El misteri de Tutankamon i l¡¯amant d¡¯Alexandre el Gran

Moments excitants en el m¨®n de l'arqueologia ¨Cper si no ho fossin prou els del m¨®n en general¨C. A la not¨ªcia de la recerca de cambres ocultes a la tomba de Tutankamon, una de les quals s'especula que fins i tot pot ser que aculli la m¨°mia de Nefertiti, s'ha sumat la que podria haver-se trobat el sepulcre d'Hefesti¨®, l'amant d'Alexandre el Gran. El gran amic i amor de la vida del rei macedoni, que el va acompanyar en totes les seves campanyes com un dels seus generals (va acabar dirigint la seva cavalleria i sent quiliarca, una mena de visir o segon al comandament), seria finalment el personatge al qual estaria consagrada la gran i misteriosa tomba d'Amf¨ªpolis, sota un t¨²mul gegant¨ª, el pujol de Kasta, al nord-est de Tessal¨°nica.

Aquesta tomba sensacional, que els arque¨°legs van arribar a pensar que era la del mateix Alexandre?(el seu cenotafi macedoni: el cos ¨¦s sabut que es trobava en un sepulcre a Alexandria, avui desaparegut), va ser localitzada el 2012 tot i que els treballs al t¨²mul i les troballes arqueol¨°giques es remunten als anys cinquanta. La monumentalitat de la tomba es correspondria amb l'¨¨pica pena que se'ns diu que Alexandre va sentir quan va morir Hefesti¨® i les commemoracions realment extravagants que va dedicar a l'amic mort, incloent la dedicaci¨® a l'amant d'un culte heroic.

De moment toca ser prudents i esperar l'evoluci¨® de les investigacions, en tots dos casos. No es va conquerir Troia en un dia, i la frase ¨¦s v¨¤lida especialment en aquest context.

La hip¨°tesi llan?ada aquest estiu pel reconegut especialista brit¨¤nic Nicholas Reeves, un dels principals especialistes mundials en l'¨¨poca d'Amarna (la d'Akhenaton i la seva fam¨ªlia), que la famosa tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis (Luxor), un dels monuments m¨¦s coneguts, estudiats i visitats del planeta, podria albergar cambres desconegudes fins ara, va provocar una onada d'emoci¨® i escepticisme a parts iguals. La idea, comparable a dir que hi ha una altra sala desconeguda a Altamira o a la Capella Sixtina o que s'ha esbrinat qu¨¨ va passar en la mort de JFK, semblava una bogeria: com podia ser que no s'haguessin adonat de l'exist¨¨ncia d'aquestes cambres el descobridor de la tomba, Howard Carter, que va passar-se anys a dins estudiant-la (i buidant-la) amb el seu equip i tampoc els milions de persones que des que es va fer la troballa, el 1922, l'han visitada?

Reeves basa la seva hip¨°tesi que hi ha concretament una cambra que pertany a l'enterrament de Tutankamon sense descobrir (i que emmagatzemaria encara part del seu aixovar funerari) i una altra que seria realment un passatge que conduiria a una tomba annexa desconeguda (la de Nefertiti! ¨Cmadrastra de Tutankamon¨C) en l'exist¨¨ncia de certes anomalies als murs oest i nord de la cambra funer¨¤ria del fara¨®. Aquestes anomalies, fissures ocultes darrere de les pintures que suggereixen l'exist¨¨ncia de portes, s'haurien revelat amb l'escaneig minuci¨®s de la cambra mortu¨°ria efectuat per l'empresa Factum Arte per a la posterior realitzaci¨® d'una copia facs¨ªmil del sepulcre.

Aix¨° de Nefertiti, el parador de la qual ¨¦s un dels principals?enigmes d'Egipte,?juntament amb el de Cle¨°patra, Reeves ho sost¨¦ basant-se en una docta relectura iconogr¨¤fica de les pintures de la cambra funer¨¤ria (l'¨²nica decorada de la tomba) que segons ell mostrarien no Tutankamon, sin¨® la reina entronitzada com a fara¨®.

Malgrat que tot est¨¤ molt agafat pels p¨¨ls, sorprenentment Reeves ha estat autoritzat a estudiar la tomba amb una celeritat ins¨°lita, i no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que el ministre d'Antiguitats Eg¨ªpcies, Mamdouh el-Damaty, arque¨°leg i egipt¨°leg solvent, ha estat amb ell durant les primeres inspeccions oculars que ja s'han fet aquesta setmana in situ. Tot aix¨° sembla indicar que es d¨®na total credibilitat a les teories de Reeves i que potser hi ha altres indicis o proves que encara no s'han dif¨®s. Seria estrany que el Govern egipci ¨Cper no parlar del mateix Reeves que, recordem-ho, va passar molt de temps investigant a la Vall dels Reis fins que el va fer fora el llavors totpoder¨®s responsable de les antiguitats Zahi Hawass¨C s'embarqu¨¦s en una aventura com aquesta si pens¨¦s que en sortir¨¤ amb les mans buides i el prestigi danyat. Tot i aix¨°, no s'ha de descartar el benefici que pel castigad¨ªssim sector tur¨ªstic pot significar tota l'atenci¨® medi¨¤tica de l'operaci¨®.

De moment, el primer lliurament del serial s'ha saldat amb un anticl¨ªmax. Despr¨¦s de la inspecci¨® i la primera roda de premsa, dijous, som on ¨¦rem: les portes podrien existir, i els misteris ocults, doncs tamb¨¦.

S'ha anunciat que es faran estudis amb radar i altres t¨¨cniques no intrusives per esbrinar-ho. Mentre aix¨° no passi, mentre no veiem qu¨¨ hi ha (si hi ha alguna cosa) a l'altra banda del mur, tota la resta ¨¦s pura especulaci¨®, una salutaci¨® al sol, i valgui de nou la refer¨¨ncia (en aquest cas a Akhenaton). El timing del descobriment no ¨¦s clar: es parla d'uns mesos i ja s'ha comentat que la not¨ªcia, sigui quina sigui, podria donar-se a con¨¨ixer coincidint amb la data de l'aniversari del descobriment de la tomba, el 4 de novembre. Esperem que la cosa no es demori com aquell espectacle que va ser la investigaci¨® dels conductes de ventilaci¨® de la Gran Pir¨¤mide. En fi, tots els amants de l'egiptologia i de l'arqueologia i l'art i la hist¨°ria en general (i dels misteris), restarem expectants fins que s'aclareixi l'assumpte (encara que no em fa res esperar ¨Ci ho faria molt a gust¨C si resulta que Nefertiti est¨¤ de deb¨° a la tomba de Tutankamon).

La possible troballa de la tomba d'Hefesti¨® no t¨¦ el mateix morbo, per¨° no est¨¤ malament. Hefesti¨® era l'home que Alexandre estimava (sabem per les fonts que era atractiu i m¨¦s alt que ell: la reina persa els va confondre), el seu favorit. Es deia, amb antiga sorna, que Alexandre nom¨¦s havia estat derrotat una vegada i ho havia estat per les cuixes d'Hefesti¨®. La seva relaci¨® es modelava ¨CAlexandre era un mit¨°man¨C en la d'Aquil¡¤les amb Patrocle (quin perill t¨¦ llegir la Il¨ªada al peu de la lletra!), tot i que en aquest cas pel que sembla l'estimat era m¨¦s gran que el rei. El sexe entre Alexandre i Hefesti¨® es d¨®na per segur entre els estudiosos, tot i que, com assenyala el magistral Robin Lane Fox, ¡°no sabem exactament qui va fer qu¨¨ a qui¡±, la qual cosa ¨¦s una f¨®rmula molt brit¨¤nica de dir les coses.

Hefesti¨®, company d'inf¨¤ncia, va lluitar molt i b¨¦ amb Alexandre, va ser ferit a Gaugamela, va haver d'empassar-se el gripau dels amors del rei amb el persa Bagoes i les seves noces amb Roxana (en va ser el padr¨ª), sempre va donar suport al seu cap fins i tot en els moments m¨¦s dif¨ªcils de la carrera d'aquest i la rebel¡¤li¨® de l'ex¨¨rcit, li va fer costat en els seus plans d'unir els imperis macedoni i persa (es va casar amb la filla petita de Darios, i es va convertir en cunyat d'Alexandre) i va acabar com a hiparca, cap de la cavalleria i possiblement l'home que el rei hauria vist com a successor.

Durant les inacabables campanyes asi¨¤tiques, a Hamadan, a l'oest de l'Iran, Hefesti¨® va caure malalt amb febres, probablement tifoidees. El metge li va receptar dieta, per¨° ell es va menjar un pollastre regat amb vi i va empitjorar. Durant set dies va romandre al llit i va morir. Alexandre, destrossat, es va lliurar a una pena desmesurada com ell mateix. Va fer dej¨², es va tallar els cabells i tamb¨¦ la crinera de tots els cavalls, i al final va decidir honrar l'amic amb un desplegament mai vist. Els funerals van ser espectaculars, fora de tota mesura.

Segons les fonts cl¨¤ssiques, el monument que va projectar dedicar-li a Hefesti¨®, encarregat a l'arquitecte Din¨°crates, mesurava seixanta metres, constava de diversos pisos i estava decorat amb est¨¤tues com una esp¨¨cie de falla gegantina. S'haurien emprat vint tones d'or. Hi ha estudiosos que dubten que s'arrib¨¦s a fer mai, ja que Alexandre va morir nom¨¦s un any despr¨¦s que Hefesti¨®. Tampoc ha quedat clar si el que es va dissenyar responia a una pira ¨Cva ser Hefesti¨® cremat a la manera maced¨°nia (i hom¨¨rica) o potser es va conservar el seu cos com el del mateix Alejandro?¨C o a una construcci¨® duradora, per¨° en tot cas, les restes de l'estimat amic, a qui se li va consagrar un culte semidiv¨ª, haurien de reposar en ¨²ltima inst¨¤ncia en una tomba r¨¨gia. Pot ser que es fessin les dues coses: una pira fenomenal ¨Csegons alguns testimonis es va cremar Hefesti¨® a Babil¨°nia i va caldre desmuntar una part de la muralla per donar cabuda al dispositiu¨C i una tomba en la p¨¤tria maced¨°nia a escala de l'afecte i la pena d'Alexandre.

La tomba d'Amf¨ªpolis, la m¨¦s gran de Gr¨¨cia, amb 30 metres d'altura i envoltada d'un mur de marbre de gaireb¨¦ 500 metres de llarg i tres d'altura, podria haver estat constru?da en mem¨°ria d'Hefesti¨®. La directora de les excavacions, l'arque¨°loga Katerina Peristeri, aix¨ª ho creu despr¨¦s del descobriment d'unes inscripcions en les quals apareix el que interpreta com el monograma del personatge. Addueix tamb¨¦ en benefici de la seva hip¨°tesi la cronologia de la tomba (que estableix al segle IV abans de Crist) i la pres¨¨ncia d'un monumental lle¨® de pedra (trobat el 1912 a dos quil¨°metres) que segons ella hauria estat col¡¤locat sobre el t¨²mul i que remitent a la mateixa est¨¤tua que sabem que Alexandre va fer tallar a Hamadan en mem¨°ria del seu amic i que all¨ª es conserva. En tot cas, a la tomba, que t¨¦ tres cambres i est¨¤ decorada amb esfinxs, cari¨¤tides, frescs i mosaics, s'han trobat restes d'almenys cinc persones. Al llarg de les excavacions, la tomba ha estat atribu?da a Alexandre mateix, la seva mare Ol¨ªmpia i algun dels seus generals. De moment les evid¨¨ncies clares que pot ser la tomba d'Hefesti¨® s¨®n, de nou, ai, m¨¦s aviat escasses.