Ballant al metro i el 3%

Totes les edats i places de Gr¨¤cia. Gr¨¤cia, Pasqual Maragall i jo la repetim sovint. Les placetes i l¡¯estretor dels carrers ens proporcionen ombra a l¡¯estiu. I als hiverns de Barcelona el sol s¡¯hi cola c¨¤lidament. Hem fet la ruta de totes les places, des de la del Nord fins a la de John Lennon. El senyor Rovira, de la pla?a del mateix nom, acostuma a ser objecte de les nostres fotos. Ens agrada saludar-lo i de vegades li acaronem el rostre brillant del bronze de l¡¯est¨¤tua. L¡¯arquitecte Antoni Rovira i Trias havia presentat un projecte per l¡¯Eixample l¡¯any 1859 que va ser rebutjat per Madrid a favor de Cerd¨¤. Va ser tamb¨¦ un dels art¨ªfexs del disseny urban¨ªstic de Gr¨¤cia, per aix¨° hi reposa permanentment assegut en un banc.

Al tram de vianants del carrer d¡¯Ast¨²ries, animad¨ªssim i cada cop amb un ambient m¨¦s cool, no podem fer tres passes seguides sense peticions de fotos o de petons. A les placetes s¡¯hi apropa gent de totes les edats i quan passem per un ateneu llibertari ocupat, els nois i noies que estan per all¨¤ surten corrent a demanar ¡°al Pasquis¡± si pot intercedir per tal que no els facin fora. ¡°Em podeu donar un cigarret que se m¡¯han acabat?¡±, ¨¦s la seva resposta. Se¡¯n va amb el seu cigarret enc¨¨s i els joves semblen conformats d¡¯haver-se fet una foto amb ell.

Eixos comercials a Sants i Sant Andreu. Emulant Kavafis, fem que el cam¨ª sigui ben llarg. Els eixos comercials de l¡¯antiga carretera de Sants i del carrer Gran de Sant Andreu ens proporcionen quil¨°metres de ruta urbana. Tamb¨¦ molta calidesa per part dels ve?ns. De Collblanc a la pla?a d'Espanya resseguim diferents barris en l¨ªnia recta, com Sants i Hostafrancs, per acabar davant del Palau Nacional envoltats de guiris. Abans, per¨°, pujant un tram d¡¯escales mec¨¤niques, haurem visitat amb emoci¨® continguda el monument a Ferrer i Gu¨¤rdia. L¡¯alcalde Maragall sempre havia pensat que la ciutat estava en deute amb el pedagog lliurepensador executat despr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica, i per aix¨° des de fa anys se'l pot recordar en un rac¨® de Montju?c.

Fem ziga-zagues des de Torres i Bages a Fabra i Puig per no allunyar-nos massa del carrer Gran de Sant Andreu. A l¡¯eix comercial de l¡¯antiga vila trobem botigues de tota la vida i locals que malgrat les remodelacions continuen tenint carisma, com el Versalles. Sentim una senyora que comenta a prop nostre: ¡°?s l¡¯aut¨¨ntic o ¨¦s un doble?¡±. Quan li resolem el dubte, pregunta: ¡°Puc?¡± I es llen?a al coll de Maragall per abra?ar-lo. Hem volgut fer la foto del dia a la pla?a?porxada?de Masadas de la Sagrera, una de les joies amagades de la ciutat.

Pels passadissos del metro. Al metro, als seus passadissos i a les seves andanes ens hi sentim com a casa. No hem comptat els quil¨°metres de t¨²nels que hem fet, per¨° segurament ens sorprendr¨ªem. Arribem als barris en metro i durant els trajectes i els canvis de l¨ªnia ens preguntem quants m¨²sics trobarem i qu¨¨ traginaran amunt i avall dels combois. ¡°A veure avui quins instruments porten¡±, diu Maragall tan bon punt posem els peus a dins del vag¨®. De m¨²sics n¡¯hi ha sempre, i si arriba un acordi¨®, encara que rudimentari, s¡¯agraeix. Quan el volum dels altaveus tapa la mala qualitat musical apostem si a la propera parada pujar¨¤ un viol¨ª sense amplificadors.

El dia que vam trobar un personatge tret dels anys setanta que tocava i cantava Dylan a l¡¯estaci¨® de Lesseps, Maragall no va poder resistir-s¡¯hi. Va seguir els acords de l¡¯harm¨°nica amb uns ¨¤gils moviments de cames, cosa que va despertar les del¨ªcies del mateix m¨²sic i de la gent que abans d¡¯acabar la pe?a es va anar transformant en parelles de ball.

Estar assegut al metro resulta una invitaci¨® a que se li apropin altres usuaris. Pregunten si li poden fer un pet¨®, donar-li la m¨¤ o fer-se una foto. Tamb¨¦ ens arriben comentaris dels m¨¦s diversos en relaci¨® al passat i al present pol¨ªtic, sobretot si es tracta de jornades coincidents amb fets que han estat not¨ªcia grossa. L¡¯estiu del 2014, un parell de dies despr¨¦s que el president Pujol fes la seva confessi¨® p¨²blica, se li va apropar al seient un home de mitjana edat i li va dir: ¡°Ai senyor Maragall, quanta ra¨® tenia vost¨¨ amb all¨° del 3 per cent!¡±; Maragall va contestar-li amb un mig somriure: ¡°Pobre Pujolet...¡±.

Si no hi ha aglomeracions ni gaire soroll ambiental, el contacte tranquil amb la gent proporciona caliu i benestar. He observat sovint aquella expressi¨® sorneguera tan t¨ªpica seva: quan li diuen si ¨¦s l¡¯aut¨¨ntic o un doble, quan torna la pilota a una colla de nanos o quan alg¨² se li presenta com un antic company de lluites. Tamb¨¦ he vist la ganyota sota el bigoti, cl¨¤ssica de quan alguna cosa no li agrada.

¡°Perdo la mem¨°ria. Per¨° no els sentiments¡±, em va dir fa m¨¦s de quatre anys Pasqual Maragall. Aquestes passejades pels barris m¡¯ho han confirmat.