¡°Hi ha difer¨¨ncia entre el que passa a Hongria i a Ceuta i Melilla?¡±

L¡¯escriptora Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) va passar bona part de les 16 hores que va durar el part de la seva filla llegint a l¡¯hospital un llibre de Jennifer Egan. La situaci¨® ¨¦s normal si es t¨¦ en compte que des de ben petita tenia clares dues coses: ¡°Jo volia escriure i tenir fills¡±, explica. La seva darrera novel¡¤la, La filla estrangera (Edicions 62 en catal¨¤; Destino, en castell¨¤), tracta sobre l¡¯entrada a l¡¯edat adulta d¡¯una noia nascuda al Marroc per¨° criada a Catalunya. L¡¯obra, guanyadora del premi BBVA Sant Joan, descriu la relaci¨® entre la mare i la filla. En aquest vincle entra en joc el conflicte ling¨¹¨ªstic i cultural, el xoc d¡¯identitats, el paper de la dona a la societat actual i, per damunt de tot, les ¨¤nsies de llibertat. Tot plegat, un univers al voltant de la immigraci¨® que no ¨¦s ali¨¨ a El Hachmi i sobre el qual pensa seguir novel¡¤lant.

Pregunta. La immigraci¨® a la literatura est¨¤ ja explotada?

Resposta. En altres pa?sos t¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia, com al m¨®n anglosax¨® i a Fran?a. Aqu¨ª encara est¨¤ per arribar, aix¨°. En castell¨¤ no n¡¯hi ha, d¡¯autors. A mi em motiva perqu¨¨ ¨¦s una manera de con¨¨ixer-me.

¡°No tinc clar

P. Qu¨¨ hi manca, a la literatura catalana actual?

R. M¨¦s visibilitzaci¨®, tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit cultural, de la immigraci¨®. Catalunya ¨¦s un lloc d¡¯arribada, per¨° la immigraci¨® a la cultura est¨¤ infrarepresentada. Tamb¨¦ es d¨®na a la televisi¨®, per exemple, on no passem de la pol¨¨mica del moment.

P. Per quin motiu els seus personatges masculins no s¨®n gaire positius?

R. ?s una assignatura pendent que tinc. S¡¯ha de pensar tamb¨¦ en l¡¯entorn que t¨¦, en aquest darrera novel¡¤la, la protagonista: est¨¤ envoltada de dones que cont¨ªnuament li diuen que no es pot fiar dels homes, que ells s¨®n l¡¯enemic.

P. A la protagonista li costa trobar les paraules en rifeny per adre?ar-se a la mare perqu¨¨ ella ha estudiat i parla en catal¨¤. El conflicte identitari es manifesta a trav¨¦s de la llengua?

R. La llengua la fa sentir completament desarrelada. S¡¯adona que el proc¨¦s fet ¨¦s irreversible.

P. I no es vol posar el mocador.

R. Hi ha noies que el conceben com una pe?a identit¨¤ria i no pas com un fet religi¨®s. Encara no hi ha el concepte islamocatal¨¤... Aix¨° de les mesquites als pol¨ªgons ¨¦s simb¨°lic: la condici¨® de marginat ¨¦s perqu¨¨ et releguen als marges. No s¨®c creient, per¨° seria convenient fer una gran mesquita.

P. Com veu la prohibici¨® del vel integral d¡¯alguns ajuntaments?

R. On m¨¦s vels es veuen ¨¦s a Barcelona i s¨®n turistes vingudes de pa?sos del Golf. Quan se¡¯ls prohibeixi a elles em creur¨¦ que ¨¦s per defensar els drets de les dones i no per fomentar el sadisme cap a un col¡¤lectiu sense dret de vot. El problema, com amb el mocador, ¨¦s que no interessa con¨¨ixer aquestes dones. Tampoc els ofereixen les garanties per tenir la llibertat per triar. Li passa a la protagonista de la novel¡¤la. Si vas a buscar feina t¡¯has de conformar amb aquella que et correspon per origen; si vas a buscar pis t¡¯has de conformar amb els barris que et pertoquen... No hi ha un debat d¡¯igual a igual ni ganes de con¨¨ixer l¡¯altre: el di¨¤leg nom¨¦s es fa des del poder.

P. ¡°A les dones marroquines se¡¯ls demana que es revoltin, per¨° no se¡¯ls diu com¡±, es diu a la novel¡¤la.

R. ?s que no se¡¯ls d¨®na cap seguretat. Ara ho veiem m¨¦s que mai. La que s¡¯hagu¨¦s revoltat abans de la crisi i allunyat del suport familiar les haur¨¤ passat magres. A algunes els fan controls del passaport per renovar o no la renda m¨ªnima d¡¯inserci¨®. Fam¨ªlies que fa 15 anys que s¨®n aqu¨ª s¡¯han vist obligades a reemigrar a B¨¨lgica o a Alemanya. La gent es pensa que tornen al seu pa¨ªs d¡¯origen, i no ¨¦s aix¨ª. Tampoc tenen una ¨¤via per viure de la seva pensi¨®.

P. Funciona el sistema?

R. No hi ha una pol¨ªtica d¡¯immigraci¨®. Hi havia un projecte durant el Tripartit amb la llei d¡¯acollida. Partia del treball fet des de les escoles, municipis... per¨° va quedar susp¨¨s per la crisi.

P. Com creu que s¡¯est¨¤ gestionant la crisi dels refugiats?

R. Fatal. Que alg¨² com el ministre (Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo) digui: ¡°Ai, quina pena!¡±, per¨° que despr¨¦s a les tanques de Melilla i Ceuta es dispari amb pilotes de goma a alg¨² que est¨¤ nedant per entrar... Quina difer¨¨ncia hi ha entre el que passa a Hongria i a Ceuta i Melilla? A Melilla tamb¨¦ hi havia moltes fam¨ªlies sirianes! La meva mare va sovint a Nador i ho veu. I despr¨¦s tot ¨¦s molt hip¨°crita: a la Zona Franca tenim un centre d¡¯internament d¡¯estrangers que en fi...

P. Entre Orient i Occident hi ha di¨¤leg possible?

R. Magrib vol dir Occident. La divisi¨® ¨¦s fict¨ªcia, es va establir per dir: ¡°Som diferents i no ens entendrem¡±. Al llibre parlo, per¨°, d¡¯un proc¨¦s de maduraci¨® individual de la noia, proc¨¦s que ¨¦s universal: quan has de fer el teu propi cam¨ª i t¡¯has de desviar de la mare. Despr¨¦s tornes a ella, per¨° ja com a adulta.

P. Li ensenyar¨¤ el seu idioma matern?

R. No. Jo parlo i penso en catal¨¤. Tinc un fill de 14 anys i amb ell al principi vaig intentar parlar en amazic i va ser molt for?at. Si tries una vida en qu¨¨ est¨¤s m¨¦s en contacte amb aquest col¡¤lectiu conserves unes coses, per¨° has de renunciar a altres; menys autonomia personal, m¨¦s control social¡­ Tot no es pot tenir.

P. Aix¨° li deuria suposar problemes a casa seva...

R. Hi va haver punts de conflicte importants. Et dediques a escriure i ¨¦s dif¨ªcil entendre en qu¨¨ consisteix. De cop i volta et sents molt rara amb la teva fam¨ªlia.

P. El reagrupament familiar sobrevola la novel¡¤la. Genera debat?

R. Deixa en molt mal lloc les dones, sempre, que fins al cap de cinc anys de ser aqu¨ª no tenen perm¨ªs de treball. Depenen econ¨°micament del marit. Si s¨®n elles les que reagrupen han de mantenir el marit, i no vol dir que ell s¡¯incorpori a les tasques de la llar. Em fa pensar en els primers temps d¡¯aqu¨ª, quan la dona podia treballar si no descuidava la casa.

P. I pensa que algun dia la dona es revoltar¨¤ contra tot aix¨°?

R. Quina dona? Perqu¨¨ no tinc clar que la situaci¨® de la dona sigui bona enlloc. Hem de generar un feminisme m¨¦s global. A la televisi¨®, per exemple, no poden envellir, engreixar, i aix¨° pesa m¨¦s que la seva v¨¤lua intel¡¤lectual. Estava mirant amb la meva filla de tres anys i mig un reportatge de la visita dels reis d¡¯Espanya als Estats Units. Sortia Felip VI parlant aqu¨ª i all¨¤ i de cop i volta em pregunta: ¡°Les noies no parlen?¡±. L¡¯important de la reina era que estigu¨¦s guapa. Aquest ¨¦s el missatge que estem transmetent a les nenes, i les dones en som c¨°mplices. Tot canviar¨¤ el dia que siguem conscients del nostre paper dins de l¡¯engranatge del masclisme.