La Diada, de s¨ªmbol a sisme

El 27 de setembre hi ha unes eleccions clau per al futur de Catalunya: una vict¨°ria independentista suposar¨¤ un pas endavant per a un proc¨¦s de secessi¨® que els seus impulsors veuen sense marxa enrere; una derrota enterrar¨¤ el marc de debat de la pol¨ªtica catalana dels ¨²ltims anys. La campanya comen?a en un dia essencial per entendre l¡¯auge de l¡¯independentisme: l¡¯11 de setembre. La Diada, que despr¨¦s dels dies de reivindicaci¨® de la Transici¨® era un dia de s¨ªmbols, de pol¨¨miques de curta volada i d¡¯una t¨ªmida expressi¨® sobiranista, s¡¯ha convertit des del 2012 en l¡¯epicentre de la pol¨ªtica catalana. Des de llavors, l¡¯Assemblea Nacional Catalana ha aconseguit fer una exhibici¨® de for?a anual que ha provocat un canvi en l¡¯acci¨® pol¨ªtica del Govern. Tot i que el 2014 la V sobre Barcelona ja es va convocar amb la intenci¨® que fos l¡¯¨²ltima, l¡¯ANC ha hagut de for?ar la imaginaci¨® per intentar que aquest Onze de Setembre esperoni de nou un independentisme que veu en el 27-S la seva cita decisiva. La concentraci¨® a la Meridiana mesurar¨¤ la for?a al carrer del moviment sobiranista; les urnes decidiran el seu futur.

La recuperaci¨® de la Generalitat, l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut i la normalitzaci¨® de la vida pol¨ªtica catalana van convertir oficialment l¡¯11 de setembre en la Diada Nacional de Catalunya. Es tractava, en paraules del president Jordi Pujol, no de celebrar una derrota, sin¨® de recordar la capacitat del poble catal¨¤ per sobreviure-la. Una tasca que per als pol¨ªtics es resumia a dipositar flors a l¡¯est¨¤tua de Rafael Casanova, monument convertit en un xiul¨°drom on els grups menys catalanistes sempre patien la protesta m¨¦s sorollosa.

Els grups independentistes es concentraven al Fossar de les Moreres ¡ªon no s¡¯hi enterra cap tra?dor¡ª. Per la ciutadania general, tant simbolisme passava m¨¦s desapercebut; m¨¦s enll¨¤ dels que col¡¤locaven la senyera al balc¨®, Sant Jordi s¡¯imposava com a festa popular, mentre que l¡¯Onze de Setembre es reservava als s¨ªmbols. En arribar a la Generalitat el 2003, Pasqual Maragall va voler canviar la concepci¨® de la Diada per acostar-la m¨¦s a la gent, i va instaurar l¡¯acte institucional, organitzat conjuntament amb el Parlament al Parc de la Ciutadella. ¡°Vol¨ªem fer una festa c¨ªvica, de dia nacional, en la l¨ªnia dels que es fan a Europa, en qu¨¨ la gent participa en la festa¡±, recorda el periodista Jordi Mercader, aleshores director de comunicaci¨® de Maragall. ¡°A ell li agradaven aquests actes simb¨°lics¡±, explica Mercader, que relata el car¨¤cter que es va voler donar a la festa: ¡°Est¨¤vem en ple per¨ªode de negociaci¨® de l¡¯Estatut i semblava que les relacions entre Catalunya i Espanya s¡¯estabilitzaven. Tamb¨¦ es volia estabilitzar i normalitzar la celebraci¨® civil i pol¨ªtica de la Diada. Per aix¨° es va instaurar aquell acte, que tenia un punt emotiu, i va tenir un gran ¨¨xit popular¡±. La celebraci¨® consistia en una desfilada dels Mossos d¡¯Esquadra ¡ª¡°aqu¨ª no tenim avions per lluir al cel¡±, fa broma Mercader¡ª, la hissada de la senyera i un seguit d¡¯intervencions i actuacions que servien per homenatjar la cultura catalana. ¡°No hi havia discursos pol¨ªtics¡±, recorda el periodista.

Les conseq¨¹¨¨ncies van ser immediates el 2012: Mas va llan?ar un ultim¨¤tum a Rajoy?

Les paraules dels pol¨ªtics quedaven per a l¡¯ofrena floral, encara que aix¨° no evitava alguna pol¨¨mica. Com quan el 2005 l¡¯expresident Jordi Pujol no hi va anar per mostrar el seu enuig amb la consellera Montserrat Tura, que va acusar Pujol de no haver donat ¡°la dignitat adequada¡± a l¡¯Onze de Setembre en els seus 23 anys de govern. Per¨° tot i la l¨°gica discussi¨® partidista, tots els partits anaven a l¡¯acte institucional, incl¨°s el PP, que tot i queixar-se de vegades del contingut ¡°reivindicatiu¡± de l¡¯acte no fallava a la Ciutadella.

Si Maragall creia que la normalitzaci¨® que suposava l¡¯Estatut portaria estabilitat a la Diada, les turbul¨¨ncies que va patir el text des de la seva aprovaci¨® en refer¨¨ndum, el 18 de juny del 2006, van afectar la festivitat. L¡¯acte institucional quedava tapat pel soroll eixordador dels que protestaven contra els partits al monument de Casanova, i per darrere aixecava el cap el moviment independentista, cridat a tenir cada cop un protagonisme m¨¦s gran a la pol¨ªtica catalana.

El primer gran ¨¨xit dels sobiranistes no va coincidir amb cap Diada. Va ser la manifestaci¨® del 10 de juliol del 2010, en qu¨¨ la protesta per la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut va derivar en la demanda d¡¯independ¨¨ncia. M¨¦s que canviar el panorama pol¨ªtic ¡ªel tripartit ja anava a la deriva aleshores¡ª, la protesta va evidenciar que el canvi de Govern era a tocar i que els independentistes eren cada cop m¨¦s i estaven m¨¦s mobilitzats: juntament amb la manifestaci¨® del 2010, les consultes sobiranistes que se celebraven en tots els pobles anaven posant la llavor que germinaria l¡¯11 de setembre del 2012.

L¡¯ANC espera que aquest sigui l¡¯¨²ltim Onze de Setembre en qu¨¨ ser¨¤ protagonista

L¡¯Assemblea Nacional Catalana va n¨¦ixer aquell mateix any amb l¡¯¨¤nim d¡¯unir el sobiranisme ¡ªaleshores segregat en una guerra de sigles¡ª i d¡¯aprofitar el terreny guanyat despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Constitucional i amb les votacions populars als pobles. El mar? del 2012, quan es van constituir, van anunciar una gran marxa sobre Barcelona per la Diada que va desbordar totes les previsions: m¨¦s d¡¯un mili¨® de persones van col¡¤lapsar el centre de Barcelona en una Diada en qu¨¨ l¡¯acte institucional va passar desapercebut.

L¡¯¨¨xit de la manifestaci¨® va tenir conseq¨¹¨¨ncies gaireb¨¦ immediates. Artur Mas, que havia guanyat les eleccions el 2010 prometent un pacte fiscal, va llan?ar un ultim¨¤tum al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en la reuni¨® que els dos van mantenir una setmana m¨¦s tard a la Moncloa, que va materialitzar en sortir de la seu presidencial. El rebuig del PP a negociar qualsevol reforma del sistema de finan?ament, unit a l¡¯impuls de la manifestaci¨®, van fer pensar a Mas que podia capitalitzar l¡¯independentisme als carrers: va avan?ar les eleccions i va prometre convocar una consulta sobre la independ¨¨ncia. El president va encertar els c¨¤lculs a mitges: el sobiranisme va pujar a les urnes, per¨° l¡¯¨¨xit el va capitalitzar Esquerra Republicana. CiU va perdre 12 escons.

La Diada del 2012 va canviar la pol¨ªtica catalana: va posar sobre la taula el debat de la consulta i va situar l¡¯independentisme en el centre del catalanisme. Els partidaris de la separaci¨® d¡¯Espanya van augmentar de forma molt significativa en pocs mesos. El sondeig del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® del juny del 2012 ja indicava un creixement del secessionisme: per primera vegada, la independ¨¨ncia era l¡¯opci¨® preferida dels catalans, amb un 34% de ciutadans que ho triaven com a model d¡¯Estat preferit. La Diada va disparar aquesta xifra deu punts.

¡°Hi ha un moviment bidireccional. L¡¯¨¨xit de la Diada s¡¯explica per un augment del suport de la independ¨¨ncia. Per¨° tamb¨¦ aquest ¨¨xit suposa un impacte emocional que fa que l¡¯independentisme arribi a m¨¤xims hist¨°rics. Genera un efecte d¡¯entusiasme¡±, analitza Llu¨ªs Orriols, professor de ci¨¨ncia pol¨ªtica a la Universidad Carlos III de Madrid.

L¡¯esquema es va repetir en les Diades seg¨¹ents, amb l¡¯ANC llan?ada a proposar un repte superior cada vegada: el 2013, amb la demanda als partits perqu¨¨ convoquessin la consulta promesa, l¡¯organitzaci¨® va mobilitzar centenars de milers de persones per fer una cadena humana que va creuar Catalunya dels Pirineus a l¡¯Ebre. Una exhibici¨® de for?a que va derivar en un mandat que els partits van complir al desembre, establint una pregunta i una data per a la consulta: el 9 de novembre del 2014.

La Diada del 2014 va confirmar la capacitat de resist¨¨ncia de l¡¯independentisme, que per tercer any consecutiu mobilitzava centenars de milers de persones, aquest cop a Barcelona. La commemoraci¨® del Tricentenari de la derrota de 1714 va centrar els actes oficials, que van deixar de fer-se a la Ciutadella. Per¨° l¡¯epicentre de l¡¯Onze de Setembre era la manifestaci¨®, que va posar a to el sobiranisme abans de la consulta, amb una V formada entre la Gran Via i la Diagonal (de Votar i de Vict¨°ria, deien a l¡¯ANC) i una exig¨¨ncia de Carme Forcadell, presidenta de l¡¯entitat, a Mas: ¡°President, posi les urnes¡±.

El president va complir amb l¡¯exig¨¨ncia de Forcadell, convertida a for?a de mobilitzacions de la Diada en un actor clau de la pol¨ªtica catalana. El 9-N va suposar una continuaci¨® de la for?a mostrada l¡¯Onze de Setembre, amb 2,3 milions de persones que van anar a votar en una consulta que nom¨¦s era simb¨°lica. Per¨° la ressaca de la votaci¨® va ser dura per al sobiranisme: les lluites partidistes posteriors a la consulta han fet caure l¡¯independentisme als sondejos oficials a nivells previs a la Diada del 2012.

L¡¯entitat sobiranista espera que el de dem¨¤ sigui l¡¯¨²ltim Onze de Setembre en qu¨¨ li toca ser protagonista. El seu ser¨¤ el principal acte del dia, juntament amb l¡¯ofrena floral a l¡¯est¨¤tua de Casanova. Els actes institucionals de la Diada, en segon pla des de l¡¯explosi¨® de les mobilitzacions, s¡¯han celebrat abans a causa de la campanya electoral.

Els partits no independentistes es queixen que Mas va convocar les eleccions pel 27 de setembre pensant en la Diada com a impuls electoral. ¡°Sens dubte, ¨¦s un element que mobilitza, perqu¨¨ t¨¦ un impacte emocional positiu, sobretot si ¨¦s un ¨¨xit, aix¨ª que per als interessos sobiranistes ¨¦s molt convenient que la campanya comenci l¡¯11¡±, apunta Orriols, que afegeix un mat¨ªs: ¡°L¡¯independentisme ja est¨¤ molt mobilitzat. Per¨° ser¨¤ un plus¡±.

La Diada i la seva relaci¨® amb la situaci¨® pol¨ªtica suposen una fita en els processos d¡¯independ¨¨ncia d¡¯arreu del m¨®n, com explica Jaume L¨®pez, professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Pompeu Fabra: ¡°?s un fet singular. Evidentment, que hi hagi moviments populars en defensa del proc¨¦s abans que estigui institucionalitzat ha passat gaireb¨¦ a tot arreu. La singularitat arriba amb la repetici¨®, i en el fet quantitatiu, de repetir tantes mobilitzacions a l¡¯entorn d¡¯un mili¨® de persones¡±, descriu L¨®pez, que atribueix l¡¯¨¨xit al fet que cada any hi hagi una fita propera que anima la gent a sortir al carrer.

Per Orriols, la repetici¨® de tres Diades tan massives tamb¨¦ ¨¦s un fet a subratllar: ¡°Els moviments socials tenen un punt en qu¨¨ no poden estar mobilitzats permanentment, un moment d¡¯esgotament. El sobiranisme encara que no l¡¯ha viscut, i ¨¦s destacable que no s¡¯hagi produ?t ja¡±.

L¡¯ANC espera una nova mobilitzaci¨® massiva i que, aquesta vegada s¨ª, sigui l¡¯¨²ltima. I si s¡¯ha de repetir l¡¯any que ve? El nou president de l¡¯entitat, Jordi S¨¢nchez, creu que l¡¯entitat podria repetir un cinqu¨¨ ¨¨xit: ¡°?s dif¨ªcil de dir a un any vista. Per¨° tenim proves suficients que es mantindr¨¤. El cam¨ª recorregut no es desfar¨¤, la gent hi seguir¨¤ sent. La seva for?a ¨¦s imparable¡±.

L¡¯Onze de Setembre ha recuperat el car¨¤cter reivindicatiu de la Transici¨® per capgirar la pol¨ªtica catalana. El proper 27 de setembre no nom¨¦s canviar¨¤ el panorama pol¨ªtic de Catalunya; tamb¨¦ es comen?ar¨¤ a definir quin car¨¤cter tindran les Diades del futur.