¡°Aqu¨ª t¡¯ensenyen a disparar com t¡¯ensenyen a anar amb bici¡±

Centenars de ve?ns de Roseburg, un petit poble d'Oregon, es van trobar en un parc municipal en senyal de dol?la nit d'un dels dies que marcaran aquesta comunitat. Dijous al mat¨ª, un home identificat com Chris Harper, de 26 anys, va obrir foc contra les aules de l'Umpqua Community College, un campus de formaci¨® professional. Van morir nou persones entre escenes d'horror. Enmig d'un mar d'espelmes enceses, un home anomenat John Blackwood va agafar el micr¨°fon i va dir: ¡°S¨®c professor de l'UCC. Aix¨° no ens marcar¨¤. Aquesta gent no ens intimidar¨¤. Nosaltres ens plantem davant d'aquest tipus de gent. El dilluns tornarem a classe, disposats a aprendre¡±.

Passaven pocs minuts de les 10.30 del mat¨ª quan a l'ordinador del professor Blackwell va apar¨¨ixer un av¨ªs de correu electr¨°nic. Deia: Tiroteig al campus, bloqueig de seguretat, aix¨° no ¨¦s un simulacre. A continuaci¨®, va tancar les portes de l'aula on parlava d'inform¨¤tica aquell mat¨ª per a uns 50 estudiants i va abaixar les persianes. Aix¨ª van estar tres hores, relatava Blackwell a EL PA?S durant la vetlla de la nit. La seva pr¨°pia filla ¨¦s estudiant al campus. Els m¨°bils dels estudiants van comen?ar a sonar. Tothom cridava a tothom i enviava textos. Un estudiant va relatar que a estones?era dif¨ªcil trobar connexi¨®.

Finalment, van sentir la policia al passad¨ªs. Feia nom¨¦s una setmana que havien repassat el que calia fer en una situaci¨® aix¨ª, ¡°encara que mai penses que passi en un lloc com aquest¡±, per la qual cosa se sabien el procediment. Es van posar tots al centre de l'aula amb les mans amunt. La policia va tirar la porta a terra i els va escorcollar d'un en un. ¡°Els vam donar les gr¨¤cies diverses vegades per la seva bona feina¡±, deia Blackwell. Als centres educatius dels EUA tenir memoritzat un protocol de tiroteig ¨¦s tan normal com saber la ruta d'evacuaci¨® d'incendis.

En un cercle de noies amb espelmes a la m¨¤, Kristen Sterner plorava sobre l'espatlla de la seva amiga Clarissa Welding. Eren al campus el mat¨ª del tiroteig i no saben res d'una amiga seva, el nom de la qual ja ¨¦s a les xarxes socials. Tenen 18 anys i van cr¨¦ixer a Roseburg. Asseguren que ¡°aquesta ¨¦s una comunitat on la gent t¨¦ les cases obertes, els cotxes oberts i la gent entra a casa teva, aquest tipus de comunitat¡±. Estan horroritzades amb les informacions que asseguren que el suposat assass¨ª va avisar dels seus plans en un f¨°rum d'Internet i hi va haver gent que el va animar. No s'imaginaven que alguna cosa aix¨ª podria succeir en les seves vides. ¡°Una vegada hi va haver un tiroteig a l'institut¡±, diu una. ¡°S¨ª, ¨¦s veritat, per¨° aquest es va su?cidar¡±, contesta una altra.

Mentre parlen, des de l'escenari improvisat al parc Stewart de Rosenburg es llegeix una preg¨¤ria i despr¨¦s tots resen un parenostre. Aquesta ¨¦s una comunitat majorit¨¤riament republicana, blanca i cristiana, expliquen els ve?ns. Roseburg ¨¦s un d'aquells pobles americans on se sorprenen que a alg¨² el sorprengui la facilitat amb qu¨¨ es pot adquirir una arma. ¡°Aquesta comunitat ¨¦s molt pro armes. Aqu¨ª pots entrar en un supermercat Wal-Mart a comprar una arma sense problemes¡±, explicava l'estudiant de l'UCC Ryan Gomez. Ell mateix, amb 18 anys, t¨¦ ¡°diverses armes¡±. ¡°?s una cosa normal. ?s la forma com t'eduques. Creixes amb aix¨°. Aqu¨ª t'ensenyen de petit a disparar a coses com t'ensenyen a anar amb bici¡±. La seva fam¨ªlia ¨¦s d'Oxnard, Calif¨°rnia, per¨° els seus pares es van mudar a Roseburg ¡°perqu¨¨ era un lloc m¨¦s segur¡±. Pensa, com molts, que no fa falta control sobre les armes, sin¨® centres de malalts mentals, que no n'hi ha ¡°perqu¨¨ no hi ha pressupost¡±.

Aquest poble de 21.000 habitants, el 90% blancs, s'aixeca aquest dijous amb preguntes com el m¨°bil de l'assass¨ª i les identitats de les v¨ªctimes, encara sense confirmar i que en la nit de dijous eren el centre dels rumors entre els ve?ns. Per¨° ning¨² sembla preguntar-se res sobre les armes. Jodie Jodyitckowitc va n¨¦ixer a Roseburg i ha viscut aqu¨ª gaireb¨¦ tota la seva vida. Dijous a la nit va anar a la vetlla amb els seus tres fills. ¡°Els dic que visquin cada dia de la seva vida com si fos l'¨²ltim. Mai se sap¡±.