El Senegal a sobre de la manta

Khadim recorre cada dia 80 quil¨°metres amb tren per vendre samarretes del Bar?a. No s¨®n les oficials, sin¨® falsificacions per les quals paga uns 20 euros la unitat. Si t¨¦ un dia bo, i si la policia no li confisca la mercaderia ni els clients regategen gaire, aconseguir¨¤ uns 15 o 20 euros de benefici despr¨¦s de 12 hores de feina. "S¨®n molts els dies que torno a casa sense res, sense diners i sense mercaderia", explica. Viu en un petit apartament de dues habitacions a la pla?a Sant Jordi de Salou amb cinc compatriotes m¨¦s. Fins a fa quatre dies compartia estada amb Mor Sylla, el senegal¨¨s de 50 anys que va morir en l'operaci¨® policial realitzada contra la venda ambulant dimecres passat a?la matinada.

Khadim ¨¦s un dels m¨¦s dels 1.700 senegalesos censats a Salou (Tarragon¨¨s). Fa gaireb¨¦ dos metres i est¨¤ en perfecta forma f¨ªsica. T¨¦ 32 anys, per¨° n'aparenta molts menys. Mira les seves enormes mans mentre parla i diu que a la seva ciutat natal (Saint-Louis) era pescador. Va arribar a Catalunya el 2003 buscant una vida millor. Va alternar feines a la construcci¨® amb qu¨¨ va aconseguir els papers, fins que va esclatar la crisi econ¨°mica a Espanya. Ara es dedica al top manta, com la gran majoria dels seus compatriotes. ?s conscient que l'activitat que fa ¨¦s il¡¤legal per¨° assegura que ¨¦s l'¨²nica alternativa que t¨¦. No li agrada ell terme manter. "Ens considerem venedors, persones que intenten guanyar-se la vida i ajudar les seves fam¨ªlies". La seva germana va tenir m¨¦s bona sort. Li van donar una beca per estudiar a la Universitat de la Sorbona de Par¨ªs i treballa "dignament" a Fran?a. "Prefereixo vendre samarretes al carrer que passar droga. M'avergonyiria haver de mantenir les meves filles amb els diners de la droga".

S¨®n conscients que l'activitat que fan ¨¦s il¡¤legal per¨° diuen que no tenen cap m¨¦s alternativa

Estan acostumats a les visites policials. No ¨¦s la primera vegada que passa. "La policia ve a casa i ens demana que els donem la mercaderia. I ho fem". Malgrat aix¨°, Khadim assegura que l'actuaci¨® policial que va acabar dimecres passat amb la vida del seu amic va ser "desproporcionada". "Encara no entenem per qu¨¨ van enviar els Mossos d'Esquadra. Nom¨¦s ten¨ªem dues maletes d'objectes. Ens van tractar com terroristes". Diu que sent r¨¤bia per la mort del seu company, per¨° ara toca anar a treballar, aix¨ª que agafa la seva bossa de pl¨¤stic amb samarretes i se'n va cap a l'estaci¨® de tren. Per treballar es divideixen per torns. Els m¨¦s grans es lleven a les sis del mat¨ª i no tornen a casa fins a la nit. Els m¨¦s joves prefereixen esperar a les hores de menys calor aprofitant l'aflu¨¨ncia de turistes al passeig mar¨ªtim. Viatgen amb tren, 40 quil¨°metres d'anada i 40 de tornada. Molts passen la nit al carrer perqu¨¨ acaben la jornada a les tres del mat¨ª i, a aquelles hores, ja no passen trens.

Khadim paga 80 euros al mes per una llitera que comparteix amb Baba Car. Despeses a part. A l'habitaci¨® del costat hi dormia Mor, amb Mamadou. Al menjador, un sof¨¤ llit i un matal¨¤s improvisat acull dos companys m¨¦s. Tots es dediquen al top manta. El menjar ¨¦s auster i es divideix entre tots plegats. "Cada dia cuina un de nosaltres, ens apanyem amb menys de 80 euros al mes per menjar. La resta es guarda per a l'hivern, quan no hi ha feina, i si podem tornem uns mesos a casa", explica. Tot i aix¨°, els ¨²ltims dos anys no han estat bons, aix¨ª que haur¨¤ d'esperar per tornar-hi. En un mes de temporada alta, Khadim pot guanyar uns 450 euros, dels quals la meitat van destinats a pagar el lloguer i el menjar. Els 200 restants els envia al Senegal.

Fa m¨¦s de 40 anys que van arribar els primers senegalesos a Salou. Aqu¨ª hi ha la comunitat m¨¦s nombrosa de Catalunya. Durant la temporada alta hi pot haver fins a 3.000 compatriotes que es desplacen fins a la zona aprofitant l'arribada del turisme. Es reparteixen entre Sitges, Coma-ruga, la Pineda o Cambrils. La primera generaci¨® hi va arribar fa m¨¦s de trenta anys. Venien a la platja collarets, polseres i artesania que portaven del seu pa¨ªs. "Amb prou feines eren deu", assegura Juli¨¢n, un ve¨ª catal¨¤ de Salou de 70 anys. Van aconseguir guanyar una mica de diners per obrir petites botigues. Ara els seus fills van a escola i parlen catal¨¤ i?castell¨¤. "S¨®n els nostres ve?ns. Han cuidat els nostres fills i nosaltres els seus. S¨®n una comunitat? tranquil¡¤la i respectuosa", descriu Mateo, un ve¨ª de 65 anys que ha viscut tota la vida a Salou. "Tenim una relaci¨® molt bona amb ells des de fa trenta anys, per¨° el que va passar dimecres marca un abans i un despr¨¦s. Ens fa por que la bona conviv¨¨ncia de trenta anys s'hagi trencat en deu minuts", lamenta aquest ve¨ª.

Amb l'arribada de la crisi, la majoria va perdre la feina i no van tenir cap m¨¦s alternativa que la venda ambulant. ?s el cas d'Omar, un senegal¨¨s de 40 anys que treballava com a camioner a la seva ciutat natal de Mbour. "He recorregut Espanya des que hi vaig arribar fa 15 anys buscant una feina digna i legal". Va arribar a les Can¨¤ries en una pastera i es va instal¡¤lar a Ja¨¦n per collir olives. Quan va acabar l'¨¨poca de la recol¡¤lecci¨® es va despla?ar fins a M¨¤laga. M¨¦s tard va anar a Alacant i finalment a Salou. Ha treballat d'electricista, de soldador, de ferroveller i en la neteja. Fa cinc anys que es dedica a la venda de cal?otets falsificats de Calvin Klein. "Hi ha dies que guanyo cinc euros. En els millors dies, puc aconseguir fins a 20 euros. Per¨° no compensa. Ens passem el dia corrent i fugint de la policia. Estem cansats, per¨° no podem rendir-nos. Si per menjar haig de vendre cal?otets, seguir¨¦ fent-ho", insisteix.

Decenes de senegalesos corrent, recollint r¨¤pidament les seves mantes, mentre fugen de la policia municipal, ¨¦s una imatge que es repeteix di¨¤riament a Barcelona i que s'incrementa a l'estiu. L'exalcalde Xavier Trias va voler eradicar aquesta venda. Per¨° l'¨¨xit ¨¦s prou evident. No nom¨¦s corren per evitar que els prenguin la mercaderia, sin¨® per evitar que se'ls obri un expedient. A Espanya tenir antecedents impossibilita als immigrants aconseguir el perm¨ªs de resid¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ pot dificultar la renovaci¨® dels papers. Carles Perdiguero, advocat del Col¡¤lectiu Ronda, explica que en molts casos, fins i tot un procediment judicial obert, pot suposar la p¨¨rdua de la resid¨¨ncia. La falsificaci¨® ¨¦s un delicte penat a Espanya, amb multes i fins i tot pena de pres¨®. S¨®n les marques comercials les que interposen la den¨²ncia. En la majoria dels casos, els manters no poden fer front a les multes, per la qual cosa acaben pagant la pena amb dies de pres¨®. ?s el que li va passar a Dan, un jove senegal¨¨s de 22 anys l'hivern passat.

Donen parla cinc idiomes. Va haver de deixar els estudis el 2011 quan el seu pare va morir

Des del 2011, Dan viu al barri de la Barceloneta. Va arribar a Barcelona acompanyat del seu germ¨¤ petit per reunir-se amb el seu pare. Parla espanyol, catal¨¤, angl¨¨s, franc¨¨s i wolof, la llengua majorit¨¤ria al Senegal. Va haver de deixar els estudis el 2011, quan el seu pare va morir de c¨¤ncer. Des de llavors es dedica a la venda de productes falsificats. Porta vambes, igual que la resta dels seus companys, "per c¨®rrer si ve la policia", diu. El desembre passat, la policia l'esperava a la porta casa seva. Li van prendre la mercaderia i li van posar una multa de 250 euros. Com que no la va poder pagar, va haver de complir quinze dies de pres¨®. Dan t¨¦ el t¨ªtol d'ajudant de cuiner i de soldador, per¨° no troba feina. "Envio curr¨ªculums cada dia, per¨° ning¨² no em contesta", explica Dan, dret, des del passad¨ªs subterrani a la sortida del metro de Pla?a Catalunya. "No ens asseiem mai, sempre estem drets, en alerta i preparats per c¨®rrer", explica aquest jove senegal¨¨s mentre vigila de re¨¹ll les escales del metro. Dan nega que hi hagi m¨¤fies en els manters. "Ens ajudem entre nosaltres. Alguns han arribat fa quatre mesos i no saben com funcionen les coses. Comprem la mercaderia als xinesos o en grans magatzems, per¨° ning¨² no ens controla ni ens obliga a vendre. Si alg¨² no arriba a final de mes, l'ajudem entre tots. Aquests s¨®n els nostres serveis socials", relata. Anteriorment els lliuraments de mercaderies es realitzaven en grans quantitats que es repartien en furgoneta als pisos pastera. Actualment, segons fonts policials, es fa en petites quantitats a trav¨¦s de missatgeria.

L'Associaci¨® Espai de l'Immigrant, que fa tres anys que est¨¤ treballant al barri del Raval assessorant i donant atenci¨® m¨¨dica als immigrants irregulars, treballa per conciliar el fenomen del top manta. "Els treballadors senegalesos s¨®n conscients que el que fan ¨¦s il¡¤legal, per¨° tamb¨¦ s¨®n conscients que no tenen cap m¨¦s alternativa", explica C¨¦sar Ulises, un dels membres de l'associaci¨®. "Ells s¨®n l'¨²ltima baula d'una cadena, el m¨¦s visible. Una imatge que s'ha volgut eradicar des dels governs perqu¨¨ no s'adiu gens amb la de la Barcelona cosmopolita i fashion". L'objectiu d'aquesta cooperativa ¨¦s la normalitzaci¨® dels venedors, molts d'ells amb estudis i carreres universit¨¤ries, perqu¨¨ puguin convertir-se en interlocutors i actors que formin part de la comunitat. "Paguen impostos, encara que sigui indirectament, a trav¨¦s del pagament del lloguer. Haurien de poder formar part de l'economia activa d'una ciutat", argumenta.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, el Govern d'Ada Colau, va anunciar dijous passat que el fenomen del top manta ha de resoldre's no nom¨¦s des de l'¨°ptica policial, sin¨® tamb¨¦ des de la social. Encara que encara no ha fet p¨²bliques les mesures, des de l'equip de govern insisteixen que s'estan duent a terme reunions entre els principals interlocutors implicats. El govern de Xavier Trias va declarar fa quatre anys la guerra al top manta. Des de llavors, el nombre ha anat en augment. "El top manta?no desapareixer¨¤. El que hem de fer ¨¦s trobar alternatives legals per poder conciliar tots els actors implicats: comerciants, Gu¨¤rdia Urbana, Ajuntament, ve?ns i, per descomptat, els treballadors senegalesos", conclou C¨¦sar.