expert.

17. Monitoritzar-ho tot. Sabem que hi ha aparells que mesuren fins i tot els passos que fem, gr¨¤cies als quals podem, per exemple, saber en quin punt d'una caminada comencem a aprimar-nos. Hores de son o freq¨¹¨¨ncia card¨ªaca tamb¨¦ s¨®n altres constants mesurables. Per¨° no ¨¦s or tot el que lluu, ja que aquests gadgets no estan fets per a tothom. "Per a persones obsessives, tanta informaci¨® resulta contraproduent¡±, aclareix Barraca.