Els rics tamb¨¦ voten

D'una manera semblant a les pel¡¤l¨ªcules de Shyamalan, s'intueix que si no est¨¤ passant res ¨¦s perqu¨¨ passar¨¤ alguna cosa molt grossa. Ho diu el bosc. I el cel gris ple d'aquella pluja que no caur¨¤ mai, potser espurnejar¨¤.

A Mira-Sol tamb¨¦ es vota al seu centre cultural. Aqu¨ª arriba, a les deu en punt, Ra¨¹l Romeva, el cap de llista de Junts pel S¨ª. Una brigada municipal ha blanquejat abans unes pintades espanyolistes que han aparegut al mat¨ª. A aix¨° se li diu actuar r¨¤pidament. Romeva no ha de fer cua perqu¨¨ encara no ha sortit a votar la multitud que es veur¨¤ per tot Sant Cugat a partir de la una de la tarda. Romeva arriba a peu, seguit d'un microb¨²s on viatgen la delegacions estrangeres. Van embolicats en banderes de la Bretanya, de Flandes, del Quebec. Romeva vota, es gira i somriu per a les c¨¤meres i es deixa fer fotos amb unes admiradores. Abans d'anar-se'n, els diu en franc¨¨s als del Quebec: ¡°Espero que la propera vegada sigui a casa vostra¡±.

Encara sembla una jornada electoral normal i corrent. D'aquelles en qu¨¨ la gent t¨¦ coses millors a fer que anar a votar. S¨®n les 11 hores. Al cor urb¨¤ de Sant Cugat, entre el seu monestir medieval i el museu dedicat a Marilyn Monroe de la cantonada del davant, la gent balla sardanes sota estelades. Es respira a la pla?a una Catalunya tranquil¡¤la, en la qual al personal no li va malament a la vida. La tenora fa sonar la seva malenconia de gram¨°fon, i li d¨®na a la burgesia una veu pagesa que simbolitza una terra que no han treballat des de fa dos segles. Des que es va inventar la sardana.

A poc a poc, comen?a a sortir la gentada. Ja hi ha moviment a les urnes del pavell¨® poliesportiu. Acaba d'arribar el carter amb una remesa gruixuda de vots per correu. Diu que mai n'havia portat tants. Una dona visiblement gran, per¨° sobretot visiblement burgesa, vol ficar a l'urna una targeta censal. Protesta en castell¨¤ i discuteix amb el seu marit en catal¨¤. No ¨¦s que no hagi votat mai i no en s¨¤piga. Al contrari, en sap, i tots dos han votat sempre a Catalunya i mai li han fallat a Artur Mas. La dona troba per fi la papereta de Junts pel S¨ª i torna a l'urna. Ella ¨¦s de l'Arag¨®, per¨° fa 40 anys que viu a Barcelona. Tots dos estan retirats. El marit va tenir una casa de canvi de moneda estrangera, i tamb¨¦ va provar fortuna amb una f¨¤brica de g¨¨nere de punt a Sant Cugat mateix. Ella explica que quan van comen?ar no tenien res i uns senyors molt importants de Banca Catalana els convidaven cada setmana a sopar. Ell diu que ja est¨¤ fart de ser una col¨°nia. La gent est¨¤ anant a votar en ferm: es veu en aquella multitud formada per classes acomodades. Tothom al carrer, a l'hora prudent de sortir al carrer. Despr¨¦s, cremar unes calories. Ni tan sols dins d'El Mes¨®n (ventiladors daurats, bigues de fusta, llums com torxes, casticisme mesetari) hi ha clients. Tothom ¨¦s a la terrassa prenent caf¨¨ amb llet.

La sardana ¨¦s el caf¨¨ amb llet de la cultura catalana. Lliga molt b¨¦ amb la magdalena o amb els melindros. La gent la balla davant el monestir. Un matrimoni la balla exclusivament per a ells mateixos, com en la intimitat d'un dancing de cinema negre. Enmig de la pla?a ven globus una gitana portuguesa. Grossa de poble, vestida de dol, amb els cabells recollits en un monyo. Ha vingut des del barri de Can Palet, a Terrassa, i diu que prefereix vendre globus que vendre banderes perqu¨¨ aix¨° de les banderes ¨¦s una vegada a l'any i aix¨ª no hi ha negoci.