El miracle de les cases de fusta: estalviar un 90% en despeses i energia

La casa amb estructura de fusta m¨¦s gran d'Espanya, de 650 metres quadrats, gasta en electricitat, inclosa la climatitzaci¨® i l'aigua calenta, tan sols 140 euros al mes. ?s un habitatge de consum energ¨¨tic gaireb¨¦ nul situat a la localitat madrilenya de Torrelodones, el cost de construcci¨® de la qual ha estat de 800 euros el metre quadrat.

El mateix que un altre xalet a El Escorial (Madrid) de 180 metres quadrats. Els seus propietaris s¨®n Pepe i Carmen, un matrimoni de 73 anys que pagava 1.000 euros al mes en la calefacci¨® de gasoil. Es van vendre la casa que tenien i en van construir una amb estructura de fusta per 194.400 euros, en qu¨¨ gasten uns 30 euros al mes. "S'estalviaran uns 7.000 euros a l'any en climatitzaci¨® i aigua calenta sanit¨¤ria", expliquen a 100x100madera, empresa que n'ha realitzat els projectes. "Aquestes cases es construeixen in situ, encara que l'estructura de fusta ve preparada en un joc de peces. La fusta arriba tallada a la mida exacta, numerada i es munta al mateix terreny", expliquen.

Aquesta empresa tamb¨¦ ¨¦s la responsable de la primera construcci¨® que rep el certificat Passivhaus (de l'alemany 'casa passiva') a la Comunitat de Madrid. Tutelada pel Passivhaus Institut d'Alemanya, verifica que t¨¦ un consum d'energia m¨ªnim. Monotoritzada des que va finalitzar de construir-la la tardor passada ¨Ces va edificar en quatre mesos¨C, s'ha pogut calcular que la despesa mitjana ¨¦s de 18,5 euros al mes en climatitzaci¨® i aigua calenta. ?s a Guadalix de la Sierra (Madrid) i s'ha convertit en un showroom perqu¨¨ els interessats en cases biopassives puguin experimentar la sensaci¨® d'estar en un d'aquests habitatges.

Un matrimoni de 73 anys ha passat de pagar 1.000 euros a 30 euros cada mes en subministraments

Una parella de joves barcelonins ho sabr¨¤ ben aviat. Est¨¤ a punt d'acabar la seva casa, que ser¨¤ l'edifici m¨¦s alt amb estructura de fusta de Barcelona, obra de House Habitat. Es tracta d'un habitatge de cinc plantes situat en ple districte de Gr¨¤cia, de 346 metres quadrats. S'estima que la despesa mitjana mensual en calefacci¨®, refrigeraci¨® i aigua calenta ser¨¤ de 62 euros. Tots aquests habitatges tenen alguna cosa en com¨²: l'estructura est¨¤ feta de fusta, un material resistent i a?llant que permet reduir el consum en calefacci¨® i aire condicionat. A m¨¦s, s'hi afegeixen altres a?llaments com la cel¡¤lulosa, la fibra de fusta o el cot¨® reciclat, s'utilitzen finestres de triple vidre i, de vegades, energies renovables. Comptant-ho tot, es pot arribar fins a un 90% d'estalvi energ¨¨tic.

Uns 20.000 habitatges de fusta

L'¨²s de la fusta en una estructura redueix entre vuit i 13 vegades l'energia necess¨¤ria en comparaci¨® amb una d'equivalent d'acer o de formig¨® armat. A m¨¦s, ¨¦s el material que consumeix menys energia per obtenir-lo. Tot i aix¨ª, el formig¨® passa a davant. L'Associaci¨® de Fabricants i Constructors de Cases de Fusta d'Espanya (AFCCM) no en t¨¦ un cens, per¨° calcula que pot haver-hi unes 20.000 cases. Res a veure amb altres punts del planeta: a Finl¨¤ndia el 98% dels habitatges unifamiliars s¨®n de fusta i als EUA o el Canad¨¤, el 80%.

Al pa¨ªs del ma¨® hi ha massa prejudicis per la fusta com a material estructural. "Es creu que no s¨®n consistents, que duren poc i, no obstant aix¨°, amb bona mat¨¨ria primera com ¨¦s el pi vermell finland¨¨s tenen una qualitat per sobre de la construcci¨® tradicional", apunten a 100x100madera, que ha fet m¨¦s de 200 cases i t¨¦ 44 projectes m¨¦s en curs a Espanya. I prossegueixen: "A Finl¨¤ndia hi hem vist cases de fusta de troncs amb 310 anys d'antiguitat, i el nostre fabricant finland¨¨s Kuusamo ens diu que estimen en 150 anys la vida mitjana de les nostres estructures en el cas de l'entramat lleuger, que ¨¦s el que m¨¦s usem". Aquesta fusta procedeix de boscos de Finl¨¤ndia, un pa¨ªs on la gesti¨® racional amb principis de repoblaci¨® ¨¦s un aspecte fonamental, recorden a l'empresa Kuusamo.

El cost d'aquests habitatges ¨¦s de 1.100 euros de mitjana per metre quadrat i es triguen quatre mesos a?construir-los?

Estalvi en els subministraments d'energia, per¨° tamb¨¦ preu tancat i terminis m¨¦s curts. Es triguen uns quatre mesos per a una casa d'uns 150 metres ¨Cmolt per sota de la construcci¨® tradicional, que pot ser d'entre 12 i 18 mesos¨C, assenyalen a l'empresa House Habitat. El cost de construcci¨® d'un habitatge de grand¨¤ria mitjana ¨¦s de gaireb¨¦ 1.100 euros per metre. Una casa passiva, per¨° tradicional, seria bastant m¨¦s cara.

"Els habitatges amb estructures de fusta tenen un cost de construcci¨® per metre ¨²til d'entre el 10% i el 15% inferior a l'obra tradicional de formig¨®. Incloent-hi el 10% d'IVA, la inversi¨® total per a l'autopromoci¨® d'un habitatge unifamiliar de 120 metres constru?ts ser¨¤ de l'ordre de 130.000 a 190.000 euros", repassa Emilio Lauro, de Canadian Nordic House Catalunya, empresa constructora de cases canadenques a Catalunya des del 1978. El 85% de les obres d'aquesta firma es fan a la parcel¡¤la (el forjats del terra, els acabats i les instal¡¤lacions) i un 15% a la f¨¤brica.

Totes aquestes cases compleixen els mateixos requisits legals i constructius que les tradicionals. Els acabats de la fa?ana poden ser de qualsevol material (pedra, fusta...) i els dissenys s¨®n personalitzats. No hi ha dues cases iguals. Amb posterioritat se'n pot ampliar o modificar la distribuci¨®.

Les modulars, un altre tipus de cases

Per¨° el mercat de la fusta d¨®na per molt i amb aquesta forma de construir hi ha la que aposta per una nova generaci¨® d'habitatges modulars i industrialitzats, fets per complet en una f¨¤brica. Parets, terres i sostres es fabriquen a la l¨ªnia de muntatge, tal com passa amb els autom¨°bils. "Les empreses que comercialitzen habitatges prefabricats ¨ªntegrament s'assemblen m¨¦s a un fabricant que a un constructor, encara que tamb¨¦ han de complir amb els requisits d'habitabilitat i seguretat, amb el projecte visat al col¡¤legi d'arquitectes i la llic¨¨ncia d'obres de l'ajuntament", explica Lauro. Aquests habitatges es poden transportar, muntar i desmuntar, canviar de posici¨® o ubicaci¨® (sempre que no estiguin fixats al terra). Un dels seus avantatges ¨¦s el preu (fins a un 35% m¨¦s barat respecte a l'edificaci¨® a peu d'obra), i el temps (s¨®n una tercera o quarta part que els de l'obra tradicional). Per¨° tamb¨¦ l'efici¨¨ncia (nou hores d'un operari de f¨¤brica per 30 d'un treballador en una obra per metre d'unifamiliar) i l'energia (consumeix sis vegades menys energia que en la convencional).