¡°La mem¨°ria democr¨¤tica es basa en la de la Transici¨® i ¨¦s restringida¡±

Sembla estrany que d'un dels espais m¨¦s estrets de l'Ajuntament hagi sorgit un dels episodis m¨¦s controvertits dels tot just 100 dies de mandat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: la retirada del bust de Joan Carles I del sal¨® de plens el passat 24 de juliol, s¨ªmbol d'un proc¨¦s de revisi¨® de la iconografia mon¨¤rquica i de mem¨°ria hist¨°rica que es dur¨¤ a terme a la ciutat. El despatx del comissionat d'Estudis Estrat¨¨gics i Programes de Mem¨°ria, Xavier Dom¨¨nech (Sabadell, 1974), ja comen?a a omplir-se de voluminosos?documents i llibres que aquest professor d'Hist¨°ria de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, amb un parlar tan franc i s¨°lid com el blau gaireb¨¦ transparent dels seus iris, diu que llegir¨¤ a l'agost per posar-se al dia. A la taula auxiliar, dos llibres sobre Llu¨ªs Companys.

Pregunta.?Retirar el bust de Joan Carles I t¨¦ m¨¦s de gest que d'una altra cosa? Era el moment?

Resposta. Era un tema no afrontat i respon a una anomalia. Fins i tot el PP havia demanat el canvi de bust pel de Felip VI, que CiU no va voler fer. Afrontarem pol¨ªticament el debat perqu¨¨ aquest Ajuntament no esquivar¨¤ cap tema pol¨¨mic.

P. Ara tenen un requeriment legal de la delegada del Govern espanyol, Mar¨ªa Llanos de Luna, perqu¨¨ d'aqu¨ª a un mes col¡¤loquin el bust del rei vigent.

La retirada del bust era un tema no afrontat i respon a una anomalia

R. Ho analitzarem amb els serveis jur¨ªdics, per¨° ¨¦s la prova que el tema t¨¦ un rerefons fiscalitzador que va m¨¦s enll¨¤ de la legalitat: feia m¨¦s d'un any que el bust de Joan Carles I no havia d'estar aqu¨ª i no es va fer cap requeriment. Tampoc em consta que s'hagi fet una petici¨® aix¨ª a tot l'Estat¡­ El debat ¨¦s un altre: l'arribada de noves formes pol¨ªtiques a tot l'Estat ¨Cels reptes democr¨¤tics que s'accentuen a Catalunya pel proc¨¦s¨C que plantegen una crisi de legitimitat dels principis rectors de l'inici de la nostra democr¨¤cia, que ¨¦s la Transici¨® pol¨ªtica, en un context d'una societat en crisi. I aquest debat no agrada a alguns.

P. La posada en escena davant de 40 periodistes i que fos una de les primeres mesures municipals no va tenir un punt de populisme lerrouxista? Vost¨¨ defensa que ¡°el populisme ¨¦s natural en una societat en crisi¡±.

R. No va ser un acte lerrouxista, per¨° torna a haver-hi un debat de fons: determinades pr¨¤ctiques pol¨ªtiques s¨®n qualificades de populistes en sentit pejoratiu, com a mesures de pa i circ i importades de Llatinoam¨¨rica. El mar de fons ¨¦s una crisi de sobirania que es d¨®na a tot Europa, i que aqu¨ª pot exemplificar el PP, quan s'apliquen dures mesures socioecon¨°miques que els partits ni tan sols portaven als seus programes, i aix¨° genera una reacci¨® de sobirania popular: el frontpopulisme cl¨¤ssic a Gr¨¨cia, un populisme postmodern a It¨¤lia amb el Moviment 5 Estrelles¡­ El populisme ¨¦s natural en una societat en crisi.

P. El nomencl¨¤tor de Barcelona ¨¦s tamb¨¦ una demostraci¨® de supremacia de classe, doncs?

R. Tot nomencl¨¤tor expressa un recorregut hist¨°ric; s'alimenta de processos hist¨°rics i del pes de diferents hegemonies i, en aquest sentit, s¨ª que ¨¦s fruit de certa representaci¨® de g¨¨nere i de classe. Per¨° el nomencl¨¤tor tamb¨¦ ¨¦s expressi¨® de pactes socials i, tot i que el de Barcelona reflecteix certa pluralitat de minories, ¨¦s evident que t¨¦ buits de mem¨°ria greus; cal omplir aquestes infrarepresentacions.

P. Qu¨¨ est¨¤ infrarepresentat?

Una de les primeres expressions de la lluita per la democr¨¤cia va ser el republicanisme

R. Doncs la Rep¨²blica. O l'antifranquisme, amb personatges com Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, el Guti, Oca?a o ?ngel Rozas Serrano¡­ Els referents c¨ªvics de la mem¨°ria democr¨¤tica s'han basat en la narrativa de la Transici¨® i aquesta narrativa, i la seva mem¨°ria, ¨¦s molt curta i restringida. Farem un pla memorial que pactarem amb la societat civil, associacions de ve?ns i oposici¨®¡­

P. Quan van anunciar la iniciativa, va parlar de revisar 200 anys cap enrere. Si ¨¦s aix¨ª, en el cas del nomencl¨¤tor nom¨¦s afecta els Borbons¡­

R. El dels 200 anys ¨¦s un criteri d'entrada; en qualsevol cas, la lluita per la democr¨¤cia es conforma en els ¨²ltims 200 anys i una de les seves primeres expressions va ser el republicanisme, que en n¨¦ixer ¨¦s l'¨²nica forma democr¨¤tica. A Barcelona, el 1840 apareix el primer sindicat a tot Espanya, vinculat al moviment obrer t¨¨xtil i al republicanisme catal¨¤¡­

P. Si seguim baixant, on s'ha de posar el llist¨® de la revisi¨®? Mantindran la pla?a d'Antonio L¨®pez?

R. L¨®pez ¨¦s vist per molts en la societat barcelonina com un prohom catal¨¤, per¨° va ser un esclavista¡­ Hem iniciat converses amb els ve?ns i la nostra intenci¨® ¨¦s canviar el nom de la pla?a i l'est¨¤tua i col¡¤locar-hi una simbologia a la mem¨°ria abolicionista: Barcelona ¨¦s cada vegada m¨¦s multicultural i hi ha col¡¤lectius d'emigrants africans a qui aquesta imatge els fa mal.

P. Doncs la llista promet: el general Prim va bombardejar Barcelona i t¨¦ passatge, rambla i pla?a; Francesc Camb¨® va ajudar els revoltats franquistes i t¨¦ avinguda i escultura; hi ha tamb¨¦ les plaques als edificis amb el jou i les fletxes falangistes¡­

R. S¨ª, Prim i aix¨° de les plaques caldr¨¤ mirar-ho¡­ Camb¨® ¨¦s tot un tema, gran mecenes de la cultura catalana i sufragant espionatge per als franquistes¡­ Per¨° farem una tasca propositiva m¨¦s que no pas revisionista.

P. No pot haver-hi qui ho llegeixi com un acte de revenja hist¨°rica?

R. No ¨¦s una venjan?a; entre altres coses, perqu¨¨ la majoria no hem viscut la Guerra Civil. En qualsevol cas, quan apareixen nous moviments socials que arriben a les institucions no ¨¦s per fer el que s'ha fet sempre.

P. Potser als de Nou Barris no els agrada que els treguin l'est¨¤tua de la Rep¨²blica que acompanyava l'obelisc situat ala cru?lla entre la Diagonal i el passeig de Gr¨¤cia el 1936 i que vost¨¨s proposen restituir.

R. Ja n'hem parlat. Nou Barris t¨¦ un pes brutal en la mem¨°ria de les lluites de la ciutat que no se li ha reconegut. Recuperarem aix¨° i altres coses.

P. Vost¨¨ va recuperar la Barcelona bombardejada el 1938 en una exposici¨® el 2007 molt elogiada: Quan plovien bombes¡­

R. S¨ª, perqu¨¨ el bombardeig ha quedat com un episodi desconnectat de la mem¨°ria europea per la dictadura, no es vincula al coneixement de l'horror lligat a Hiroshima i Nagasaki, es queda en la Guerra Civil, en un marc autoreferencial; cal lligar m¨¦s aquell episodi a les dictadures europees i a la II Guerra Mundial. Farem un gran memorial el 2018 pels 80 anys dels bombardejos.

P. Tamb¨¦ sost¨¦ que el sobiranisme ¨¦s un proc¨¦s de relegitimitzaci¨® de les elits catalanes.

R. En el reclam de la sobirania pol¨ªtica aix¨° es veu en CiU. Quan guanya el 2011, la narrativa dels seus primers discursos ¨¦s neoliberal: ¡°Amb austeritat ens guanyarem la confian?a dels mercats i amb aix¨° Catalunya es recuperar¨¤¡±. Com que aquest creixement no arriba, hi ha un canvi de discurs reorientat cap al sobiranisme¡­

P. Com a historiador, quina an¨¤lisi fa del moment sociopol¨ªtic?

R. Em recorda el per¨ªode 1874-1893, de gran debat i moviment social per veure quina sortida es donava a la crisi; aqu¨ª apareix el cooperativisme i l'articulaci¨® de la societat de masses: gran mutaci¨® per millorar el fons de les coses. En l'¨¤mbit pol¨ªtic, m'evoca m¨¦s els anys trenta del segle XX, amb la irrupci¨® de noves formes pol¨ªtiques; ara estem en un intent de construir una Solidaritat Catalana. En qualsevol cas, la ciutat muta i d'aqu¨ª ve la import¨¤ncia del debat de la mem¨°ria i la cultura.

P. I aquests dos llibres sobre Llu¨ªs Companys?

R. A l'octubre far¨¤ 75 anys del seu afusellament i ho commemorarem, per¨° no com a m¨¤rtir: celebrarem el pol¨ªtic i l'home viu. Ser¨¤ un acte brutal.