¡°Gaud¨ª ¨¦s inabastable, i quan se l¡¯utilitza se¡¯l manipula¡±

El narrador, poeta i assagista Rafael Argullol (Barcelona, 1949), autor d¡¯una trentena de llibres, ha centrat la seva darrera obra, Mi Gaud¨ª espectral (Acantilado), en el genial arquitecte, creant un relat personal en qu¨¨ narra les trobades, des que l¡¯autor era un nen, amb el fantasma d¡¯Antoni Gaud¨ª, l¡¯autor de la Pedrera i la Sagrada Fam¨ªlia; un pretext per parlar de Barcelona, de la relaci¨® de la ciutat amb els seus creadors i per reflexionar sobre la condici¨® humana. Les aparicions de Gaud¨ª es produeixen durant les visites d¡¯Argullol a les obres de l¡¯arquitecte. Per si de cas, l¡¯entrevista es fa al terrat de la Pedrera, l¡¯¨²ltima obra civil de l¡¯arquitecte.

Pregunta. Realment se li ha aparegut Gaud¨ª?

Resposta. Durant anys m¡¯ha perseguit el personatge i m¡¯ha xocat la pluralitat de destinacions que ha tingut; els seus ¨¨xits estrangers i les seves mis¨¨ries locals. Aix¨° fa que sigui un espectre, una pres¨¨ncia que em persegueix.

P. Es pot apar¨¨ixer ara?

R. Potser, potser.

P. Com definiria el seu llibre?

R. Com un relat en part autobiogr¨¤fic i en part pura ficci¨®, que utilitzo per meditar sobre q¨¹estions com la relaci¨® entre el creador i la comunitat, i l¡¯espiritualitat en aquesta ¨¨poca i l¡¯espiritualitat que vindr¨¤.

P. En coneixia la vida i l¡¯obra?

A ¡®Mi Gaud¨ª espectral¡¯

R. Mentre em documentava vaig comprovar que hi ha una desproporci¨® entre la import¨¤ncia del personatge i l¡¯escassetat i mediocritat de la bibliografia, a m¨¦s de veure que hi ha b¨¤ndols dogm¨¤ticament definits. Hi ha el Gaud¨ª tradicionalista cat¨°lic, el nacionalista i la b¨¨stia negra de les avantguardes. ?s un Gaud¨ª estereotipat.

P. Com definiria la seva obra?

R. ?s l¡¯intent d¡¯aconseguir una llum ¨²nica a trav¨¦s de la pedra. Pel que he dedu?t a trav¨¦s de les meves trobades amb l¡¯espectre, no pels llibres, ¨¦s una cosa que ja apassionava el nen Gaud¨ª malalt a Tarragona. Durant tota la seva vida sempre va fer ¨¨mfasi en la llum, que est¨¤ present en la seva obra amb un aspecte sagrat demon¨ªac, com a la Cripta G¨¹ell.

P. Quina ¨¦s la clau?

R. Hi ha molts factors. Gaud¨ª no va seguir la direcci¨® que marcava l¡¯arquitectura del segle XX. Davant de la dictadura de la recta, l¡¯utilitarisme del cam¨ª m¨¦s curt, va reivindicar la corba, l¡¯innecessari i la bellesa, un concepte tab¨² per a les avantguardes, que consideraven l¡¯ornament com un delicte. Aquesta ¨¦s la clau de Gaud¨ª, que s¡¯ha acabat imposant, i tamb¨¦ el que sovint l¡¯ha fet un incompr¨¨s. Gaud¨ª fa una transgressi¨® de la transgressi¨® amb respecte al gust de l¡¯¨¨poca i al mateix racionalisme de l¡¯Eixample.

P. I aix¨° ho entenen els milers de persones que el visiten?

R. El 99% no, per¨° ¨¦s el mateix que passa davant d¡¯una obra de Mozart o Miquel ?ngel. Per¨° l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica no ¨¦s comprendre, sin¨® sentir-se millor, sentir consol i reconciliaci¨®.

P. Barcelona s¡¯ha portat b¨¦ amb Gaud¨ª?

R. Se l¡¯ha estimat de manera bipolar, tal com Barcelona estima els seus. Ignorant-lo, evitant-lo quan el veien i canviant de vorera per no haver-li de donar un duro, i al mateix temps participant de forma multitudin¨¤ria en el seu enterrament. ?s propi de barcelonins i catalans no llan?ar-se a l¡¯elogi franc i tranquil. Hist¨°ricament Barcelona s¡¯ha portat malament, per¨° des del moment en qu¨¨ va estar entre l¡¯espasa i la paret i va tenir reconeixement internacional, va canviar. Tot i que encara se¡¯l reconeix amb la boca petita.

P. Quina difer¨¨ncia hi ha entre ell i els arquitectes de l¡¯¨¨poca?

R. La mateixa que entre Mozart i Salieri. Faria un altre s¨ªmil futbol¨ªstic, per¨° els odio, perqu¨¨ els nostres pol¨ªtics nom¨¦s s¨®n capa?os de fer s¨ªmils futbol¨ªstics. En les persones de gran talent hi ha sempre un plus de complexitat i de contradiccions, i al final de la seva vida creativa s¨®n extraordin¨¤riament lliures i aconsegueixen deslligar-se de tot lligam, encara que siguin miserables socialment.

?P. Gaud¨ª era un sant, com li va dir a vost¨¨ la seva tia Andrea i mantenen els que el volen portar als altars?

R. No era un sant. El que s¨ª que t¨¦ ¨¦s una determinada santedat molt m¨¦s profunda, i ¨¦s la seva incompatibilitat entre vida i obra. ?s un tema que m¡¯ha interessat molt, que obsessionava Thomas Mann i que l¡¯emparenta a creadors tit¨¤nics, com Beethoven, Miquel ?ngel o Nietzsche. Tots tenen en com¨² un important bloqueig per viure la vida i una mena de desmesura creativa que es converteix en la seva pr¨°pia vida. D¡¯alguna manera, l¡¯amor i la pulsi¨® sexual s¡¯encarnen en la seva obra.

P. El seu llibre ¨¦s ple de preguntes sense resposta.

R. S¨ª, perqu¨¨ Gaud¨ª no parla. Tot ¨¦s incert, tret de la que llan?o al final. ?Fins a quin punt podria ser que, en contra del que van creure molts, Gaud¨ª no pertanyia a una esp¨¨cie de neomedievalisme, sin¨® que era una mena de visionari del futur, i que la Sagrada Fam¨ªlia no ¨¦s l¡¯¨²ltima catedral d¡¯Europa, sin¨® la catedral del futur d¡¯un d¨¦u desconegut, que no sabem quin ni qui ¨¦s? Aquesta seria, en certa manera, la gran visi¨®. I ¨¦s que la Sagrada Fam¨ªlia es pot veure com una ru?na de la mateixa construcci¨®. ?s com una ru?na vision¨¤ria; encara que no crec que ning¨² hagi fet aquest vincle, podr¨ªem vincular-la amb Blade Runner.

P. Vost¨¨ qualifica la Sagrada Fam¨ªlia de ¡°monstre¡±.

R. En origen estava descontextualitzada, i ara est¨¤ habitada per una esp¨¨cie de plaga provisional de la humanitat que ¨¦s el turisme de masses, que s¡¯ha est¨¨s com una aut¨¨ntica plaga. Jo el veig metaf¨ªsicament parlant com una capa interm¨¨dia entre un tel¨® que ha tancat un m¨®n i un altre de desconegut, que est¨¤ per obrir; una humanitat interm¨¨dia que no t¨¦ passat ni ha definit quin ¨¦s el seu futur. Des del punt de vista espiritual, aquesta plaga trepitja tots els llocs sagrats dels ¨²ltims 2.000 anys.

P. Passar¨¤ aquesta plaga?

R. S¨ª, per¨° potser dura decennis, perqu¨¨ quan s¡¯instal¡¤la triga a anar-se¡¯n. Jo s¨®c molt italianitzant, i ho he vist all¨¤ abans que aqu¨ª. Quan ja ho ha devorat tot, necessita altres coses. No podem creure que aqu¨ª durar¨¤ eternament. Les epid¨¨mies s¨®n provisionals, per¨° devasten. S¨®n signes d¡¯alguna cosa que est¨¤ per venir. La pesta negra va delmar Europa i Flor¨¨ncia va anunciar el Renaixement.

P. Per¨° hi deu haver alguna cosa bona?

R. En el cas de la Sagrada Fam¨ªlia, ¨¦s cruel dir-ho, per¨° la plaga dels turistes han donat un reconeixement a un espai que els aut¨°ctons mai li havien donat.

P. Fa anys que ning¨² critica p¨²blicament les obres de la Sagrada Fam¨ªlia.

R. Perqu¨¨ Gaud¨ª ha ven?ut. En aquests moments ¨¦s l¡¯arquitecte m¨¦s fam¨®s de la hist¨°ria, m¨¦s que Brunelleschi, n¡¯hi ha prou a buscar-lo a internet.

P. Gaud¨ª ¨¦s una marca de Barcelona?

R. No m¡¯agrada la paraula. ?s perillosa i reduccionista. Gaud¨ª no ¨¦s una marca, la seva grandesa ¨¦s completament aut¨°noma d¡¯aquesta identificaci¨®. Seria gran igualment si estigu¨¦s a Cartagena o en un altre lloc. ?s una sort per a Barcelona, que s¡¯ha emparat de l¡¯obra creativa de Gaud¨ª i l¡¯ha convertida freq¨¹entment en m¨¤rqueting. Nietzsche ¨¦s inabastable, i quan se¡¯l vol utilitzar se¡¯l manipula com van fer els nazis, i Gaud¨ª, quan se¡¯l vol utilitzar ¨¦s un Gaud¨ª manipulat.

P. I qu¨¨ es pot fer?

R. Doc¨¨ncia. Tamb¨¦ amb Mir¨®, Picasso o Cervantes. Ha estat sinistre com s¡¯ha intentat convertir Cervantes en una marca a trav¨¦s dels seus ossos. Si f¨®ssim una societat m¨ªnimament educada en la complexitat i amb esperit cr¨ªtic, hi hauria un apropament m¨¦s complet.

P. Personalment pensa que caldria acabar la Sagrada Fam¨ªlia?

R. He anat variant. De jove era partidari de deixar-la com la va deixar Gaud¨ª. Confesso que em causa un gran respecte i una mena d¡¯admiraci¨® el fet que alguna cosa per la qual ning¨² donava un duro hagi tingut aquesta continu?tat. Com a purista diria el primer, per¨° sincerament em sembla admirable, independentment que estiguin cometent errors terror¨ªfics des del punt de vista estatutari i a les vidrieres. Sempre que una cosa es deixa en mans de l¡¯aparell de l¡¯esgl¨¦sia perqu¨¨ munti els seus circs, ¨¦s fatal.

P. Valora m¨¦s o menys Gaud¨ª despr¨¦s d¡¯escriure el seu llibre?

R. M¨¦s. M¡¯he adonat de com n¡¯¨¦s de gegant¨ª i de les seves contradiccions.

?