Aules en peu de guerra

L'escola catalana no ho ha tingut gens f¨¤cil durant els ¨²ltims anys. L'ensenyament ha estat un dels sectors m¨¦s afectats per les pol¨ªtiques d'austeritat de la Generalitat, que s'han reflectit en la reducci¨® del nombre de docents i de mecanismes de suport als col¡¤legis i instituts. Les retallades pressupost¨¤ries del Govern i del Ministeri d'Educaci¨® van acompanyades d'un augment d'estudiants en el sistema, ara en el seu m¨¤xim hist¨°ric. A aix¨° s'hi suma l'impacte de la crisi: els centres ja no s¨®n nom¨¦s llocs per aprendre; tamb¨¦ s¨®n la trinxera on es lluita contra la pobresa infantil.

El pressupost del Departament d'Ensenyament ha caigut un 14% entre el curs 2011-2012 (quan era de 4.843 milions d'euros) i el que va acabar l'estiu passat. Per al que ha iniciat aquesta setmana, la Generalitat ha posat m¨¦s de 285 milions addicionals, tot i que la major part dels diners van destinats a saldar la paga extra pendent dels funcionaris.

La reducci¨® m¨¦s important, no obstant aix¨°, correspon a les transfer¨¨ncies del ministeri. Dels 95.668 milions d'euros de fa quatre cursos nom¨¦s en queden 1.468 milions, 65 vegades menys. ¡°A Catalunya, la inversi¨® en educaci¨® ¨¦s del 3,6% del PIB i la mitjana de la UE ¨¦s 5,2%¡±, recorden des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, MUCE.

Aquesta disminuci¨® ¨¦s inversament proporcional a l'increment d'estudiants. Per al curs actual, segons les dades de la Generalitat, s'espera el retorn a les aules d'1,5 milions d'alumnes, comptant els cursos destinats a adults i els graus de formaci¨®. Si nom¨¦s es mesura la poblaci¨® que assisteix a l'ensenyament obligatori (segon cicle d'infantil fins a l'ESO) la quantitat total ¨¦s d'1.015.441 estudiants. Un 2% m¨¦s de menors a les aules.

Malgrat aquests gaireb¨¦ 19.000 alumnes addicionals, les escoles i els instituts p¨²blics catalans els atenen 1.477 professors menys que els que tenia el sistema el 2011. Per al curs 2014-2015, la Generalitat ha contractat 800 professors m¨¦s, fet que ha posat fi a anys de disminucions. El curs 2013-2014 es va arribar fins i tot a tenir gaireb¨¦ 3.100 docents menys que dos anys enrere.

Ensenyament ha intentat donar solucions pedag¨°giques a aquesta falta de recursos. S'han estalviat diners en la n¨°mina de professors a costa d'incrementar la dedicaci¨® hor¨¤ria dels que queden. Tamb¨¦ s'ha redu?t en 181 hores la jornada lectiva de gaireb¨¦ totes les escoles p¨²bliques, l'anomenada sisena hora, menys les que estan situades en zones amb problemes socioecon¨°mics. Tamb¨¦ es va produir un augment de r¨¤tios que s'ha anat moderant. Un dels grans esfor?os econ¨°mics de la Generalitat ha estat l'augment de les beques menjador. El curs passat es van atorgar gaireb¨¦ 80.000 ajudes, que aquest any arribaran tamb¨¦ a l'ESO.

La conselleria que lidera Irene Rigau ha aconseguit reduir l'aband¨® prematur dels estudis en m¨¦s de quatre punts. Segons l'Idescat, l'any passat va ser del 26,7%. Aix¨° correspon als joves de 18 a 24 anys que van deixar els estudis despr¨¦s de completar l'ESO o abans de graduar-se. Es tracta d'una magnitud molt allunyada de l'objectiu europeu del 10%.

Les auditories als col¡¤legis amb m¨¦s aband¨® escolar i l'aposta per la Formaci¨® Professional, una l¨ªnia de formaci¨® per la qual la Generalitat ha apostat amb for?a, expliquen la millora en el nombre de joves que deixen el sistema educatiu.

La comunitat educativa no s'ha quedat quieta davant de les retallades. L'anomenada Marea Groga a favor de l'escola p¨²blica no ha dubtat a sortir al carrer per defensar l'escola catalana. Juntament amb la Generalitat, van trobar en l'exministre d'Educaci¨® Jos¨¦ Ignacio Wert i la seva pol¨¨mica reforma educativa un enemic en com¨². La Llei Org¨¤nica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) xoca amb aspectes del model catal¨¤.

Rigau, en un primer moment, es va enfrontar a Wert, per¨° despr¨¦s la comunitat educativa va acusar la consellera d'obeir la reforma. Ensenyament diu que fa els canvis administratius m¨ªnims per fer v¨¤lids els t¨ªtols. Tots dos han fet pinya a l'hora de defensar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, per¨° s'han enfrontat sobre el milionari concert a escoles que separen per sexe.