Jueus a l¡¯¡°Hotel Catalonia¡±

Bernard Hilda no estava d¡¯humor per a m¨²sica: feia tot just un mes que, per ser d¡¯origen jueu (de cognom es deia Levistsky), havia hagut de fugir de Par¨ªs gaireb¨¦ amb el que portava posat, la seva dona i alguns membres de la seva orquestra. I s¨ª, destrossat i sense ¨¤nims, havia de dirigir la banda davant de falangistes, estraperlistes, espies i fins i tot oficials nazis mentre sopaven ufanosos, per¨° almenys aquell 3 de desembre del 1942, a La Parrilla del Ritz de l¡¯hotel barcelon¨ª, era viu i moment¨¤niament fora de perill, a l¡¯espera dels permisos per emigrar. No podien dir el mateix la majoria dels m¨¦s de mig centenar de rostres que, trets de les fitxes policials de la seva detenci¨® a Espanya en intentar creuar la frontera dels Pirineus, serveixen de colpidor fris umbilical de la mostra Fugint de l¡¯Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus durant la Segona Guerra Mundial, que fins al 18 d¡¯octubre es pot observar amb l¡¯¨¤nima encongida pels testimonis al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya.

El comissari de la mostra, l¡¯historiador Josep Calvet, tamb¨¦ ¨¦s autor del simultani llibre Barcelona, refugi de jueus: 1933-1958 (Angle); la recomanable compaginaci¨® de tots dos aporta informaci¨® sobre un episodi poc abordat. I no ¨¦s per les seves xifres: uns 10.000 jueus van passar per Barcelona entre el 1939 i el 1944 intentant fugir de la barb¨¤rie nazi. T¨¦ una certa l¨°gica: la capital catalana acollia des del 1917 una comunitat israeliana d¡¯unes 3.000 persones, arribades despr¨¦s de les convulsions als Balcans i Turquia fruit de la Gran Guerra. La seva sort ¨¦s dispar: els uns assistiran a la sinagoga que muntaran en una torre a Balmes cantonada Proven?a; els altres seran m¨¦s assidus de l¡¯¡°Hotel Catalonia¡±, com anomenen eufem¨ªsticament els bancs de la Rambla on dormen perqu¨¨ no tots troben feina estable. Com que ¨¦s una immigraci¨® modesta, els barris del Poble Sec i de Sant Antoni acolliran la majoria de sastreries, petits comer?os i impremtes que muntaran els nouvinguts.

La consci¨¨ncia jueva amb la Rep¨²blica espanyola i Catalunya es va veure a l'inici de la Guerra Civil

Despr¨¦s de la institucionalitzaci¨® de la persecuci¨® dels jueus a Alemanya a partir de l¡¯1 d¡¯abril del 1933, comen?a un ¨¨xode que desperta l¡¯instint fenici i il¡¤l¨ªcit d¡¯alguns catalans: ¡°Estrangers i sefardites. Nacionalitzo espanyols, 20 dies sense cobrar a la bestreta, Via Laietana, 18¡±, diu un anunci a La Vanguardia del 4 d¡¯octubre del 1933. La permissivitat de la Generalitat (Maci¨¤ deixa situar la sinagoga) i certa obra p¨²blica (el mateix pla Maci¨¤, la construcci¨® del metro¡­) actua d¡¯efecte crida: el 1935 s¨®n uns 6.000 els jueus instal¡¤lats a la ciutat; el caf¨¨ Oro del Rhin o el Bar Griego, del carrer Tapioles, s¨®n punt de reuni¨®. Tampoc aqu¨ª escapen del terror nazi: David Oliver, productor de cinema, creador d¡¯Ib¨¦rica Films (productora de Do?a Francisquita, ¨¨xit del 1934), veu com la seva empresa pateix dos incendis aquell mateix estiu, mai aclarits, que la van enfonsar. Van tenir lloc, casualment, despr¨¦s d¡¯una hiperactivitat dels grups nazis de la ciutat i una ordre de Goebbels a l¡¯ambaixada alemanya perqu¨¨ identifiquessin urgentment els jueus i enemics del nazisme en la ind¨²stria espanyola del cinema.

El comprom¨ªs i la consci¨¨ncia jueva amb la Rep¨²blica espanyola i Catalunya es va veure els primers dies de la Guerra Civil: amb 1.043 voluntaris, van ser el segon contingent estranger m¨¦s nombr¨®s despr¨¦s dels francesos. Van arribar a tenir unitat pr¨°pia, la Botwin, petita, exemplar: 152 brigadistes, amb bandera, publicaci¨® en jiddisch i la primera integrada per homes i dones. A la batalla de l¡¯Ebre, el 21 de setembre del 1938, van quedar delmats: 86 supervivents fets presoners i despr¨¦s assassinats la majoria i deportats la resta.

Amb l¡¯angoixa sempre incrustada (Charlotte Margolin, metgessa, va dirigir un tren hospital al front de l¡¯Arag¨®, per¨° va passar cinc mesos a la pres¨® per pert¨¤nyer al POUM; ja el 1939, la sinagoga ¨¦s assaltada per un comando falangista), els jueus s¡¯havien anat instal¡¤lant o passant a Espanya per les duanes de Les, Puigcerd¨¤ o la Jonquera cam¨ª dels ports de Vigo, Cadis o Barcelona per anar a Am¨¨rica. A partir del juny del 1940, pressionades pels alemanys, les autoritats franquistes deixen d¡¯atorgar visats i es comprometen amb el Govern de Vichy a expulsar els detinguts en un radi de cinc quil¨°metres al voltant de la frontera a partir del 1943.

Encara que sense criteri unificat, la Gu¨¤rdia Civil, d¡¯una banda, i les tropes alemanyes, de l¡¯altra, es posen molt dures. Es fa imprescindible crear xarxes d¡¯evasi¨® per creuar pels prop dels 200 passos fronterers que separen Fran?a i Andorra de Catalunya. Els de la zona de l¡¯Alt Empord¨¤ eren els m¨¦s f¨¤cils (Banyuls, Pal¡­) perqu¨¨ no superaven els 900 metres d¡¯altitud. Per aix¨° all¨¤ s¡¯intercepta molta gent, com es veu a la mostra amb els mapes i croquis hiperdetallats i els passos de muntanya que es van requisar a jueus que van creuar per all¨¤.

Els consolats a Barcelona de Pol¨°nia i B¨¨lgica feien molt amb pocs mitjans. Per¨° fins que l¡¯American Joint Distribution Committee (JDC), organitzaci¨® humanit¨¤ria, va poder instal¡¤lar-se a Espanya, el consolat brit¨¤nic, a Jonqueres tocant a la pla?a Urquinaona, ser¨¤ la caserna general de les xarxes d¡¯evasi¨® clandestines i de l¡¯atenci¨® als refugiats. All¨¤ els deixaven els famosos passadors que condu?en les expedicions des dels Pirineus. I tamb¨¦ cobraven. Unes mil pessetes per persona, afirma que percebia Llu¨ªs Sol¨¤ Noguera, abans contrabandista de tabac, com Joaquim Baldrich, que va creuar 300 jueus des d¡¯Andorra en una xarxa que tenia el seu centre a l¡¯Hotel Palanques de la Massana. El bar La Lluna, de Berga, era un altre punt de trobada entre refugiats i passadors.

¡°Sense els passadors no hauria estat possible; a la nit, quan par¨¤vem, sent¨ªem els gossos dels alemanys i ens feien estirar a terra¡±, recorda Fred Arom. Alguns jueus anaven armats amb ganivets per repel¡¤lir l¡¯atac dels cans, com el que es veu a l¡¯exposici¨®, d¡¯un refugiat belga que va arribar a Boss¨°st. A prop, un gruixut bast¨® que un altre evadit va utilitzar per a la travessia entre Aul¨²s i Tavascan. L¡¯estat f¨ªsic, el clima, la vigil¨¤ncia, la duresa del terreny, la por¡­ tot els anava en contra.

La majoria dels que van intentar creuar van fracassar; alguns moment¨¤niament, d¡¯altres per sempre

A l¡¯espera del perm¨ªs per instal¡¤lar-se, la JDC va enviar com a avan?ada de delegaci¨® els germans bessons portuguesos Sequerra, que van fer de 10 depend¨¨ncies de l¡¯Hotel Bristol de Barcelona (fins a patir un assalt falangista el 1944) tot un referent d¡¯esperan?a per als jueus. Una carta de Samuel Sequerra a l¡¯Hotel Pessets de Sort li anuncia el pagament de 719,60 pessetes per haver allotjat ¡°nos prot¨¦g¨¦s suivants¡­¡± i escriu el nom de vuit persones. Calvet explica que, nom¨¦s a la capital catalana, 13 hotels i 18 pensions van acollir refugiats.

La majoria dels que van intentar creuar van fracassar; alguns moment¨¤niament, d¡¯altres per sempre. El viacrucis era complet: declaraci¨® i calab¨®s del poble fronterer com a pas previ a la pres¨® del partit judicial i posterior trasllat a la pres¨® de la capital de prov¨ªncia. Les presons de Sort, Viella, la Seu d¡¯Urgell, Puigcerd¨¤, Ripoll i Figueres estaven desbordades. A la primera, nom¨¦s entre el 1939 i el 1944 es van registrar 3.000 detinguts, almenys 600 dels quals eren jueus.

Acusats de pas clandest¨ª i contraban, si eren homes en edat militar (18 a 40 anys), moltes vegades eren enviats al camp de concentraci¨® de Miranda de Ebro (Burgos), terrible per fred i mal condicionat. La sort de dones i nens era dispar: a Girona, pres¨® per a uns, hospici per a d¡¯altres i, al final, recloses al balneari de Caldes de Malavella; a Lleida, podien fins i tot quedar lliures. Per¨° no va ser el cas de Jenny Kehr: evadida del camp franc¨¨s de Gurs, volia anar a Espanya per saltar als EUA i reunir-se amb la seva fam¨ªlia. Va ser detinguda per la Gu¨¤rdia Civil a Coll de Narg¨®, al quil¨°metre 104, segons l¡¯atestat, amb la fitxa policial. Despr¨¦s d¡¯un anar i venir per presons va passar per la de dones de les Corts de Barcelona, cam¨ª a Fran?a perqu¨¨ ¡°s¡¯ha disposat la seva expulsi¨® per ser jueva¡±, segons el terrible decret del governador civil de Lleida, Antonio Cremades Royo. All¨¤ va preferir treure¡¯s la vida; com Walter Benjamin, la defunci¨® del qual a Portbou relata una carta de la Gu¨¤rdia Civil.

De Romania, Alemanya, Pol¨°nia, B¨¨lgica¡­ Les fitxes, cap al final de l¡¯exposici¨®, d¡¯alguns dels refugiats jueus que van recalar a la pres¨® de Figueres entre el setembre i l¡¯octubre del 1942 ho diu tot. M¨¦s que les notes, l¡¯empremta dactilar i, sobretot, aquell rostre trasmudat, el de qui, malgrat haver fugit de l¡¯horror i haver lluitat fora mida, sap que al final es quedar¨¤ a la riba de la platja de la vida.