Als espanyols

Per donar lli?ons de democr¨¤cia als catalans cal tenir molta aud¨¤cia. Per¨° per desfogar-se evocant el pitjor que ha sacsejat Europa, equiparant sobiranisme amb nazisme, per arremetre aix¨ª contra l'expressi¨® m¨¦s il¡¤lusionant, ferma, massiva, c¨ªvica i democr¨¤tica que s'est¨¤ veient en aquesta mateixa Europa s'ha de ser molt poc responsable; una provocaci¨® d'aquest calibre indica fins a quin punt hem arribat. Aix¨° ¨¦s el m¨¦s trist del libel incendiari que signa tot un expresident del Govern espanyol com Felipe Gonz¨¢lez.

Valdria per a l'ocasi¨® all¨° de ¡°brams d'ase no arriben al cel¡±, no n'hi hauria cap dubte si no fos perqu¨¨ no es tracta d'un mandatari d'un partit d'antiga soca democr¨¤tica. No obstant aix¨°, qui subscriu el text ¨¦s un il¡¤lustre que en el seu moment va ser president del partit que representa l'alternan?a a Espanya al Partit Popular. Aqu¨ª radica el m¨¦s preocupant de la situaci¨®: els principals partits espanyols comparteixen discurs i estrat¨¨gia envers Catalunya. La mateixa recepta, la de sempre, sense embuts.

Catalunya ha estimat la solidaritat i la fraternitat amb Espanya i amb Europa

Catalunya ha estimat Espanya i la continua estimant. Catalunya ha estimat la solidaritat i la fraternitat amb Espanya i amb Europa. I, en el cas d'Espanya, ho ha fet malgrat l'abs¨¨ncia de reciprocitat, procurant, sempre, fomentar una economia racional i productiva, unes infraestructures al servei de les necessitats econ¨°miques, al servei de la gent, de la prosperitat, impulsant tena?ment una millora de les condicions de vida fomentada en una societat m¨¦s lliure i m¨¦s justa.

Catalunya ha estimat la llibertat per sobre de tot, amb passi¨®; l'ha estimat tant que en diverses fases de la nostra hist¨°ria hem pagat un preu molt alt per defensar-la. Catalunya ha resistit tena?ment dictadures de tot tipus, dictadures que no nom¨¦s han intentat sepultar la cultura, la llengua o el conjunt de les institucions del pa¨ªs. Catalunya s'ha al?at sempre contra les injust¨ªcies de tot tipus, contra la desra¨®. Catalunya ha estimat malgrat no ser estimada, ha ajudat malgrat no ser ajudada, ha donat molt i ha rebut poc o gaireb¨¦ res, en tot cas les engrunes, si no ¨¦s que rebia el menyspreu de governants i governs. I malgrat aquest c¨²mul de circumst¨¤ncies, el catalanisme ¨Ccom a expressi¨® majorit¨¤ria contempor¨¤nia¨C ha respost, una vegada i una altra, estenent la m¨¤ i canalitzant tot tipus de desprop¨°sits per part de governs i governants. Catalunya ha persistit a oferir col¡¤laboraci¨® i di¨¤leg davant de la imposici¨® i ha eludit, tot i estar-ne tipa, respondre els greuges que accentuen el desacord.

Catalunya fa segles que busca un encaix amb la resta d'Espanya. Gaireb¨¦ es pot dir que aquesta recerca forma part de la nostra naturalesa pol¨ªtica. Per¨° quan un tribunal va posar una sent¨¨ncia per davant de les urnes, quan durant quatre anys es va ofendre la dignitat de les nostres institucions, quan es van tancar totes les portes, una despr¨¦s d'una altra, amb la mateixa i obstinada negativa, la majoria de catalans va creure que calia trobar-hi una soluci¨®.

Catalunya ¨¦s una societat forta, plural i cohesionada. I ho continuar¨¤ sent malgrat els mals auguris expressats amb crueltat en altres latituds

No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir. Aix¨ª no podiem continuar, pel b¨¦ de tots. Per aix¨° ha brotat a Catalunya un anhel d'esperan?a que ha recorregut el pa¨ªs de nord a sud, d'est a oest, una brisa d'aire fresc que ha plantejat el repte democr¨¤tic de construir un nou pa¨ªs, de tots i per a tots, si ¨¦s que aquest ¨¦s el desig majoritari que expressa lliurement la ciutadania catalana. De fet, aquest ¨¦s el test democr¨¤tic que comparteix amb naturalitat la immensa majoria de la societat catalana, dilucidar el futur de Catalunya votant, a les urnes, i assumint el mandat ciutad¨¤, sigui quin sigui. I si aix¨ª ho manifesten els ciutadans, crear un nou estat que estableixi unes relacions d'igualtat envers els nostres ve?ns, especialment amb Espanya.

Afortunadament Catalunya ¨¦s una societat forta, plural i cohesionada. I ho seguir¨¤ sent malgrat els mals auguris que s'expressen cruelment en altres latituds. Catalunya ¨¦s, al seu torn, un model exemplar de conviv¨¨ncia, tant com ha demostrat ser, sense cap dubte al llarg de la seva hist¨°ria, una societat integradora, din¨¤mica, creativa, que ha contribu?t com ning¨² al progr¨¦s d'Espanya.

Catalunya ¨¦s i continuar¨¤ sent una societat democr¨¤tica que respecta la voluntat dels seus ciutadans. La tradici¨® democr¨¤tica ve de lluny, fins i tot en ¨¨poques pret¨¨rites tamb¨¦ era aix¨ª, com narrava emocionat, amb ll¨¤grimes als ulls, un anci¨¤ Pau Casals davant les Nacions Unides, recordant l'arrelament de la nostra tradici¨® parlament¨¤ria. O subratllant, en un emotiu i c¨¨lebre discurs, les assemblees de Pau i Treva, que establien per¨ªodes de pau en contraposici¨® a la viol¨¨ncia que sacsejava la societat feudal.

Per desfogar-se evocant el pitjor que ha sacsejat Europa, equiparant sobiranisme amb nazisme, per arremetre aix¨ª contra l'expressi¨® m¨¦s il¡¤lusionant, ferma, massiva, c¨ªvica i democr¨¤tica que s'est¨¤ veient en aquesta mateixa Europa s'ha de ser molt poc responsable

Insistim, la base de l'acord ¨¦s una relaci¨® entre iguals, el respecte mutu. I sempre ens hi trobaran, aqu¨ª, amb la m¨¤ estesa, aliens a qualsevol retret, disposats a col¡¤laborar i a estr¨¨nyer tot tipus de lla?os. Per¨° que ning¨² es confongui. No hi ha marxa enrere, ni Tribunal Constitucional que coarti la democr¨¤cia, ni governs que esbiaixin la voluntat dels catalans. Ells decidiran, sense cap mena de dubte. I tan democr¨¤tic ¨¦s tornar a ballar-la com rec¨®rrer un nou cam¨ª. Davant d'aix¨° nom¨¦s cal citar tots els dem¨°crates a ser conseq¨¹ents i assumir el mandat popular. D'aix¨° va el 27 de setembre, de decidir si volem forjar una Catalunya que s'assembli a Holanda o Su¨¨cia, que regeixi el seu dest¨ª amb plena capacitat, o seguir pels mateixos camins.

Es tracta de decidir la nostra relaci¨® amb el conjunt d'Espanya. Perqu¨¨ amb Espanya no nom¨¦s ens hi uneix la hist¨°ria i el ve?natge, sin¨® tamb¨¦ i especialment l'afecte i vincles familiars i ¨ªntims. En aquest nou pa¨ªs que volem es podr¨¤ viure com a espanyol sense cap problema, mentre que ara ¨¦s gaireb¨¦ impossible ser catal¨¤ a l'Estat espanyol. El problema no ¨¦s Espanya, ¨¦s l'Estat espanyol, que ens tracta com a s¨²bdits. Som pobles germans, per¨° ¨¦s impossible viure junts rebent insults, maltractaments i amenaces quan demanem democr¨¤cia i que es respecti la nostra dignitat.

Signen aquest text Ra¨¹l Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras, Llu¨ªs Llach, Germ¨¤ Bel i Josep Maria Forn¨¦.