Una utopia en venda

Els ve?ns de Llirt (Alt Urgell), un petit poble del Pirineu situat a vuit quil¨°metres de la Seu d¡¯Urgell, van abandonar el municipi en la d¨¨cada dels cinquanta. Va haver de passar mig segle m¨¦s fins que l¡¯any 2000 set aventurers van comprar el poble per construir-hi la seva pr¨°pia utopia. Utopia que no s¡¯ha fet realitat. Avui, Llirt continua deshabitat i ha penjat el cartell d¡¯¡°Es ven¡±. Ja no ¨¦s un poble abandonat sin¨® una societat amb el nom de Poble de Llirt SL que es pot adquirir per 749.000 euros, ¡°negociables¡±.

La hist¨°ria del poble de Llirt ¨¦s antiga. De l¡¯esgl¨¦sia de Sant Jaume, que data del segle IX, avui nom¨¦s se¡¯n pot veure part de l¡¯absis. La teulada ha caigut i el cementiri que d¨®na acc¨¦s al temple nom¨¦s t¨¦ dues creus dempeus. Una informa de l¡¯enterrament d¡¯un home, el Narc¨ªs, mort el 1949.

Molt abans, a principis del segle XIX, un socialista ut¨°pic franc¨¨s anomenat Charles Fourier va plantejar la idea del falansteri. Una mena de comunitat rural autosuficient en qu¨¨ els seus integrants viurien junts en un mateix edifici i compartirien els serveis b¨¤sics. El somni de Fourier va fracassar, per¨° va influir en set professionals liberals que fregaven la cinquantena els ¨²ltims anys del segle passat. Barcelona era una ciutat postol¨ªmpica quan els set amics celebraven ¨C¡°potser amb massa vi¡±, bromegen¨C un dinar en el qual van decidir construir una comunitat al m¨¦s pur estil falansteri. Els idealistes eren professors d¡¯institut i universitat, advocats i un arquitecte de la Seu d¡¯Urgell que tenia una lleugera idea d¡¯on podrien construir la comunitat per viure una vegada jubilats.

Parcel¡¤la a parcel¡¤la

L¡¯arquitecte Joan Nadal, que avui t¨¦ 64 anys, sabia que hi havia un lloc anomenat Llirt, un nucli abandonat que actualment pertany al municipi de les Valls de Valira. ¡°Coneixia un senyor que havia comprat el poble parcel¡¤la a parcel¡¤la, vam acordar una quantitat i l¡¯any 2000 ¨¦rem els propietaris d¡¯aquesta aventura¡±. Nadal sabia que havien adquirit cinc cases derru?des i algunes parcel¡¤les. Hi havia molta feina per fer, per¨° ja tenien un lloc on construir la futura comunitat. ¡°Est¨¤vem molt il¡¤lusionats. Llirt est¨¤ situat en una muntanya preciosa, davant del Cad¨ª, i amb m¨¦s de 300 dies de sol a l¡¯any¡±, sap vendre la zona. Avui el poble ¨¦s una aut¨¨ntica ru?na i Nadal n¡¯¨¦s conscient. ¡°Mira, aquest ¨¦s el carrer Major¡±, riu mentre assenyala un cam¨ª estret ple de pedres i esbarzers.

A finals dels anys cinquanta, els pocs ve?ns que hi havia al poble se¡¯n van anar a la Seu d¡¯Urgell i a Fran?a. Joan Caminal, fuster que avui t¨¦ 71 anys, va ser un dels ¨²ltims ve?ns de Llirt. ¡°Vivia amb els meus pares a Ca l¡¯Arnau i ens en vam anar quan tenia 14 anys. Es va quedar una fam¨ªlia a Cal Sala, que tamb¨¦ va acabar marxant¡±, recorda. Eren anys molt durs i l¡¯economia del poble es basava en la subsist¨¨ncia: ¡°Sembr¨¤vem blat, ten¨ªem vedells i gallines, mat¨¤vem el porc i f¨¨iem vi¡±, recorda. Mai hi ha hagut aigua corrent ni llum a les cases i l¡¯acc¨¦s ¨¦s per una pista forestal que requereix un tot terreny. Caminal hi va gaireb¨¦ cada any. ¡°Nom¨¦s hi vaig a buscar bolets, per¨° encara recordo el nom de les cases: Ca l¡¯Arnau, Cal Sala, Cal Marcelino, Cal Sim¨®n¡­¡±.

Quan Nadal i la resta d¡¯aventurers van adquirir Llirt, sabien el que volien construir: ¡°No ten¨ªem cap voluntat especulativa, la idea era crear un lloc on la feina, la vida familiar i l¡¯oci no estiguessin segregats¡±. En adquirir les cases derru?des i el mig centenar d¡¯hect¨¤rees, a m¨¦s dels drets sobre el bosc comunal, van comen?ar a fer pl¨¤nols. ¡°Em van sortir unes 14 cases de 150 metres cadascuna. Hav¨ªem arribat a acords amb grangers de la zona perqu¨¨ pugessin les vaques a pastar, tindr¨ªem certa activitat agr¨ªcola, una fonda de muntanya, un alberg especialitzat per a m¨²sics amb capacitat per a 25 persones i un centre de meditaci¨®¡±, relata.

La utopia dels set propietaris cap en un gruixut dossier farcit de pl¨¤nols. ¡°Vol¨ªem obrir la porta a m¨¦s socis i amb els diners de la fonda i l¡¯alberg vol¨ªem autogestionar la nostra vida en comunitat¡±, recrea. ¡°Pens¨¤vem que les orquestres es barallarien per venir. Aqu¨ª es pot tocar de dia i de nit sense molestar ning¨²¡±, ironitza. El projecte tamb¨¦ inclo?a la idea de tenir menjadors i cuines comunes i fins i tot una central el¨¨ctrica que fos una ¡°barreja de fotovoltaica i hidr¨¤ulica¡± per crear l¡¯energia necess¨¤ria per al poble.

El grup de seguida va remodelar Ca l¡¯Arnau, l¡¯habitatge que estava en m¨¦s bon estat i que havia estat la casa de Caminal. ¡°?s el nostre campament base¡±, explica Nadal. Els problemes, no obstant aix¨°, van comen?ar a frenar el projecte. ¡°El 2003 van voler acollir-se a un programa europeu per continuar construint, per¨° el pla d¡¯ordenament urban¨ªstic municipal no estava redactat. Llirt estava considerat una zona rural¡±.

Aprovat el 2012

L¡¯alcalde de Valls de Valira, Ricard Mateu, admet que malgrat que el 2006 van comen?ar a discutir el pla urban¨ªstic del municipi, no va quedar aprovat fins al novembre del 2012. ¡°Ara Llirt est¨¤ considerat casc urb¨¤ i si es vol urbanitzar es podria fer, per¨° fins ara no es podia fer legalment¡±, assegura.

Havien passat 12 anys des que Nadal i la resta d¡¯ut¨°pics van comprar el municipi. ¡°Quan va acabar de desenvolupar-se el pla urban¨ªstic, est¨¤vem immersos enmig de la crisi, no hav¨ªem constru?t res i, el pitjor, est¨¤vem gaireb¨¦ jubilats¡±, lamenta Nadal. Ara continuen reunint-se a Ca l¡¯Arnau. ¡°Aqu¨ª fem festes, mengem, riem¡­¡±, explica. ¡°Hem fracassat en la nostra aventura, per¨° ho tenim tot en regla perqu¨¨ es converteixi en l¡¯aventura d¡¯uns altres¡±, es resigna l¡¯arquitecte.

Qui vulgui adquirir Llirt i construir un poble haur¨¤ d¡¯urbanitzar tota la zona. Els set venedors demanen 749.000 euros. El que els va costar comprar-ho l¡¯any 2000 ¨¦s un secret, per¨° Nadal assegura que ¡°si ens ho vengu¨¦ssim per 749.000, recuperar¨ªem la inversi¨® i podr¨ªem anar-nos-en un parell de dies a sopar¡±.

Els falansteris nom¨¦s van tenir un ¨¨xit relatiu a Nord-am¨¨rica. All¨¤, la majoria van tancar al cap de dos anys d¡¯haver entrat en funcionament. Nadal i els seus mai podran viure a la comunitat que van somiar. ¡°Els somnis no sempre es compleixen¡±, lamenta.