Qui s¨®n els tres congressistes dels EUA que defensen el dret a decidir?

La Generalitat va aconseguir el 9 de setembre el suport m¨¦s clar al dret a decidir del Congr¨¦s dels Estats Units. El secretari d¡¯Afers Exteriors, Roger Albinyana, es va reunir a la Cambra de Representants amb cinc congressistes, quatre republicans i un dem¨°crata. Tres ¡ªtots republicans¡ª van atendre als mitjans de comunicaci¨® despr¨¦s de la trobada. Van donar suport p¨²blicament que les eleccions auton¨°miques d¡¯aquest diumenge siguin considerades un plebiscit sobre la independ¨¨ncia de Catalunya i van instar Espanya a respectar-ne el resultat.

Entre els congressistes, hi ha similituds. Tres pertanyen al Comit¨¨ de Relacions Exteriors de la Cambra. Quatre s¨®n d¡¯origen cub¨¤ i membres del caucus (agrupaci¨®) d¡¯Amics d¡¯Espanya al Capitoli. Dos d¡¯aquests s¨®n propers a l¡¯expresident espanyol Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar per la seva oposici¨® m¨²tua al r¨¨gim cub¨¤.

Els legisladors que es van reunir amb Albinyana comparteixen afinitat pel dret a l¡¯autodeterminaci¨®, que consideren una ess¨¨ncia dels Estats Units, que est¨¤ present a la Declaraci¨® d¡¯Independ¨¨ncia de 1776.

EL PA?S ha contactat amb l¡¯equip dels cinc congressistes. Nom¨¦s ha respost el del republic¨¤ Dana Rohrabacher, president del subcomit¨¨ sobre Europa a la Cambra. ¡°Durant molts anys ha estat conscient de tots els moviments independentistes¡±, diu un assesor, que assegura que Rohrabacher d¨®na suport com a ¡°principi¡± general a l¡¯autonomia i la independ¨¨ncia, per¨° que ¡°no est¨¤ involucrat¡± en el proc¨¦s catal¨¤.

Despr¨¦s de la trobada, revela l¡¯assessor, un representant de l¡¯Ambaixada espanyola a Washington va trucar al congressista perqu¨¨ volia assegurar-se que la reuni¨® amb Albinyana havia estat ¡°justa¡±. ¡°El congressista va respondre assegurant la imparcialitat¡±, explica. Consultada per aquest diari, una portaveu de l¡¯Ambaixada espanyola va declinar comentar les declaracions dels legisladors ni les seves conseq¨¹¨¨ncies.?

Despr¨¦s de la trobada, Albinyana va explicar que havia estat convidat per dos dels participants: Rohrabacher i la republicana Ileana Ros-Lehtinen, que entre el 2011 i el 2013 va ser presidenta del Comit¨¨ de Relacions Exteriors de la Cambra. L¡¯assessor de Rohrabacher diu que no va impulsar la trobada. En l¡¯intent d¡¯internacionalitzaci¨® del proc¨¦s sobiranista, el cap d¡¯Exteriors del Govern ha mantingut, segons va explicar ell mateix, altres reunions aquest any al Capitoli a Washington.

A continuaci¨®, detallem elements biogr¨¤fics dels tres legisladors que van donar suport p¨²blic al dret a decidir catal¨¤, desmarcant-se de la posici¨® oficial de l¡¯Administraci¨® nord-americana que evita valorar el proc¨¦s esgrimint que ¨¦s un assumpte intern espanyol:

Dana Rohrabacher

Rohrabacher fa m¨¦s de 25 anys que ¨¦s al Congr¨¦s. El legislador republic¨¤ per Calif¨°rnia t¨¦ 68 anys, ¨¦s amant del surf i est¨¤ casat amb una dona d¡¯origen basc. Ha visitat Barcelona, per¨° ¡°per plaer, no per pol¨ªtica¡±, puntualitza el seu assessor.

El cap del subcomit¨¨ sobre Europa prov¨¦ de l¡¯¨°rbita de l¡¯expresident Ronald Reagan. ?s un expert en R¨²ssia i l'Afganistan, i partidari d¡¯una pol¨ªtica de m¨¤ dura amb la immigraci¨®. El seu suport al dret a l¡¯autodeterminaci¨® no ¨¦s nou. En l¡¯¨²ltim any, ha estat dels pocs a Washington que ha defensat l¡¯annexi¨® russa de la pen¨ªnsula ucra?nesa de Crimea sota l¡¯argument que es basa en un vot ciutad¨¤.

El 2012, va impulsar una resoluci¨® a la Cambra de Representants a favor de recon¨¨ixer el dret a l¡¯autodeterminaci¨® de Balutxistan, una regi¨® al sud de Pakistan. En un article al diari The Washington Post, va justificar-ho en les ¡°horribles¡± violacions de drets humans per part de les forces de seguretat pakistaneses en aquella regi¨® i el tracte ¡°colonial¡± que rep.

El congressista evita criticar el president rus, Vlad¨ªmir Putin, malgrat les inger¨¨ncies russes a Ucra?na des de comen?aments del 2014. Demana di¨¤leg entre Moscou i Washington, diu que s¡¯han est¨¨s les llibertats ciutadanes a R¨²ssia i critica l¡¯entrada a l¡¯OTAN, la d¨¨cada passada, de les antigues rep¨²bliques sovi¨¨tiques.

Rohrabacher i Putin es van con¨¨ixer a comen?aments dels anys noranta durant una visita a Washington del llavors vicealcalde de Sant Petersburg. A Putin li interessava Rohrabacher perqu¨¨ havia estat assessor i escriptor de discursos de Reagan durant l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el president republic¨¤ (1981-1989) va intentar contenir l¡¯¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia russa donant suport a grups armats anticomunistes.

Rohrabacher coneix en primera persona aquesta realitat. El 1988, va passar un parell de setmanes a l'Afganistan amb una unitat de mujahidins, als quals els EUA entregava material militar. Els mujahidins lluitaven contra l¡¯Ex¨¨rcit afgan¨¨s, que rebia suport de la Uni¨® Sovi¨¨tica. El congressista al¡¤lega que va ajudar a disparar un m¨ªssil contra una posici¨® sovi¨¨tica, que va respondre amb trets, segons un reportatge de 2010 de la publicaci¨® Mother Jones.

No ¨¦s l¡¯¨²nic viatge curi¨®s del congressista. Rohrabacher va anar el 2013 a R¨²ssia amb l¡¯actor d¡¯acci¨® Steven Seagal a la recerca de pistes d¡¯una suposada trama isl¨¤mica darrere dels atemptats a la marat¨® de Boston a l¡¯abril d¡¯aquell any.

Mario D¨ªaz-Balart

Mario D¨ªaz-Balart, de 54 anys, ¨¦s congressista republic¨¤ pel sud de Florida des del 2002. Pertany a una important fam¨ªlia d¡¯exiliats cubans. El seu pare, Rafael, era germ¨¤ de Mirta D¨ªaz-Balart, la primera dona de l¡¯expresident cub¨¤ Fidel Castro, amb el qual va tenir un fill. Rafael D¨ªaz-Balart va ser als anys cinquanta l¨ªder al Congr¨¦s cub¨¤ durant la presid¨¨ncia de Fulgencio Baptista. Per¨° despr¨¦s de l¡¯arribada de Castro al poder el 1959 va marxar del pa¨ªs per la seva oposici¨® a la revoluci¨®.

Mario D¨ªaz-Balart va seguir els passos del seu germ¨¤ Lincoln, que va ser congressista per Florida entre el 1993 i 2011. Un altre germ¨¤ ¨¦s un conegut presentador de televisi¨®. Despr¨¦s de deixar la pol¨ªtica, Lincoln D¨ªaz-Balart va fundar un bufet d¡¯advocats i una consultora. ?s tamb¨¦ president de l¡¯Institut Congressista de Lideratge Hisp¨¤nic (CHLI, en les sigles angleses) que promou el progr¨¦s econ¨°mic de la comunitat llatina.

El vicepresident del CHLI ¨¦s Mario D¨ªaz-Balart i entre els membres hi ha tres legisladors m¨¦s que van participar a la reuni¨® amb Albinyana: els republicans Ros-Lehtinen i Carlos Curbelo, i el dem¨°crata Albio Sires. El 2009, el CHLI va firmar un acord de col.laboraci¨® amb FAES, el laboratori d¡¯idees conservador fundat per Aznar. Aquell mateix any l¡¯expresident espanyol es va reunir amb legisladors nord-americans al Congr¨¦s per parlar de l¡¯Am¨¨rica Llatina i les relacions transatl¨¤ntiques. Un d¡¯ells era Mario D¨ªaz-Balart.

D¨ªaz-Balart i Aznar estan, no obstant, als ant¨ªpodes en alguns assumptes. El congressista ¨¦s copresident del caucus Amics d¡¯Espanya, per¨° divergeix de l¡¯oposici¨® al dret a decidir catal¨¤ dels grans partits espanyols i d¨®na suport a Gibraltar, la sobirania del qual Madrid reclama a Londres.

Tant D¨ªaz-Balart com Ros-Lehtinen s¨®n copatrocinadors, en l¡¯argot legislatiu nord-americ¨¤, d¡¯una resoluci¨® presentada al febrer a la Cambra que ¡°reconeix el dret a l¡¯autodeterminaci¨® de Gibraltar per determinar el seu estatus com a territori brit¨¤nic d¡¯ultramar¡±. La majoria de ciutadans de Gibraltar ha votat en refer¨¨ndum en el passat seguir sent part de Regne Unit.

Carlos Curbelo

Carlos Curbelo, de 35 anys i fill d¡¯exiliats cubans, ¨¦s el menys experimentat dels tres. ?s congressista republic¨¤ per Florida des del gener. Se¡¯l considera proper al cercle dels D¨ªaz-Balart. Tamb¨¦ ¨¦s membre del caucus d¡¯Espanya al Congr¨¦s i dels de Taiwan i Eslov¨¤quia.

Curbelo, que abans havia ocupat c¨¤rrecs educatius a Miami, va donar suport al febrer a una proposta de llei?per autoritzar Puerto Rico a sotmetre a votaci¨® la seva incorporaci¨® com a Estat als EUA.

En les seves declaracions a la premsa despr¨¦s de la reuni¨® amb Albinyana, el congressista va explicar que mant¨¦ una bona relaci¨® amb l¡¯ambaixador espanyol a Washington, Ram¨®n Gil-Casares. Llavors, va dir, encara no havien parlat sobre el dret a decidir catal¨¤.