Els cient¨ªfics posen ¡®cognoms¡¯ al c¨¤ncer de c¨°lon

No ¨¦s el mateix tenir un c¨¤ncer de c¨°lon de cognom CMS1 que un c¨¤ncer de c¨°lon amb l'¨¤lies de CMS4. En el microscopi del cient¨ªfic que estudia i analitza els teixits malalts no s'aprecia la difer¨¨ncia per¨°, en realitat, es tracta de tumors colorectals completament diferents, amb un comportament cl¨ªnic diferent i un pron¨°stic desigual. La clau rau en l'estudi gen¨¨tic de les neopl¨¤sies. La informaci¨® gen¨°mica del tumor permet posar-li un cognom i interrompre la malaltia de la forma m¨¦s efectiva segons l'¨¤lies que porti amb una ter¨¤pia personalitzada per combatre-la.

Els tumors de mama, per exemple, ja disposen des de fa temps d'un segon nom segons les caracter¨ªstiques que reveli la seva an¨¤lisi molecular. De posar cognoms al c¨¤ncer colorectal, se n'ha encarregat un equip d'investigaci¨® de l¡¯Institut d¡¯Oncolog¨ªa de la Vall d'Hebron (VHIO) de Barcelona, que ha aconseguit el suport de la comunitat cient¨ªfica internacional per classificar la neopl¨¤sia maligna en diversos subtipus segons les seves caracter¨ªstiques gen¨¨tiques. Els subgrups apareixen avui publicats a la revista cient¨ªfica Nature.

Investigadors de Vall d¡¯Hebron classifiquen gen¨¨ticament el c¨¤ncer colorectal en quatre subtipus

Ha calgut analitzar m¨¦s de 4.000 mostres de pacients afectats amb aquesta malaltia i la intervenci¨® i el treball en com¨² d'una quinzena d'equips d'investigaci¨® de tot el m¨®n per arribar a la conclusi¨® que els tumors colorectals estan dividits en quatre tipus. El CMS1 ¨Cconsens molecular subtipus 1¨C afecta un 15% dels pacients i com que t¨¦ una activaci¨® immunol¨°gica molt potent, ¨¦s el tipus de c¨¤ncer que m¨¦s es beneficia de la immunoter¨¤pia. El CMS2, d¡¯altra banda, ¨¦s el m¨¦s com¨² dels tumors (un 40%) i el que presenta m¨¦s inestabilitat cromos¨°mica. El CMS3 t¨¦ irregularitats metab¨°liques vinculades a les mutacions d'un gen, el KRAS. I finalment, el CMS4, que el pateixen un 30% dels malalts, ¨¦s el que presenta un pron¨°stic m¨¦s desfavorable i un risc m¨¦s elevat de met¨¤stasi. "Els tumors s¨®n radicalment diferents en l¡¯¨¤mbit gen¨°mic. La biologia tan diferenciada entre els diversos subtipus ens confirma que gaireb¨¦ podria tractar-se de tumors diferents", explica el doctor Rodrigo Dienstmann, investigador principal de l'estudi.

"Abans ten¨ªem dos pacients en el mateix estadi de la malaltia, als quals aplic¨¤vem les mateixes ter¨¤pies i un acabava amb un pron¨°stic molt favorable i l'altre amb una met¨¤stasi i m¨¦s complicacions del tumor. Ara entenem per qu¨¨ els tumors es comporten de forma tan diversa davant un mateix tractament", assenyala Dienstmann. Els investigadors asseguren que el consens aconseguit permetr¨¤ als onc¨°legs catalogar les neopl¨¤sies dels seus pacients dins d'un d'aquests subtipus i saber el pron¨°stic i el comportament cl¨ªnic de la malaltia segons el cas. "Podem estratificar m¨¦s els pacients i avan?ar cap als tractaments personalitzats, triant la ter¨¤pia que millor els convingui segons la classe de tumor", afegeix l'investigador.

La biologia dels diferents subtipus ens confirma que gaireb¨¦ podria tractar-se de tumors diferents¡±, explica l¡¯investigador Rodrigo Dienstmann

El primer pas, assegura Dienstmann, ja est¨¤ en marxa. Es tracta d'assajos cl¨ªnics dirigits a esbrinar quines ter¨¤pies s¨®n les m¨¦s beneficioses per a cada subtipus de c¨¤ncer colorectal. "En el CMS4 sabem que el pron¨°stic ¨¦s pitjor i hi ha m¨¦s risc de met¨¤stasi, per la qual cosa hem de veure quines s¨®n les alteracions moleculars, les dianes que cal encertar, i provar ter¨¤pies contra aquestes mol¨¨cules", apunta. L'investigador aposta per "refinar l'¨²s" dels tractaments que ja hi ha al mercat i optimitzar-los de manera que nom¨¦s hi accedeixin els pacients que, segons el cognom del seu c¨¤ncer, puguin trere un alt benefici.

A m¨¦s, els investigadors tamb¨¦ proposen mirar enrere i repassar estudis i assajos cl¨ªnics que han fallat en el passat. "Els ¨²ltims anys han sortit moltes investigacions que han resultat negatives, sense benefici per al pacient. Volem revisar aquestes ter¨¤pies perqu¨¨ potser no estaven incidint en la poblaci¨® diana adequada", assenyala Dienstmann. El cient¨ªfic no descarta que, d¡¯aqu¨ª a uns anys, "quan en comptes de 4.000 mostres de pacients se n'analitzin 40.000", apareguin nous subgrups de tumors. "Es pot anar molt m¨¦s enll¨¤ amb les dades massives i seguiran sortint subclassificacions, per¨°, durant la propera d¨¨cada, almenys, aquesta ¨¦s l'¨²nica classificaci¨® disponible. Hem marcat el punt de partida", sentencia.