L¡¯origen i l¡¯evoluci¨® de la manera de comprendre el m¨®n

Steven Weinberg (Nova York, 1933) ¨¦s segurament el gran f¨ªsic viu, i el coautor d'una de les grans unificacions de la hist¨°ria de la ci¨¨ncia, la que va conduir a l'anomenat model est¨¤ndard, el nostre gran quadre del m¨®n subat¨°mic que va rebre el suport definitiu amb la troballa del bos¨® de Higgs. T¨¦ el Premi Nobel, com sembla l¨°gic, per¨° tamb¨¦ el Premi Lewis Thomas al millor escriptor divulgatiu. Publica ara en espanyol la que potser ser¨¤ la seva obra m¨¦s ambiciosa, Explicar el mundo. El descubrimiento de la ciencia moderna (Taurus), en qu¨¨ narra la seva visi¨® de l'origen i l'evoluci¨® de la nostra manera de comprendre el m¨®n. Un llibre per aprendre a pensar com nom¨¦s han pensat els genis.

¡°El que ¨¦s veritablement incomprensible¡±, va dir Einstein, ¡°¨¦s que el m¨®n sigui comprensible¡±. Aix¨ª que una bona pregunta per a un f¨ªsic te¨°ric ¨¦s: per qu¨¨ ¨¦s el m¨®n comprensible? ¡°No sabem si ho ¨¦s¡±, respon Weinberg des de Pasadena, Calif¨°rnia. ¡°Igual que resulta impossible ensenyar mec¨¤nica qu¨¤ntica a un ximpanz¨¦, per m¨¦s esfor?os que un hi dediqui, pot ser que la teoria correcta que expliqui tots els fen¨°mens f¨ªsics, la teoria final, estigui m¨¦s enll¨¤ de la nostra capacitat¡±. Si un dels cervells m¨¦s incisius del planeta est¨¤ disposat a admetre aix¨°, fan venir ganes, en efecte, de tirar la tovallola. Per¨° aix¨° tampoc est¨¤ a l'abast de la naturalesa humana, oi?

Explicar el m¨®n no t¨¦ gaire a veure amb un llibre de ci¨¨ncia habitual. No comen?a per Newton, de fet, sin¨® que acaba amb ell. Perqu¨¨ el que importa a Weinberg aqu¨ª no ¨¦s tant la hist¨°ria de la ci¨¨ncia com la de la nostra manera de pensar. Els cient¨ªfics actuals estan tan acostumats a aquesta manera de pensar que la donen per feta, per¨° l'autor mostra de manera aclaparadora que no est¨¤ en la nostra naturalesa, sin¨® que ¨¦s el producte de diversos mil¡¤lennis de frac¨¤s contuma? i humiliant. El nostre cervell va evolucionar a la sabana, on el comportament dels quarks importava molt menys que el de les panteres. La ment humana no est¨¤ feta per entendre el m¨®n: nom¨¦s pot aprendre a fer-ho, i nom¨¦s amb gran penalitat.

Per¨° llavors, li pregunto, seria la ci¨¨ncia la mateixa al planeta Mongo? Weinberg es peta de riure.

¡ªDisculpi que me'n rigui?¨Cdiu¨C, ¨¦s que el planeta Mongo sortia aqu¨ª en un c¨°mic que ara no me'n recordo¡­

¡ªFlash Gordon.

¡ªS¨ª, de Flash Gordon, esclar, ha ha ha!

Clint Eastwood pensava de jove que el western i el jazz eren localismes nord-americans, i es va endur una gran sorpresa en veure que tamb¨¦ eren g¨¨neres populars a Europa i altres llocs. Weinberg creia el mateix dels c¨°mics de Flash Gordon.

¡°B¨¦, responent a la seva pregunta, jo crec que les?conclusions de la ci¨¨ncia serien les mateixes a Mongo, per descomptat; per¨° la hist¨°ria de la ci¨¨ncia seria molt diferent, probablement; sabem per la nostra pr¨°pia hist¨°ria que el progr¨¦s del coneixement est¨¤ farcit d'errors i sortides en fals; de fet, aquest va ser el gran problema per arribar, fa nom¨¦s uns segles, a la revoluci¨® de la ci¨¨ncia moderna; per¨° aquest tipus de pensament condueix al final als resultats correctes¡±.

Poques professions el portaran a un a viure en una ciutat tan estranya. La vida professional de Weinberg ha transcorregut entre les avingudes de la relativitat d'Einstein i la mec¨¤nica qu¨¤ntica, els dos grans pilars de la f¨ªsica moderna, i pels carrerons sovint ombr¨ªvols i encegats per les masses de dades que escopien els acceleradors de part¨ªcules i el?zoo d'entitats incomprensibles i capritxoses que en van emergir durant 60 anys.

La gran aportaci¨® de Weinberg va ser, de fet,?imaginar una possible sortida d'aquest embolic, una possibilitat matem¨¤ticament precisa i f¨ªsicament il¡¤luminadora que aconsegu¨ªs ordenar aquella boira capritxosa de fen¨°mens en uns pocs principis simples i elegants, de sotmetre l'exuber¨¤ncia del cosmos al punt de vista correcte, el que permet entendre-ho. La confirmaci¨® experimental de les seves idees va arribar anys despr¨¦s, i gr¨¤cies a elles. Els grans salts en la nostra comprensi¨® de la realitat es produeixen rarament, per¨° segueixen sovint aquestes mateixes pautes. Quan Weinberg parla de la hist¨°ria de la ci¨¨ncia, sap molt b¨¦ del que parla.

Escriure les idees

Li pregunto per George Gamow, un altre cient¨ªfic que necessitava escriure les seves idees, i una de les figures m¨¦s fascinants de la f¨ªsica del segle XX, amb influ¨¨ncia tant en la teoria del big bang com en el descobriment del codi gen¨¨tic. ¡°B¨¦, la veritat ¨¦s que jo vaig ser un d'aquells nois que van llegir els llibres de Gamow als anys quaranta, quan tenia 12 anys m¨¦s o menys. Alguns d'ells se centraven en un personatge anomenat Mr. Thompkins, i he de dir que van tenir un gran efecte sobre el meu futur¡±.

Perqu¨¨ li van revelar el corrent de pensament correcte?

¡°No, no, perqu¨¨ em van fer pensar: ¡®Noi, aix¨° ha de ser alguna cosa molt profunda, perqu¨¨ no entenc ni una paraula¡¯; per¨° el cas ¨¦s que els seus llibres em van induir a estudiar f¨ªsica; simplement, volia saber qu¨¨ era tot aix¨° que no entenia¡±.

Els camins de la veritat s¨®n tortuosos.