Verdi de baix

?s una cer¨¤mica de tema religi¨®s encastada en una finestra tapiada, amb un marc d'un blau mar¨ª intens. Segons sembla, representa l'Assumpci¨®, una imatge ¨ªntimament lligada a la festa major del barri de Gr¨¤cia. Aquesta concretament va ser col¡¤locada el 1952 per la Comissi¨® de Festes Verdi de Baix (el tram entre els carrers Perla i Or), segurament per recordar aquesta festivitat que se celebra cada 15 d'agost. Encara que en aix¨° del patronatge hi ha dos b¨¤ndols amistosament enfrontats, ja que mentre que els uns consideren l'Assumpci¨® la seva patrona, els altres honren com a patr¨® sant Roc, que t¨¦ una forn¨ªcula a la cantonada de Fraternitat amb Llibertat. All¨¤, davant de l'emblem¨¤tic bar Casa Pag¨¨s, al cor del barri gitano de Gr¨¤cia, al costat mateix d'on va n¨¦ixer Antonio Gonz¨¢lez el Pescailla, van comen?ar a engalanar-se les voreres amb branques de pi als peus del sant. I m¨¦s amunt, a la conflu¨¨ncia de Fraternitat amb el carrer Tordera, sobreviu una altra forn¨ªcula tamb¨¦ dedicada a sant Roc.

Durant els seus primers anys, les festes de Gr¨¤cia van consistir en romeries, balls tradicionals i rogacions

La font m¨¦s antiga que ens parla d'aquests festejos ¨¦s Francesc Curet, que escrivia al Diari de Barcelona que el seu origen calia buscar-lo en la destrucci¨® napole¨°nica (1816) del convent francisc¨¤ de Jes¨²s, que estava situat a l'actual passeig de Gr¨¤cia. Un any despr¨¦s, la gent que hi anava per celebrar l'Assumpci¨® es va traslladar a la pla?a de la Trilla. Durant els seus primers anys, les festes de Gr¨¤cia van consistir en romeries, balls tradicionals i rogacions. Per¨° a mitjan segle XIX cada vegada hi havia m¨¦s envelats; i a mesura que la ind¨²stria modificava el seu ve?nat, s'hi van anar incorporant noves tradicions.

El diari La Imprenta informava que les principals diversions a les festes del 1876 van ser (a part dels diversos passatemps de carrer): ¡°Les il¡¤luminacions, les torres dels Xiquets de Valls, el ball dels bastons i els daus al Centro Graciense, envelats a les societats Hortensia, Antigua de la Amistad i T¨ªvoli Graciense, Salon de Roch, un altre d'improvisat al carrer de Santa Madrona, etc¨¨tera¡±. Per aquelles dates, els saraus m¨¦s concorreguts s'havien despla?at als envelats de les diferents societats recreatives, que oferien als socis una gran varietat d'activitats.

Durant la d¨¨cada del 1890 la decoraci¨® dels carrers va passar a un primer pla

Societats amb noms tan peculiars com l'Adonis, la Ninfa Graciense o la Bella Hortensia, que organitzaven llu?des gales. D'aquesta ¨²ltima societat, una nota de La Imprenta assenyalava que el 1875 va promoure (¡°per ser la festa major d'aquesta vila¡±) tres balls extraordinaris al seu local de la pla?a del Diamant. El 1877, el mateix diari informava que la Ninfa Graciense, des del seu envelat a la pla?a d'Orient (despr¨¦s Rius i Taulet, i avui de la Vila), advertia a les altres societats de la pres¨¨ncia d'individus que sense ser socis intentaven accedir als envelats, i recomanava que ¡°han de ser expulsats de la sala immediatament¡±. Entre aquests ¡°balls de societat¡± destacava el de m¨¤scares del Centro Graciense, una entitat que el 1882 advertia que les seves activitats eren: ¡°Eminentment familiars, de manera que les senyoretes de Gr¨¤cia m¨¦s pudoroses i distingides no menyspre?n d'anar-hi¡±. De tota aquesta atmosfera vuitcentista encara queda dempeus el casalot de Can Pioc (que tamb¨¦ va ser societat), a la cantonada del carrer Santa Magdalena amb Trilla, una antiga fonda que disposava d'un gran sal¨® de ball al primer pis.

Durant la d¨¨cada de 1890 van apar¨¨ixer nous tipus de societats, m¨¦s properes al republicanisme i al catalanisme; la festa va adquirir un to m¨¦s c¨ªvic que religi¨®s; i la decoraci¨® dels carrers va passar a un primer pla. La Vanguardia el 1895 explicava la programaci¨® d'aquell any, que inclo?a el repartiment d'aliments als pobres, il¡¤luminaci¨® de voreres i fa?anes, i el guarniment de vies com la Culebra (avui Francesc Giner) en estil ¨¤rab, o Monjas (avui Verdi) amb brancatge i flors. Aquells dies, Verdi ja era una dels carrers pioners a engalanar les voreres, i un dels que ha guanyat m¨¦s vegades el concurs des de llavors. Despr¨¦s van venir les decoracions de fantasia, que a partir dels anys vint van copar tot el protagonisme, i que han arribat fins als nostres dies. La festa al cor de l'estiu, ritu de pas per als joves barcelonins; una llarga tradici¨® anual els or¨ªgens de la qual sembla que ens recorda aquest fris de cer¨¤mica.