Un brigada de la Policia Armada va rematar Companys

¡°Acabo d'ordenar a un grup d'homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Llu¨ªs Companys. I jo l'he rematat a terra. Que D¨¦u tingui pietat de la seva ¨¤nima i que perdoni la meva¡±. Aix¨° ¨¦s l'¨²nic que va poder dir a la seva dona i als seus fills, despr¨¦s de tornar a casa poc abans de les vuit del mat¨ª procedent del castell de Montju?c, aquell 15 d'octubre del 1940. Mai m¨¦s va tornar a parlar d'aix¨° el brigada de la recentment creada Policia Armada Benjam¨ª Benet Blanch, el nom del qual, 75 anys despr¨¦s dels fets, revela p¨²blicament per vegada primera el periodista Jordi Finestres a Retrat d¡¯un magnicidi. Les ¨²ltimes hores del president Companys (Llaura Llibres).

Les pistes facilitades per un n¨¦t de Benet han perm¨¨s a Finestres ¨Cque el 2003 ja va localitzar a Vene?uela on es refugiava Ram¨®n de Colub¨ª, militar que va defensar Companys¨C reconstruir la traject¨°ria del policia, de llavors 48 anys, per¨° no les causes que el van portar a ser tr¨¤gicament escollit per dirigir l'escamot d'afusellament de militars de manera misteriosa i precipitada la nit anterior. Era policia, per¨° el cos estava sota les lleis militars: volgu¨¦s o no, havia d'obeir.

El ¡°pols tremol¨®s¡± de l¡¯executor el va obligar a disparar diversos trets amb la seva Astra 400 de 9 mil¡¤l¨ªmetres, segons relata Jordi Finestres

Alguns aspectes de la seva carrera podrien, no obstant aix¨°, explicar la seva elecci¨®. Nascut a Mont-roig del Camp, i allistat voluntari com a educador de m¨²sica a l'Ex¨¨rcit, el 1912 es va oferir a anar a Melilla, on ja va ser condecorat. Es va llicenciar el 1914 per¨° no va tornar a l'Ex¨¨rcit sin¨® que el 1921 va ingressar a la Policia.

La revolta del 1936 el va enxampar a Saragossa. Encara que, segons Finestres, no volia saber res del separatisme catal¨¤ per¨° tampoc de l'anticatalanisme, va donar suport als rebels i l'octubre del 1937 estava a la Brigada Legion¨¤ria Italiana, els Fletxes Negres. L'abril del 1938 va entrar a Lleida. Ascendit a brigada per m¨¨rits de guerra el juliol del 1939, pocs mesos despr¨¦s va participar en el trasllat de les restes del fundador de la Falange Espa?ola, Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera, des d'Alacant fins a El Escorial.

Alternant les ¨²ltimes hores de Companys i el testimoni de De Colub¨ª, Finestres parla al llibre (el contingut del qual avan?a la revista S¨¤piens) de ¡°diversos trets de gr¨¤cia¡± fruit del ¡°pols tremol¨®s¡± de Benet, que els executa amb la seva Astra 400 de 9 mil¡¤l¨ªmetres. I comenta tamb¨¦ un episodi misteri¨®s: Benet va agafar el mocador blanc tacat de sang que Companys portava a l'americana, per¨° que va haver de deixar a terra despr¨¦s de ser recriminat per un capit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil, Fern¨¢ndez-Vald¨¦s, que despr¨¦s se'n va apropiar, segons el llibre. Aquell mocador, i altres objectes personals de Companys, estan avui encara oficialment extraviats.

El suboficial va intentar quedar-se el mocador ensangonat del president per¨° un capit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil l¡¯hi va impedir; aquest i altres objectes de Companys segueixen avui extraviats

Una afecci¨® pulmonar va causar la mort del llavors ja capit¨¤ Benet el 1950, que va morir a Tarragona als 58 anys.