Avui estem d¡¯aniversari

Era l¡¯estiu, al mes d¡¯agost, m¡¯acabava de llevar i em disposava a esmorzar davant d¡¯una pl¨¤cida vista del mar en calma. El m¨°bil em va aportar algunes not¨ªcies a trav¨¦s de la consulta d¡¯elpais.cat mentre el sol s¡¯al?ava en el seu curs. Semblava que s¡¯havia originat un esc¨¤ndol en el m¨®n de l¡¯atletisme internacional arran de les sospites de dopatge generalitzat, tot al voltant de l¡¯Ag¨¨ncia Mundial Antidopatge. Per¨° tot d¡¯una vaig tenir un despreniment de c¨°rnia. Els ulls se¡¯m van posar a fer pampallugues, el cor em va comen?ar a percudir a la caixa mentre amb el dit resseguia la pantalla per veure la magnitud de la relliscada. L¡¯esmentada Ag¨¨ncia Mundial Antidopatge, l¡¯AMA, havia estat rebatejada com la MESTRESSA, aix¨ª mateix, terme que es repetia al llarg no d¡¯una not¨ªcia, sin¨® de dues. Cobriment de cor. Entre espasmes incontrolables vaig poder enviar un missatge als companys d¡¯elpais.cat perqu¨¨ esmenessin el desprop¨°sit a temps que la feta no corregu¨¦s per Twitter. Per sort, un desfibril¡¤lador em va tornar a la vida.

Serveixi l¡¯an¨¨cdota no per criticar, sin¨® per lloar sense reserves la feina de les ling¨¹istes d¡¯elpais.cat, art¨ªfexs d¡¯una excel¡¤l¨¨ncia basada en el que Ariadna Pous, coordinadora de l¡¯equip de correcci¨®, anomena la traducorrecci¨®; ¨¦s a dir, el proc¨¦s de traducci¨® autom¨¤tica i posterior correcci¨® humana de les not¨ªcies. De fet, ¨¦s aquesta una tasca del tot contra natura. El cervell hum¨¤ no est¨¤ preparat per prestar el mateix grau d¡¯atenci¨®, en un sol acte de lectura, als diversos nivells de correcci¨® que es produeixen en un mateix text (ortografia, morfologia, l¨¨xic, sem¨¤ntica, sintaxi, maj¨²scules, puntuaci¨®, traducci¨®, coher¨¨ncia, contingut), i menys si en el mateix espai vital hi ha un parell de redactors debatent sobre el proc¨¦s, els d¡¯esports canten un gol perqu¨¨ ¨¦s nit de Champions i un becari t¡¯ofereix pastes perqu¨¨ ¨¦s el seu ¨²ltim dia i resulta que se¡¯n va. Per tant, l¡¯error ¨¦s consubstancial en aquesta feina (com en d¡¯altres, de fet). ?s per aix¨° que la qualitat ling¨¹¨ªstica d¡¯un text no dep¨¨n de la per¨ªcia del ling¨¹ista, sin¨® del nivell del text original i del volum d¡¯errors que presenti; com m¨¦s bo sigui el text a l¡¯inici m¨¦s bo ser¨¤ al final. Atesa la dificultat intr¨ªnseca, doncs, el nostre cervell tendeix a validar tot all¨° que ja est¨¤ validat en una primera ocurr¨¨ncia, i, per tant, a redundar en l¡¯error si aquest ja s¡¯ha produ?t. Amb una MESTRESSA, doncs, n¡¯hi va haver prou per clonar la p¨ªfia.

Elpa¨ªs.cat plantejava de bon comen?ament la necessitat de traduir material escrit en castell¨¤ per a l¡¯edici¨® en paper, per¨° tamb¨¦ de publicar textos concebuts i escrits en catal¨¤

En aquest primer any de vida, elpais.cat ha representat tota una novetat en el panorama de diaris digitals en catal¨¤ pel tractament que havia de fer de la llengua. Cada mitj¨¤ t¨¦ les seves servituds, i en aquest cas el projecte obria una via fins aleshores encara no explorada. Al costat d¡¯altres diaris digitals concebuts i escrits en catal¨¤, i al costat de diaris digitals que s¨®n sobretot abocadors del que es publica en paper, elpais.cat plantejava de bon comen?ament la necessitat de traduir material escrit en castell¨¤ per a l¡¯edici¨® en paper, per¨° tamb¨¦ de publicar textos concebuts i escrits en catal¨¤, tota una mena de tercera via que s¡¯obligava a ser fidel a la normativa vigent (cap mitj¨¤ nouvingut hauria de tenir la temptaci¨® de saltar-se-la) per¨° que alhora estava atenta a les novetats a la recerca de la proximitat. I el resultat s¡¯hauria pogut convertir perfectament en un ni carn ni peix per¨° ha esdevingut un estupend mar i muntanya. Millorable en endavant, evidentment, tant a trav¨¦s de la incorporaci¨® de noves veus que elaborin textos propis com per la possibilitat que algunes firmes catalanes que escriuen en castell¨¤ i despr¨¦s s¨®n tradu?des puguin rec¨®rrer el cam¨ª invers, fent que el castell¨¤ sigui gregari de l¡¯original en catal¨¤.

El format del diari, doncs, comporta una innovaci¨®, per¨° n¡¯hi ha una altra no tan visible pel lector per¨° tamb¨¦ decisiva: la cohabitaci¨® entre periodistes i ling¨¹istes. Altre cop una tercera via. Tradicionalment els correctors han menjat a part. Vistos com una necessitat per poder publicar i emetre en condicions, els equips de ling¨¹istes sempre s¡¯han constitu?t en seccions formalment i f¨ªsicament separades, amb una gent absorta en les seves d¨¨ries verbals que sovint treballen en r¨¨gim stakhanovista i precari. O b¨¦, i aix¨° passa en mitjans petits on el ling¨¹ista exerceix en solitari, aquest s¡¯insereix en la redacci¨®, on tanmateix la situaci¨® de minoria dilueix les seves propostes i l¡¯adquisici¨® d¡¯una m¨ªnima autoritat esdev¨¦ herc¨²lia. En canvi, a elpais.cat la conviv¨¨ncia entre professionals, taula amb taula, ha transmutat en una cooperaci¨® m¨²tua que ha acabat beneficiant el lector, el qual, tot i descon¨¨ixer quin proc¨¦s ha servit per resoldre un titular o gestar un tuit, rep el missatge de manera m¨¦s clara, n¨ªtida, correcta i efica?. Els correctors dels mitjans, sovint vistos com uns mestretites, a base de lectura i de consultes han acabat acumulant un p¨°sit de coneixement que els periodistes farien ben fet d¡¯aprofitar. I a m¨¦s s¨®n molt bons fent titulars.

Avui estem d¡¯aniversari, despr¨¦s d¡¯un any informativament intens que ha obligat a revisar i actualitzar molts termes, alguns de nous, d¡¯altres de tota la vida per¨° portats al primer pla: ebola, selfie, proc¨¦s, consulta, lapao, caixer, estelada, dron, plebiscit, biling¨¹isme, naci¨®, i m¨¦s que en vindran. Que l¡¯actualitat no s¡¯acaba mai, i la llengua tampoc.

Per molts anys!