?ltim acte m¨¤gic de Carmen Balcells

¡°Encara no m'ho crec; semblava que seria eterna¡±, comenta en un murmuri l'escriptora Carme Riera. L'atribut pren for?a a la petita esgl¨¦sia romana d'una sola nau i absis, impol¡¤luta i de carreus impecables, sens dubte fruit d'una restauraci¨®, pagada per l'agent Carmen Balcells, el f¨¨retre senzill de la qual, color de cirerer, fa joc amb la sobrietat del recinte, refor?ada per la poca llum que es cola en la filiforme finestra. ?s l'esgl¨¦sia de Sant Pere de Santa Fe de Segarra, el seu poble natal, que mitja hora abans de comen?ar la cerim¨°nia ja est¨¤ plena a vessar amb nom¨¦s 150 persones, la majoria familiars i amics ¨ªntims, com volien la seva gent. Riera ¨¦s gaireb¨¦ una excepci¨® d'entre els representats per l'ag¨¨ncia: amb la seva discreci¨® natural hi ha Eduardo Mendoza (¡°?s sorprenent perqu¨¨ com que feia m¨¦s de 40 anys que deia que estava fumuda, per¨° sempre la veies tan activa¡­¡±), Manuel de Lope, el catedr¨¤tic de Literatura Luis Izquierdo i la periodista Pepa Fern¨¢ndez. Pocs famosos m¨¦s.

Per¨° ¨¦s que els amics ¨ªntims de la superagent?eren molts perqu¨¨ sabia guanyar-se'ls. Tants, que treballadors del seu germ¨¤ Joan, l'hereu del patrimoni de la fam¨ªlia al poble, s¨®n els que indiquen als visitants que aparquin els cotxes en un pati entre sitges met¨¤l¡¤liques esteses a terra i forta olor d'adob, a l'entrada de la pedania. Als estrets i escassos carrers on es refugiava Balcells (va mantenir sempre una habitaci¨® a la casa familiar dels seus pares fins que es va construir la seva al costat) no hi ha lloc per a tants vehicle de visita. ¡°Aqu¨ª tot l'any no hi ha obertes m¨¦s de quatre cases, gent gran; els joves marxen a viure i treballar a Cervera¡±, diu, resignat. ¡°I el cotxe el necessites per a tot¡±, afegeix: s¨ª, no hi ha ni botigues ni bars; gaireb¨¦ ning¨² pels carrers; el sol, que es deixa notar en aquestes terres de sec¨¤ que torren la pell i el car¨¤cter i que expliquen que sorgeixin personatges com la mateixa superagent¡­

Els nou bancs de l'esgl¨¦sia estan, en canvi, ben plens. Moss¨¨n Ribera ¨¦s un dels dos sacerdots que oficia l'acte, a punt despr¨¦s que les dues filles d'en Llu¨ªs Miguel, primog¨¨nit i fill ¨²nic de Carmen Balcells (¡°No podria ni voldria compartir l'amor cap a ell amb un altre fill i tampoc tenia m¨¦s temps per tenir-ne m¨¦s¡±, va dir anys despr¨¦s) hagin dipositat unes roses blanques al f¨¨retre, que seran la seva ¨²nica ornamentaci¨®. En Llu¨ªs Miguel, fot¨°graf de professi¨®, no pot reprimir fer una fotografia del f¨¨retre aix¨ª?amb el m¨°bil.

Moss¨¨n Ribera, que ¨¦s de Santa Fe, despr¨¦s de preguntar-se per qu¨¨ li tenia tanta confian?a Carmen, es remunta a fa uns vuit anys, quan durant la missa de Nadal, a la qual va assistir la corpulenta dama d'acer, la intractable negociadora, va plorar desconsoladament durant tota la cerim¨°nia: unes paraules que havia dit el capell¨¤ l'havien fet retrocedir a ?la infantesa i des de llavors el va adoptar com ¡°un dels seus¡±, categoria de m¨¤xim luxe celestial, com b¨¦ saben la majoria dels seus escriptors. Tant, que va saber que el capell¨¤ necessitava un ordinador i n'hi va regalar un fa quatre anys, ¡°bon¨ªssim¡±, que fa poc temps un llamp que va caure a casa seva va destrossar. ¡°Irreparable¡±, li van dir uns t¨¨cnics. I aix¨ª va estar uns mesos, ¡°fins ahir, en qu¨¨ es va posar a funcionar sol¡±, va assegurar el capell¨¤ davant el murmuri dels feligresos.

¡°?s una terra aspra, que d¨®na gent a la qual li costa expressar els sentiments, per¨° hi ha pocs pobles en el fons tan sentimentals com nosaltres i aqu¨ª tenim la Carmen per recordar-nos-ho¡±, va dir el capell¨¤. L'Ave Maria de Schubert en la veu del tenor Toni Comes, acompanyat pel violoncel de Llu¨ªs Heras, ho va demostrar immediatament: va fer caure alguna ll¨¤grima continguda de feia estona; aix¨° gaireb¨¦ li va passar a en Dionisio, el taxista-xofer que va estar mitja vida al servei de Carmen amb el seu ¡°mamam¨°bil¡±, com el va batejar ella, i que va complir tots els periples impossibles. La m¨²sica va prologar tamb¨¦ les paraules d'un dels nebots preferits de Carmen, en Josep, fill d'en Joan, avui assessor de banca: ¡°Va ser la gran de quatre germans irrepetibles (ella, en Joan, en Ramon i l'Enric, aquest ja mort), un pilar fonamental de la fam¨ªlia i una font d'experi¨¨ncies inoblidables¡±, va resumir. I fins i tot alguns assistents van sentir enveja per no haver-les escoltat.

En process¨® a peu, els m¨¦s ¨ªntims van acompanyar la fam¨ªlia fins al min¨²scul cementiri del poble, com es feia abans. Un parenostre?davant el n¨ªnxol a la paret emblanquinada, res m¨¦s. Ella, en el que hi ha a sobre del seu marit, Llu¨ªs Palomares. Com durant tot l'acte a l'esgl¨¦sia, en Llu¨ªs Miguel, ser¨¨, va seguir oficiant, atent a qualsevol detall, donant indicacions i controlant, pura her¨¨ncia gen¨¨tica materna, observant on es col¡¤locaven la desena de corones, entre les quals, les dels Reis, les dels grups Planeta i Anaya, les de l'equip de l'Ag¨¨ncia Balcells (tots presents), les dels ve?ns del poble o la de l'escriptora N¨¦lida Pi?¨®n, la dona que potser m¨¦s va influir en la seva vida.

¡°A casa hem preparat un petit refrigeri; ens hi acompanyeu?¡±, va oferir amb veu estent¨°ria. I a l'altra banda del poble, en una casa que rebia els assistents amb la placa "Domus optima", va haver-hi menjar i beguda per a ells, asseguts al voltant d'una desena de taules, entre fotos d'ella, de Garc¨ªa M¨¢rquez, cavalls balanc¨ª antics de fusta, mobles modernistes, col¡¤leccions de c¨¤meres fotogr¨¤fiques antigues¡­ ¡°Aquesta ¨¦s de les primeres que em va regalar¡±, indicava el fill, amfitri¨® d'una pe?a altre cop, fingint o patint en silenci si de cas, com feia la seva mare¡­ Aix¨° s¨ª, tots els mobles protegits amb tela blanca, cosa que donava al sal¨®-menjador llumin¨®s i gegantesc?un aire com si fos un espai de Macondo¡­ Tot tal com ho hauria fet ella: amb la perfecci¨® i la bellesa de la sobrietat. I en l'halo m¨¤gic d'un lloc aix¨ª, moss¨¨n Ribera recordant l'ordinador electrocutat pel llampec que va tornar a arrencar sol. Si la m¨¤gica Carmen Balcells no hi fos pel mig i m¨¦s en el seu funeral, alg¨² podria dir que en comptes d'un fet sobrenatural s'havia produ?t un miracle.