Poesia per, potser, entendre el m¨®n

?La idea que Eudald Puig (Manlleu, 1948-2013) ¨¦s un dels grans desconeguts de la poesia catalana ¨¦s un bon reclam editorial, per¨° si ho fos realment, voldria dir que la nostra vida liter¨¤ria t¨¦ una mem¨°ria de peix. Es va donar a con¨¨ixer el 1979 guanyant la primera edici¨® del premi Miquel de Palol amb Cel de nit, i el seu ¨²ltim llibre, La vida entredita, va obtenir el 2005 el premi Ciutat de Terrassa, on va viure. Entremig hi va haver tres llibres m¨¦s de poesia, un de ¡°proses l¨ªriques curtes¡± i un dietari centrat en l¡¯any 1986. Un quart de segle de producci¨®, no molt extensa per¨° sempre intensa i ben considerada.

El punt de partida de Puig, m¨¦s donat a la contemplaci¨® que a la incid¨¨ncia p¨²blica, ¨¦s que el m¨®n interior ¨¦s ¡°l¡¯¨²nica realitat de la qual podem estar segurs¡± i que la societat ¡°cada cop m¨¦s es va construint a base de valors falsos¡±. El seu lliurament constant a l¡¯escriptura po¨¨tica, encara que el resultat no sigui volumin¨®s, es fonamenta en aquesta convicci¨®: la poesia entesa com la manera m¨¦s apropiada d¡¯aproximar-se a la comprensi¨® del m¨®n. En un article a Els Marges, Carles Morell l¡¯adscriu a una tradici¨® l¨ªrica que ve de Carles Riba, ¡°la poesia existencial i religiosa, oposada a la manera realista i col¡¤lectiva que donaria pas al realisme hist¨°ric¡±.

Quan Puig va comen?ar a escriure, no era aquesta una filiaci¨® gaire habitual. J. V. Foix o Joan Brossa per una banda, Gabriel Ferrater per una altra, despertaven m¨¦s inter¨¨s entre els nous poetes, per¨° en literatura les modes no s¨®n de seguiment obligat. S¡¯hi poden rastrejar tamb¨¦ coincid¨¨ncies amb Mari¨¤ Manent, sobretot l¡¯atenci¨® primmirada al paisatge; amb Joan Vinyoli, llavors encara no prou valorat, i amb Feliu Formosa, amb qui compartir¨¤ l¡¯inter¨¨s per poetes alemanys com Rainer Maria Rilke o Georg Trakl ¡ªen la introducci¨® a Cel de nit, Feliu Formosa remarca ¡°la nostra comuna sorpresa quan vam veure que parlaves de Trakl sense con¨¨ixer Trakl¡±.

Aquesta Obra po¨¨tica completa, amb remarcable introducci¨® de Jaume Aulet, reuneix tots els t¨ªtols publicats en vida ¡ªels cinc de poesia m¨¦s el de prosa po¨¨tica, Parc de gessamins (1987)¡ª. Hauria pogut ser una obra completa si s¡¯hi hagu¨¦s afegit El tra? d¡¯un any (1989), dietari que, a part l¡¯inter¨¨s biogr¨¤fic pel que fa a la vida personal, familiar i laboral com a professor d¡¯institut, aporta informaci¨® sobre les seves opinions liter¨¤ries. Com ara aquesta que al cap dels anys no ha deixat de ser pertinent: ¡°Xerrem molt i no som capa?os de fer gran cosa. Almenys els noucentistes, els ribians tenien una consci¨¨ncia clara del seu art, d¡¯all¨° que tenia inter¨¨s literari o del que, al contrari, era gris, provinci¨¤ i culturalment est¨¨ril. Ara, en aquest sentit, no hi ha pr¨¤cticament res¡±. Completen el conjunt un recull, inevitablement desigual, de poemes primerencs i dispersos, i de textos no definitius, on destaca un conjunt de haikus, i, la gran novetat, un llibre in¨¨dit, Evocacions, pr¨¤cticament acabat, de 28 poemes en prosa. Tenen la peculiaritat que cada un consta d¡¯una sola frase, sense puntuaci¨®, per¨° a difer¨¨ncia d¡¯altres experiments que volen reflectir el flux de la consci¨¨ncia, que simplement ometen punts i comes, aqu¨ª el llenguatge est¨¤ tan ben treballat que no cal posar-n¡¯hi.

Puig va temptejar diferents maneres d¡¯expressi¨®, des dels versos lapidaris i enigm¨¤tics dels inicis ¡ªell mateix va certificar que ¡°la tradici¨® o el registre del qual parteixo ¨¦s l¡¯expressionisme alemany¡±¡ª fins a la prosa descriptiva de paisatges i sentiments, treballada fins a dotar-la de la m¨¤xima flu?desa, o els haikus en qu¨¨ es va interessar els ¨²ltims temps, portat per un afany d¡¯economia i precisi¨®, per¨° sempre va excel¡¤lir per la gran autoexig¨¨ncia amb qu¨¨ afrontava la composici¨®. A cada un dels seus llibres se¡¯ls pot aplicar all¨° de ¡°A tot o re la jugada¡±, que deia Riba. La seva prematura mort ens ha privat d¡¯ulteriors evolucions i d¡¯una obra revisada, per¨° el que ha deixat ¨¦s suficient per recon¨¨ixer la import¨¤ncia de la seva elegia personal, serena i resignada. La recopilaci¨® t¨¦ un vessant d¡¯homenatge ¡ªho remarca l¡¯aplec de fotos¡ª, per¨° sobretot ha de servir per rellegir-lo i perqu¨¨ continu? vigent i sigui culturalment f¨¨rtil la seva aportaci¨® a la literatura catalana.

?