Els assessors de Mas proposen obrir hospitals p¨²blics a la sanitat privada

Els assessors del president Artur Mas en mat¨¨ria de salut han tornat a posar sobre la taula un dels temes m¨¦s controvertits en el sector sanitari: la possibilitat de realitzar activitat privada als hospitals de la xarxa p¨²blica. En un informe del juliol d'aquest any, el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progr¨¦s del Sistema Sanitari (Casost) proposa que tots els centres de la xarxa p¨²blica, inclosos els de l'Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS)?¨Cque gestiona vuit hospitals i el 80% d'atenci¨® prim¨¤ria catalana¨C, s'obrin a la sanitat privada.

Sobre l'esquelet del model sanitari catal¨¤, caracteritzat per donar assist¨¨ncia p¨²blica a trav¨¦s de centres de titularitat p¨²blica i privada (model mixt), els assessors de Mas han justificat la possibilitat d'atendre pacients de pagament dins dels hospitals que formen el sistema sanitari integral d'utilitzaci¨® p¨²blica de Catalunya (Siscat).

Aix¨ª, amb la finalitat de donar ¡°sostenibilitat¡± al sistema, el Casost proposa ¡°la realitzaci¨® d'activitat privada als centres del Siscat¡± i que les condicions i prestacions ¡°siguin iguals per a tots els prove?dors¡±, independentment de la titularitat que tinguin (dins de el Siscat hi ha centres p¨²blics, com els de l'ICS, consorcis, fundacions privades i fins i tot hospitals propietat de grans grups empresarials).

Els assessors proposen realitzar activitat privada a tots els hospitals p¨²blics, independentment de la titularitat que tinguin

El Casost reconeix que aquesta opci¨® ¡°sempre ha generat debat i retic¨¨ncies per a aquells que desconfien de la interacci¨® p¨²blico-privada¡± per¨° insisteix en el seu informe que ¡°¨¦s factible un model que aprofiti aquesta sinergia de forma ¨¨ticament correcta i econ¨°micament rendible¡±.

Els assessors del president rescaten aix¨ª, amb aquesta proposta, les directrius que marcava una instrucci¨® que va treure el Departament de Salut?al mar? i va acabar derogant a inst¨¤ncies del Parlament tot just dos mesos despr¨¦s. En la instrucci¨®, Salut recollia els sup¨°sits en els quals es podia realitzar activitat privada als centres del Siscat. El director del Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, va insistir que la norma no modificava la legislaci¨®, sin¨® que simplement ¡°recordava les regles del joc¡±. No obstant aix¨°, l'oposici¨® va treure abans?una moci¨® al Parlament per frenar aquestes pr¨¤ctiques. ¡°Fins que aquest tipus de prestaci¨® (¡­) no s'hagi debatut i consensuat en seu parlament¨¤ria, no es pot dur a terme cap activitat privada que comporti retardar o posposar l'assist¨¨ncia a pacients del sistema sanitari de cobertura p¨²blica¡±, diu la resoluci¨® que deixa sense efecte la norma.

Dues velocitats

La proposta blinda que s'obrin a pacients de pagament quir¨°fans tancats per les retallades

El Casost assenyala que la falta d'¡°un augment del finan?ament p¨²blic del sistema sanitari¡± obliga a impulsar mesures com donar entrada a la sanitat privada els centres p¨²blics. L'informe apunta que, a l'hora de regular l'activitat privada al Siscat, cal tenir en compte, a m¨¦s dels serveis reconeguts en la cartera p¨²blica i dels que n'estan fora, les ¡°cessions d'espais o recursos mitjan?ant lloguer d'espais o equipaments no utilitzats en aquest moment per la p¨²blica¡±. Amb aquest apartat, el Casost blinda una pr¨¤ctica molt comuna durant els anys de Boi Ruiz al capdavant de Salut: els quir¨°fans que es tancaven a les tardes per a la sanitat p¨²blica a causa de les retallades?s'obrien per a pacients de pagament. Aquesta pr¨¤ctica va generar, segons les entitats socials del sector, una sanitat a dues velocitats, una per a pacients p¨²blics i una altra per a privats dins d'hospitals finan?ats per la Generalitat.

Conscient de la possibilitat que s'estableixin dobles portes d'entrada a tots els centres, el Casost indica la necessitat de ¡°garantir una separaci¨® molt clara de la porta d'entrada i que les instal¡¤lacions i accessos a l'activitat privada estiguin degudament separats de la p¨²blica¡±. Els assessors es cobreixen les espatlles i matisen, a m¨¦s, que no pot ser el professional que atengui el pacient a la p¨²blica el mateix que ofereixi l'opci¨® d'anar-hi per la privada. El Casost vol evitar aix¨ª ¡°que s'indueixi una demanda de serveis privats des de la p¨²blica¡±, tal com va passar, per exemple, amb Justiniano Villar¨¢n, un pacient que va pagar per ser operat perqu¨¨ el seu metge es va negar a intervenir-lo per la via p¨²blica. El fiscal demana ara quatre anys de pres¨® per al facultatiu per estafa.

Llista d'espera ¨²nica

El consell assessor del president assenyala, a m¨¦s, que les llistes d'espera i els circuits ¡°han d'estar clarament diferenciats entre l'activitat p¨²blica i privada¡± i proposa establir ¡°una llista d'espera ¨²nica per a tots els centres del Siscat¡± i no una centre per centre com hi ha ara. El Casost considera que l'activitat privada ajudar¨¤ a generar ¡°m¨¦s equitat entre els uns i els altres¡± perqu¨¨ ¡°els pacients que deixen la llista d'espera per ser atesos per la sanitat privada contribueixen que els que es queden a la llista siguin atesos abans¡±.

Els assessors de Mas insten a crear un codi ¨¨tic a cada hospital i avaluacions cont¨ªnues ¡°per assegurar que la qualitat i l'equitat de les prestacions p¨²bliques no es vegin alterades per la introducci¨® d'activitat privada¡±.