Eivissa, sense l¨ªmits: mar, menjar, art i nit

Eivissa suscita el desig del com¨² dels viatgers i habitants per all¨° que passa i, sobretot, pel que la natura ofereix: la mar, el sol, el cel, la fosca de la nit, els paratges i els monuments, tamb¨¦ algunes cases pageses sense arquitecte.

¡®All¨ª¡¯ ¨Cdiuen a l¡¯illa¨C, qui sap si el millor i indiscutible que l¡¯home ha al?at ¨¦s la construcci¨® gegantina de les murades renaixentistes de Vila (la capital, Eivissa). L¡¯Ajuntament presenta la ciutat i relaciona ofertes i agendes d¡¯actes.

Abans de caminar o trescar en cotxe, badau una mica la pell vella de la ciutat. S¨®n llen?ols de pedra de fortalesa, escaires de tall de ganivet, baluards de cap de barca, secrets d¡¯aljubs i polvorins. S¨®n de manya antiga, un t¨²mul i contrafort admirable.

Eivissa ¨¦s el seu passat enterrat arreu i el que espoliaren gent de fama

Les murades s¨®n el manifest de por i d¡¯advert¨¨ncia en una de les ciutats-port fortificades (fr¨¤gils) m¨¦s singulars d¡¯aquesta part d¡¯Europa, cl¨¤ssica enginyeria militar. Per arribar a l¡¯illa per mar i per les recerques de vols i estan?a, per exemple el portal illenc i les propostes oficials del que ¨¦s i passa al mur oficial de turisme.

Al cap cucurull de la ciutat, el Museu, a Eivissa ¨¦s el MACE, museu d¡¯art contemporani fill del franquisme precisament, un empelt d¡¯inter¨¨s. El contenidor s¡¯endinsa als racons interiors i replans de la murada, sobre la mar i el port. Ara han fet una concessi¨® i Loewe hi fa una mostra d¡¯autor, Summer Shop, una col¡¤lecci¨® inspirada en l¡¯artista brit¨¤nic John Allen. All¨¤ a prop gestionen visitable la m¨ªnima Casa Broner, a sa Penya, que deix¨¤ la v¨ªdua d¡¯Erwin Broner, un ¡°fugitiu¡± alemany arquitecte i creador.

Els Museus Arqueol¨°gics i Hist¨°rics, a Eivissa, a Menorca, a Mallorca, estan tocats d¡¯ala, male?ts pel sistema de caps de funcionariat que els fan r¨¨gims a mans seva i de l¡¯Estat. Els museus estan anys en estat provisional, en obres, tancats, en reformes, o en obertures sempre provisionals. No us n¡¯oblideu mai.

Eivissa ¨¦s el seu passat enterrat arreu i el que espoliaren gent de fama. Ha passat a coves i al puig des Molins, davall el castell d¡¯Eivissa ¨Cruna projecte de parador inacabat¨C, queda la m¨ªnima proposta de Yabisa, el museu dioces¨¤. Emper¨°, per anar nets i clars sobre els dos museus d¡¯antigor de la ciutat reviseu sempre el seu web.

Mirar des de baix, a peu de mar, cap a Dalt Vila, la ciutat vella amuntegada, ¨¦s gratis; de dia i de nit, des del port, la Marina, el nefast martell disc de Botafoc. Des de la mar, entrant des de fora dels Freus. Pagant ferm, amb reserva i confirmaci¨®, anau al caf¨¨ espectacle cabaret L¨ªo, del grup Pach¨¢.

A les nits es pot albirar el perfil de l¡¯alc¨¤sser, murades, temples i castell. L¡¯sky-line m¨¦s retratat i pintat. Tamb¨¦ est¨¤ b¨¦ rondar a la fresca per devora dels clubs n¨¤utics i marines de luxe del port d¡¯Eivissa just a l¡¯enfront de l¡¯acr¨°poli.

El L¨ªo ¨¦s una opci¨® per beure, tastar i mirar amb un panorama amb cossos, un show de cabaret, amb el tel¨® de fons de les llums, la pedra i la nit que roda sobre la cresta de la ciutat que s¡¯al?a contra el cel.

En aquell redol portuari, a l¡¯altra banda de la zona antiga, la Marina ¨Con ja no hi ha fam¨ªlies locals¨C, enfora de Sa Penya i de la part baixa de Vila, hi ha l¡¯escuma glamurosa i vana de l¡¯elit internacional de marques, les celebritats que exposen menjars i m¨²siques i et claven el compte a la butxaca. All¨¤, el fam¨®s dissenyador Cavalli fa de les seves tretes als plats i pels ulls amb un negoci cridaner per estrelles. En combat valent un i altre amb Cipriani, l¡¯hereu de la m¨ªtica barca/s¨ªmbol del Harry¡¯s Bar de Ven¨¨cia amb la seva oferta dita DowntownIbiza.

Els eivissencs que s¨®n minoria

Tot el que ¨¦s gratu?t (el que es veu, s¡¯alena i s¡¯usa a la platja i la mar) conviu a l¡¯illa-marca amb una oferta d¡¯explotaci¨® del negoci universal de l¡¯oci, des d¡¯all¨° m¨¦s rutinari fins a les temptacions dels luxes m¨¦s fr¨ªvols i impossibles per a quasi tota la humanitat.

Cal con¨¨ixer detalls at¨¤vics, nadius, dels eivissencs que s¨®n minoria, i la seva llengua ¨Cla nostra¨C, tamb¨¦. Hi ha hagut un proc¨¦s d¡¯allau i de substituci¨® cultural i de costums. No cercau dones endolades de cap a peus i amb coa de cabells, trunyella, de les imatges dels llibres (no en queden). S¨ª que hi ha homes amb mostatxo o bigoti, l¡¯atribut facial no escrit a Eivissa i Formentera.

Al bar Cal Peixet al Port, enfront de la vella estaci¨® mar¨ªtima, feu escola un cuiner amb bigoti de vol d¡¯ala i ca?ador amb cans de conills, amb podencs eivissencs, que defin¨ª un frit de porc i un de pop de manifest. El sostre del bar ¨¦s de tronc de savina. Llenya d¡¯arbre protegit, all¨¤, fort i que no es corca.

No hi g¨¹eles, velles ¨¤vies com est¨¤tues sense peus a la vista, anant a missa, emper¨° s¨ª que es veuen plantoses t¨¤nits, com deesses contempor¨¤nies, prototips d¡¯eivissenques belles de celles planes, cara harm¨°nica, pell blanca i p¨¨l negre, algunes d¡¯ulls clars. L¡¯empremta multi¨¨tnica dels captius, negoci dels corsaris.

Per menjar b¨¦ i no gaire car a Vara de Rey, regna el cl¨¤ssic ca n¡¯Alfredo. A un quil¨°metre del passeig, a la carretera d¡¯Eivissa a Sant Josep, hi ha la cafeteria restaurant Astro, de cuina eivissenca, molt bons plats i bon preu. La llista oficiosa del Trip Advisor diu aix¨° sobre els restaurant illencs. Si de cas, busqueu-ne una mica m¨¦s d¡¯informaci¨®.

Sum¨¤riament, per trescar, mirar i gaudir per Sant Josep ¨Cl¡¯illa cap dins un puny, es travessa en 45 minuts, sense embossos¨C, sembla imprescindible cala d¡¯Hort, amb una balconada visual dels illots des Vedr¨¤, penya bella i rodejada de llegendes i grans ximpleries d¡¯interpretaci¨® m¨¤gica.

A la platja, els consumidors locals opten per les paelles del restaurant cala d¡¯Hort, antigament era dit ca na Vergera. Els d¡¯all¨¤ les troben espl¨¨ndides. ?s el negoci del centre de la cala i ¨¦s, a m¨¦s, el m¨¦s senzill i respectu¨®s amb l¡¯entorn. Dels tres, el m¨¦s petit.

Una altra possibilitat de platja i dinar, si voleu allunyar-vos de les aglomeracions, a Es Torrent, a la costa d¡¯Es Cubells. ?s un lloc tranquil i agradable. Peix fresc de qualitat i famosos del m¨®n de l¡¯esport, en temps de les seves vacances.

A l¡¯interior de l¡¯illa els experts menjadors nadius consideren imprescindible, al camp, al terme Sant Josep, la cuina de s¡¯Espartar i el seu fam¨®s ¡°bullit de peix¡±, plat bandera d¡¯Eivissa. T¨¦ molta concurr¨¨ncia, cal fer reserva.

Els menjars cl¨¤ssics dels illencs s¨®n singulars, diferents ¨Ccom les persones¨C al men¨² de la resta d¡¯illes del nord, Mallorca i Menorca. A Eivissa s¨®n molt seus perqu¨¨ tenen la salsa de Nadal , que ¨¦s la deixalla tel¡¤l¨²rica geol¨°gica com el ventre trinxat; ells parlen de bestiar ¨Cbella paraula medieval¨C per anomenar la carn d¡¯anyell o cabrit; fan el guisat de peix, l¡¯arr¨°s de peix ben seu, la burrida de rajada, el fla¨®, mantenen amb Formentera el peix sec, la fritada, l¡¯ensalada pagesa, el fla¨®, dol? de grans festes de Pasqua quan les gallines ponen molt. Usen bescuit, crostons o pa sec o galetes fortes, de mariner, com a plats ¡°gegants¡±. Fan reciclatge savi i sabor¨®s.

Els menjars cl¨¤ssics s¨®n diferents dels de Menorca i Mallorca

Sant Agust¨ª des Vedr¨¤ resta com un testimoni semblant al que era al passat l¡¯illa rural, isolada, neta i natural. Poblet amb encant. ?s a la via entre Sant Josep i Sant Antoni de Portmany. Posem per cas que cercau a l¡¯hora de sopar un lloc tranquil. Res com can Berri Vell. Es tracta d¡¯una cuina delicada a una casa pagesa de m¨¦s de 300 anys, situada just davant l¡¯esgl¨¦sia. Toca.

Al poble de Sant Antoni, gaireb¨¦ al centre es pot dinar en un petit restaurant tradicional, Es Rebost de can Prats. Tot un cl¨¤ssic. Per sopar a Portmany (Sant Antoni ve d¡¯afegit¨®), ex¨°tic el sushi de la Terrassa des N¨¤utic. Per a sopars m¨¦s contundents, Sa Capella, a la carretera que puja a Santa Agn¨¨s de Corona. L¡¯edifici volien que fos una esgl¨¦sia, emper¨° ara ¨¦s un restaurant curi¨®s.

Per ventura l¡¯esgl¨¦sia de Santa Eul¨¤ria, en opini¨® dels arquitectes experts i amb criteri, ¨¦s una de les obres fetes a Eivissa m¨¦s interessants que s¡¯han de mirar. T¨¦ m¨¦s de 300 anys i l¡¯enginy i el rigor constructiu la fa m¨¦s que digna. S¡¯han publicat centenars de xalets a Eivissa, descomunals als cims, amb piscines sense voreres, id¨¨ntics a les revistes... palla. La casa Gili comanda. Mirau els llibres i la guia d¡¯arquitectura del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes.

Al petit poble de Sant Lloren? de Bal¨¤fia (bell poblat amb torres de creus blanques amb paret d¡¯espiga) hi ha al caf¨¨ La Paloma; calma entre tarongers i, segons els habituals, probablement les millors amanides de l¡¯illa, amb plats de cuina libanesa. Cap a Sant Joan, mestres a fer la carn a la brasa, el Cam¨ª de Bal¨¤fia, el restaurant amb m¨¦s llista d¡¯espera d¡¯Eivissa; fins a un mes. Un bon pa de pag¨¨s i allioli contundent a les taules d¡¯Es Pins, a l¡¯entorn de la carretera a Sant Joan, familiar, senzill i sempre, sempre, estibat.

A la zona Nord d¡¯Eivissa potser ¨¦s d¡¯inter¨¨s la cala d¡¯en Serra, per¨° tamb¨¦ perdre¡¯s pels camins que donen al mar i topar amb petites cales solit¨¤ries, sense el tr¨¤fec hum¨¤ i de barques de les platges llargues i famoses de prop de Vila i els indrets urbanitzats o no.

Eivissa/¡®Ibiza¡¯ evanescent, terbol¨ª vertigin¨®s

Flota i gira a tota velocitat cent dies l¡¯any Eivissa/¡®Ibiza¡¯ evanescent, en un terbol¨ª vertigin¨®s que sacseja i li d¨®na renom al m¨®n, sense gastar-se, malgrat les car¨¨ncies que els excessos desnuen: a redols i segons quan manca d¡¯espai vital per als cotxes i les barques i no hi ha ¨Carreu¨C aigua dol?a bona a l¡¯aixeta.

Una illa a la Mediterr¨¤nia ¨¦s seca i ara plou poc. Els pous s¡¯han salinitzat perqu¨¨ la mar ha entrat per davall terra a les venes, als aq¨¹¨ªfers, una pesta gaireb¨¦ irreversible. L¡¯illa beu aigua salobre o aigua artificial de dessaladora.

Malgrat la sequera i la sobreexplotaci¨®, resta una activitat agr¨ªcola d¡¯autoabastiment, privada i voluntariosa, gr¨¤cies a la milit¨¤ncia per voler mantenir vius els paisatges rurals guanyats per mil anys de pagesos. Hi ha vinyes, horts i plantacions d¡¯oliveres, algunes. Hi ha una col¡¤lecci¨® de mitja dotzena de vins, naturals i alguns d¡¯ecol¨°gics. Curiosos, significats, honorables en l¡¯esfor?. Per casar menjars i gustos.

Cal reubicar-se, sovint, per saber on som, mirar i badocar una mica. En arribar o partir en avi¨® o per mar es veuen els miratges blancs i de colorins met¨¤l¡¤lics (dep¨¨n dels temps) dels estanys per fer sal del parc natural de Ses Salines, que abasta tamb¨¦ Formentera.

El que queda sense construir en aquest litoral saliner ¨¦s per una conquesta civil d¡¯anys i d¡¯acords pol¨ªtics empesos pels ecologistes i l¡¯esquerra. L¡¯explotaci¨® privada dels arenals ¨¦s excessiva, els amos dels xibius (xiringuitos) se fan d¡¯or, colonitzant-ho tot fins a l¡¯aigua, arran de mar, amb hamaques, ombrel¡¤les, taules i gent de blanc o desnua ¨Ccolor de bronze o de gamba¨C.

A la platja d¡¯en Bossa, gens lluny de les pistes de l¡¯aeroport, m¨¦s enll¨¤ i aferrat a Vila (la ciutat) fins a la frontera del parc de Ses Salines ¨Ci dins¨C hi ha, seguits, m¨¦s de 40 hotels, antics o vulgars i modernitzats. Alguns establiments s¡¯han reinventat, transformat i maquillat; i tenen habitacions, restaurants, discoteques obertes ¨Ca preus car¨ªssims¨C que han fet fama amb les noves refer¨¨ncies de marques globals. Els totpoderosos Abel Matutes, pare i fill, aqu¨ª explicats fa poc.

Hotels d¡¯or i discoteques eternes

La moda i l¡¯estil d¡¯oci de bombolla i del sense l¨ªmits als preus ¨¦s a les marques tur¨ªstiques hoteleres de l¡¯Ushuaia, amb un carrusel d¡¯extravag¨¤ncies per a milionaris o capritxosos. Funcionen. Tamb¨¦ la franqu¨ªcia pionera a Europa per a fer joc a una clientela que estima la m¨²sica i l¡¯estil internacional dels Hard Rock Hotel.

La m¨²sica disco i les masses han constru?t i mantenen com un gratacels el nom d¡¯Eivissa.Ibiza. Res no seria correcte en aquesta mirada singular i una fulla de ruta parcial si no es parl¨¤s aqu¨ª de les discoteques. Ara sonen i competeixen quatre ofertes distintes, m¨¦s o menys competidores. Triau un lloc o rodau per tots. S¨®n avinents. Comanda la llista, aqu¨ª, un cl¨¤ssic: Privilege.

Des dels setanta era tot Ku que ja no es fa. Totes les discos fan el tam-tam mundial de la marca Ibiza Sound i mil variants. L¡¯Space ¨¦s diferent i recerca noves variants. Tampoc es pot dir que Amnesia sia all¨° que el nom proclama, per¨° all¨¤ a l¡¯estiu, expliquen, tot ¨¦s possible.

Pach¨¢ s¨®n dues cireres i un imperi mil vegades explicat i retratat arreu del m¨®n, diversificat en sales VIP i hotelets, restaurants i marxandatge. La foto cl¨¤ssica hippie, de Toni Riera, de l¡¯home cabellut i primatxol, la nina, dels setanta, no era d¡¯Eivissa ni Formentera sin¨® d¡¯Holanda. Ara ho han dit, la protagonista s¡¯identific¨¤ i ell, actor, parl¨¤ dels royalties pendents.

Eivissa suporta Valentino com una estatueta de bronze negre i mig embalsamat de cara. Abans aquesta terra fou descrita fant¨¤sticament, als anys 30, per Walter Benjamin que fugia dels nazis com d¡¯altres alemanys lluminosos que ajudaren a fer el mite, Rafael Alberti, si de cas o els catalans avantguardistes liderats per l¡¯arquitecte Josep Luis Sert, enterrat a l'illa, i amb una urbanitzaci¨® de casetes que queden a can Pep Sim¨® a l¡¯altra banda de la ciutat portu¨¤ria de vila. Sert va dur els 30 i fit¨¤ el GATEPAC (Grup de Arquitectes i T¨¨cnics Espanyols per al Progr¨¦s de la Arquitectura Contempor¨¤nia) a l¡¯illa. La construcci¨® del mite cultural, de la icona internacional d¡¯Eivissa, l¡¯explica na Rosa Rodr¨ªguez al seus llibres (i Vicente Valero tamb¨¦). Mirau.

L¡¯Eivissa ¡®original¡¯ ¨¦s encara els sons d¡¯?C, el vigor creatiu de Joan Mureno, els caramallers essencials, els sonadors moderns de Formentera, els escrits d¡¯Antoni Mar¨ª, els dietaris de Pep Mar¨ª, els poemes de Jean Serra, el "d¨¦u" Mari¨¤ Villang¨®mez, el pol¨ªgraf incansable d¡¯en Bernat Joan, l¡¯exquisit poeta castell¨¤ Vicente Valero i l¡¯ex eivissenc resident Antonio Colinas. El m¨®n illenc tamb¨¦ palpita a novel¡¤les dels estrangers i, aix¨ª mateix, d¡¯en Rafael Azcona o Ignacio Aldecoa o la iconoclasta Ray Loriga.

Als escenaris de la vida tamb¨¦ hi hagu¨¦ el cineasta Roman Polanski o pintors de falsos com Elmyr de Hory. Mor¨ª Vicent Calbet al Jap¨®; en Portmany ¨¦s hist¨°ria i Toni Cardona s¡¯acab¨¤ al caure des del tren de Fran?a abans de tenir 40 anys. Ara al restaurant Montauk, dins l¡¯hotel Ushuaia Tower, com a paradigma d'all¨° insubstancial, artificial, que emergeix al m¨®n de les suposades celebritats, mostra pintures de Domingo Zapata.

Aquest home, en Zapata, venia les bondats d¡¯invertir en borsa a una televisi¨® local de Palma i tenia un despatxet on s'hi dedicava. Un dia part¨ª i amb els anys aparegu¨¦ als mitjans des de Nova York com a pintor de "fama" per les estrelles de cinema que el rodejaven, al¡¤lotes. Ell regal¨¤ un santcrist a la Seu de Mallorca i el mal ¨¦s que el bisbe va dir que el clavessin, encara que fos mig arraconat a la sala on cobren les entrades de la catedral. Zapata diu que t¨¦ quatre estudis, es deixa dir el "nou Andy Warhol". Ai, vol ser Basquiat. Els "quadres" el tomen.

Alarma ecologista i negoci del sol

Eivissa viu al l¨ªmit i sembla que el seu m¨®n i recursos no s¡¯acaben mai, que no toca fons. Pot semblar que naufraga en el seu ¨¨xit massiu sense el m¨¦s vital ¨Caigua dol?a i espai abastament- emper¨° l¡¯encant sempre sura. All¨° qu¨¨ ¨¦s gratu?t, un fet a la natura, propietat comunal, ha esdevingut un motiu per al gran negoci.

Les postes de sol dins la mar trempades amb m¨²sica, beure, i llits balinesos de relaxament en terrasses o pistes de ball de vertigen comen?aren a Sant Antoni i s¨®n imitades arreu, a cada passa.

Un segell inicial ja global ¨¦s el Caf¨¦ del Mar. Hi ha un sac d¡¯indrets des d¡¯on mirar el moment en el que el gran astre rogent s¡¯endinsa a l¡¯horitz¨® i segueix organitzant dies i nits al planeta. A platges, penyals, no cal pagar. Mirau si copseu el raig verd, l¡¯efecte i l¡¯ il¡¤lusi¨® d¡¯un petit flaix sobre l¡¯arc final del foc d¡¯aram que s¡¯esmuny dins el llen?ol blau esblanque?t.

El motor i amo total que fou del Circ du Soleil, Guy Lalibert¨¦, tot just ha estrenat al port d¡¯Eivissa amb el cuiner Ferran Adri¨¤ un rutilant restaurant-espectacle que mescla els dos m¨®ns, els comediants titiriters i el joc del menjar. Es Heart a l¡¯hotel amb casino. Ells es diuen Adri¨¤ Brothers and Circ du Solei, ¡°un nou concepte¡±.

Illa-marca i una frivolitat

La illa-marca-negoci, ha estat descrita milions de vegades, alabada fins a la caricatura. A l¡¯agost el territori m¨ªnim viu en la sabonera de la seva apoteosi nit i dia, als l¨ªmits dels excessos i de la manca de recursos i infraestructures adequades.

Manca aigua dol?a i "artificial" salada, dessalada; algunes depuradores d¡¯aig¨¹es negres fallen, fan pudor i pels emissaris trencats flotes l¨ªquids i materials dels humans sense esporgar. A Talamanca s¡¯embruta i pud la mar de vegades.

A Talamanca, des del port d¡¯Eivissa, hi van en una barqueta-correu estilitzada que surt al final de l¡¯anunci de la tele per la cervesa que ha fet n¡¯Amen¨¢bar. La barca ¨¦s un monument i la que feu el mestre d¡¯aixa de falues i pailebots, en Torres. All¨¤ a Talamanca ¨Cbell nom¨C escrivia Cioran i es feu la primera construcci¨® moderna, el balneari d¡¯Erwin Broner amb mural de Will Faber, tot ¨°bviament esbucat com pertoca als temps i la civilitzaci¨® (d¡¯assens motan all¨ª). Sort que el fot¨°graf, escriptor i pioner dada?sta, Raoul Hausmann, turista accidental, a la for?a, com aquells per mor de Hitler, retrat¨¤ l¡¯arquitectura fant¨¤stica dels primitius habitants que la feien germana d¡¯Egipte i ?frica, uns i altres...

La marca-mare d¡¯Eivissa es menja all¨ª, ella mateixa. ¡°Res ja no ¨¦s com que era¡± diuen all¨¤ des d¡¯abans de les novetats. A l¡¯artefacte m¨¦s ins¨°lit clavat a l¡¯illa li diuen rellotge d¡¯ovnis.

El senyor del Circ du Soleil, el megamilionari Guy Lalibert¨¦, devora casa seva a l¡¯illa, a cala Llentia, cre¨¤ un monument d¡¯art contemporani, land-art, que ¨¦s l¡¯apotesi de les excentricitats i del concepte totalment privatitzat i individual de l¡¯espai.

?s una instal¡¤laci¨® que evoca el sol i la lluna, prop de la mar. Obra de l¡®escultor australi¨¤ Andrew Rogers, vol ser misteri dels mon¨°lits megal¨ªtics de Stonehenge. Un cercle de tretze columnes de pedra de basalt de fins 24 metres d¡¯al?ada, amb una central que t¨¦ enmig un detall de pa d¡¯or que brilla a s'hora baixa a segons quines llunes. No la cerqueu, millor mirau el v¨ªdeo. O llegiu l¡¯explicaci¨® en aquest web. Lalibert¨¦ va fer bo el seu llinatge. Va clavar-ho tot all¨¤ el 2014 i all¨¤ ¨¦s, de pedra i gegant.

A la pell real de l¡¯illa a l¡¯agost les masses de turistes quasi tripliquen la poblaci¨® habitual (140.000 persones) i el fet mostra les defici¨¨ncies que genera l¡¯ab¨²s de l¡¯oferta sense fre en una terra de 572 quil¨°metres quadrats. Els hotelers creuen que hi ha unes 100.000 places (llits) sense reglar de lloguers de cases i apartaments. Els ecologistes del Grup d¡¯Estudis de la Natura (GEN)?ho denuncien i expliquen les grans contradiccions d¡¯arribar m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits

Les masses de turistes quasi tripliquen la poblaci¨® habitual

Tota l¡¯illa ¨¦s un gran espai comercial d¡¯oci, un moviment mercurial d¡¯euros que dura dos mesos i mig ben llargs. En aquesta apoteosi internacional del luxe i els logos funciona una ind¨²stria de forasters filla, com gaireb¨¦ tot el turisme, de la natura, la mar i la geologia i l¡¯isolament d¡¯aquest illeta tan seca i lluminosa, apropada a ?frica, tamb¨¦. Un c¨²mul de r¨¨cords en la transgressi¨®, la llibertat, prop del col¡¤lapse, l¡¯ab¨²s i la il¡¤legalitat. Una meravella, encara amb platges colonitzades, preus desorbitats. Triau, gaudiu.