Una novel¡¤la narra el dolor de la viol¨¨ncia d¡¯ETA

El 20 de maig del 1977, quan encara no s'havien celebrat les primeres eleccions democr¨¤tiques a Espanya despr¨¦s de la mort de Franco, un comando d'ETA segrestava a casa seva, a Neguri, el barri de Getxo (Biscaia), cor de l'alta burgesia d¡¯Euskadi, Javier de Ybarra. Pol¨ªtic i historiador de 63 anys, era el cap d'una de les fam¨ªlies de l'aristocr¨¤cia industrial basca, propiet¨¤ria del diari El Correo. Va ser assassinat al cap d'un mes pels seus segrestadors, una escissi¨® d¡¯ETA politicomilitar, els anomenats berezis, que m¨¦s tard ingressarien en l¡¯ETA militar.

Gaireb¨¦ 40 anys despr¨¦s, quan la seva n¨¦ta, Gabriela Ybarra (Bilbao, 1983) va decidir relatar la mort de la seva mare per un c¨¤ncer, derrotada per la malaltia en tot just sis mesos, es va adonar que molts silencis, moltes preguntes sobre la seva fam¨ªlia, a les quals no trobava resposta, tenien l¡¯origen en aquell crim. Aix¨ª ha sorgit El comensal (Caballo de Troya), una primera novel¡¤la que s'est¨¤ convertint en un dels fen¨°mens literaris de la temporada.

Encara una mica superada per la sensaci¨® que est¨¤ causant el seu llibre, que amb prou feines 15 dies despr¨¦s de la seva sortida ha hagut de ser reimpr¨¨s, Ybarra explicava ahir en una terrassa del centre de Madrid: "El final de la meva mare va ser molt intens. Quan va morir estava tan atordida que no sabia el que havia viscut. Quan vaig comen?ar a escriure sobre aix¨°, em vaig adonar que hi havia moltes coses que no m'havien explicat, potser per protegir-me, per¨° sense les quals no podia explicar la hist¨°ria".

La novel¡¤la s'enfronta a dues formes del dolor: la viol¨¨ncia terrorista i, tamb¨¦, el c¨¤ncer, la deterioraci¨® f¨ªsica, la mort, els efectes de la malaltia sobre el cos. Ybarra descriu, per exemple, amb una barreja colpidora de senzillesa i cruesa, com la doctora que tracta la seva mare a Nova York li explica els efectes secundaris de la qu¨ªmio, que deixa el cos exposat a totes les seves debilitats. "S¨®n coses de les quals la societat fuig. Els ¨²nics c¨¤ncers visibles sembla que s¨®n el de mama i la leuc¨¨mia. Per¨° hi ha molts altres c¨¤ncers, com el de c¨°lon, que va tenir la meva mare. La mort no ¨¦s decorosa", recalca.

Gran repercussi¨®

Aqu¨ª rau la clau de la repercussi¨® que est¨¤ aconseguint El comensal, segons la seva editora, la tamb¨¦ escriptora Elvira Navarro, que dirigeix Caballo de Troya, una editorial petita que ha publicat moltes primeres novel¡¤les i pertany a un grup gegant¨ª, Penguin Random House. "?s una conflu¨¨ncia que no es troba en gaires llibres. A m¨¦s de la seva qualitat liter¨¤ria, toca dos temes de gran impacte: ETA i la mort, el dol", apunta.

Ybarra, que va estudiar Direcci¨® d'Empreses i es dedica a les an¨¤lisis de mercat en xarxes socials, empra la mateixa sinceritat per tractar els dos assumptes. No obstant aix¨°, malgrat que el seu pare va rebre una carta bomba i van haver de marxar a viure fora del Pa¨ªs Basc quan ella tenia 12 anys, al llibre no hi ha cap moment d'odi. "L'odi d¨®na poder a l'altre, no es pot portar una vida amb odi", diu. Va comen?ar la investigaci¨® sense parlar amb el seu pare; sobretot llegint la premsa i cercant per Internet. L'assassinat d¡¯Ybarra va tenir un impacte gegant¨ª al principi de la Transici¨® i va despertar una condemna un¨¤nime, molt poc habitual aquells anys. A m¨¦s, va marcar la ruptura a ETA-pm i el principi del seu final. "En la meva fam¨ªlia sempre s'ha tractat d'un tema delicat i l'escriptura ha estat alhora alliberadora i dolorosa: ¨¦s com anar al fisioterapeuta. Et deixa destrossada l'esquena, per¨° et cura", assumeix. "Tamb¨¦ vaig descobrir coses molt dures: que alguns membres del comando Biscaia [que va voler matar el seu pare] vivien al costat de casa nostra".

Trencar el silenci

Per¨°, al final, el m¨¦s dif¨ªcil ha estat trencar el silenci. "Durant anys, no podia parlar de gaires coses: d¡¯on vivia, d¡¯on anava de vacances. Per seguretat, per¨° va acabar per filtrar-se en moltes facetes de la meva vida". Des del cessament de la viol¨¨ncia d¡¯ETA fa gaireb¨¦ quatre anys, ha tornat amb m¨¦s assidu?tat al Pa¨ªs Basc i, sobretot, ha pogut fer-ho amb el seu pare. Aix¨° li ha perm¨¨s creuar altres fronteres del seu passat. "Hem fet viatges junts a llocs als quals ell no havia pogut anar des dels anys setanta; a la vall de Baztan, a Mundaka, a l'interior de Biscaia. Em va ensenyar el lloc on havia apr¨¨s a caminar, els escenaris de la seva infantesa", explica.

Malgrat el paper immens que ETA ha ocupat en la hist¨°ria del Pa¨ªs Basc des dels seixanta, i del dolor que el terrorisme ha causat, la seva pres¨¨ncia en la literatura ¨¦s encara molt lleu, tot i que ha estat tractat per autors com Bernardo Atxaga o Kirmen Uribe.

Fernando Aramburu, nascut a Sant Sebasti¨¤ i resident a Alemanya, ha abordat la q¨¹esti¨® en llibres com A?os lentos i en el recull de relats colpidor Los peces de la amargura. "Tinc molt avan?at un projecte de novel¡¤la centrat en les ¨²ltimes tres d¨¨cades del Pa¨ªs Basc", explica. "La meva obstinaci¨® consisteix a tra?ar un ampli dibuix de la societat basca, del qual, ¨¦s clar, ETA forma part d¡¯una manera molt visible. Construir el relat no nom¨¦s hist¨°ric, sin¨® tamb¨¦ sentimental i hum¨¤, ¨¦s m¨¦s urgent per a que mai. Si no l¡¯abordem, a les generacions que v¨¦nen els faltar¨¤ el testimoni dels que vam ser contemporanis del fenomen terrorista", afegeix. "Els historiadors, els soci¨°legs i els periodistes avantatgen els escriptors de literatura en aquesta q¨¹esti¨®. Alguna cosa, no obstant aix¨°, es va fent, per¨° ¨¦s encara insuficient. Segons d'on bufa el vent, es nota en l'ambient un prop¨°sit de silenci i oblit".

Encara que no ¨¦s nom¨¦s una novel¡¤la sobre ETA, sin¨® sobre el dol, l'abs¨¨ncia i la forma en qu¨¨ la vida es recompon i avan?a malgrat el dolor, El comensal pertany a aquest esfor? de mem¨°ria. "?s cert que ¨¦s un tema que s'ha tractat poc i ha estat, sobretot, des del punt de vista de l'agressor m¨¦s que de les v¨ªctimes", assenyala Ybarra. En preguntar-li per la influ¨¨ncia del terrorisme en els seus records, respon: "Malgrat les amenaces, a la meva fam¨ªlia sempre hem intentat viure". El comensal n¡¯¨¦s el testimoni.