El final del cam¨ª de la Lianne

Asseguda sobre el cobrellit marr¨® d'un llit individual d'hotel i amb les cortines de l'habitaci¨®, tamb¨¦ marrons i atofades, corregudes, Lianne Smith narra com ha matat, fa unes hores,?la Rebecca i el Daniel, els seus dos fills de 5 anys i d'11 mesos. ¡°Va ser un cap de setmana perfecte¡±, diu, sense arribar a esclafir a plorar. Tres dies id¨ªl¡¤lics a Lloret de Mar (la Selva), on van arribar des de Barcelona. ¡°Vam venir aqu¨ª sense res, no vam agafar res perqu¨¨ aix¨° era el final del cam¨ª¡±, explica amb la veu trencada.

A l'habitaci¨® del costat, l'habitaci¨® triple 101 de l'hotel Miramar, Daniel i Rebecca estan estirats cadascun en un llit. Estan tapats, com si dormissin. La seva mare, el 17 de maig del 2010 a les nou de la nit, va aprofitar que ja descansaven, va immobilitzar-los posant les seves cames sobre les dels nens, i els va col¡¤locar una bossa de pl¨¤stic al cap fins a asfixiar-los. L'endem¨¤, sobre dos quarts de tres de la tarda, va baixar a la recepci¨® i va demanar que avisessin a la policia.

¡°En aquell moment no hi era tota, semblava que no fos en aquest planeta. Parlava al ralent¨ª¡±, recorda cinc anys despr¨¦s l'inspector dels Mossos d'Esquadra Josep Monteys, que va assistir a la confessi¨® volunt¨¤ria i gravada en v¨ªdeo de Lianne en aquella habitaci¨®.

¡°La meva intenci¨® era marxar, els meus fills i jo, junts¡±, segueix ella, apuntant a l'infinit amb les mans. Una setmana i mitja abans els Mossos d'Esquadra havien detingut la seva parella i pare dels dos nens, Martin Smith, que les autoritats brit¨¤niques buscaven acusat d'abusos sexuals. Feia dos anys i mig que la fam¨ªlia Smith havia comen?at una fugida per evitar que Martin fos jutjat per haver violat una altra filla de Lianne, fruit d'un matrimoni anterior. Primer van arribar a la Costa del Sol i finalment es van instal¡¤lar a Barcelona. Lianne es va posar un nou cognom, Ross, i es va transformar en professora d'angl¨¨s, casada amb un escriptor que mai sortia de casa.

Van viure a tres pisos diferents. Rebecca estudiava a un col¡¤legi d'Horta; Daniel anava a la guarderia. Es comportaven com qualsevol fam¨ªlia normal, com si haguessin oblidat que en realitat eren fugitius. I amb aquesta normalitat van reaccionar el dia que van entrar a robar-los a casa. Els havien desvalisat el pis de Travessera de Gr¨¤cia, i Lianne va acudir als Mossos d'Esquadra per denunciar-ho. La policia no va trigar a descobrir que hi havia una ordre europea de detenci¨® contra Martin.

¡°A partir de llavors ella va comen?ar a emparanoiar-se. Sortia de casa mirant a tot arreu, pensava que la gent la vigilava. Tenia por que els serveis socials brit¨¤nics li volguessin prendre els fills¡±, explica Monteys. Fins que Lianne no va veure cap m¨¦s sortida, va agafar quatre peces de roba i va posar-se en marxa cap a Lloret de Mar, on ja havien estat alguna vegada.

¡°Sabia que no es podien defensar¡±, admet Lianne Smith, asseguda sobre el cobrellit marr¨®. A les preguntes del fiscal, repeteix les edats dels seus fills i insisteix que ella tamb¨¦ voldria haver mort. ¡°Creiem que es va intentar asfixiar, per¨° tampoc n'hi ha un indici clar. Nom¨¦s el que diuen les notes que va escriure, i els esborranys que trobem a la paperera del lavabo de l'habitaci¨®¡±, explica l'investigador. La gran majoria dels seus escrits tenien l'¨²nica intenci¨® de defensar la innoc¨¨ncia de Martin, que creia a ultran?a.

Monteys creu que Lianne mai havia suposat un perill per a la societat en general. ¡°Per¨° va haver-hi una m¨ªnima planificaci¨® del crim, una intenci¨®¡±, raona. El Daniel i la Rebecca van ser enterrats al cementiri de Lloret de Mar perqu¨¨ els seus pares no van poder pagar-ne la repatriaci¨®. Lianne va ser condemnada a 30 anys de pres¨®. El seu marit va ser condemnat a 11 anys de pres¨® al Regne Unit per abusar en 11 ocasions de la seva fillastra. Mesos despr¨¦s, es va su?cidar.