Carta a la mare?

A La filla estrangera, premi BBVA Sant Joan 2015, Najat El Hachmi (Beni Sidel, Marroc, 1979), torna a internar-se en els conflictes que generen la immigraci¨®, la necess¨¤ria voluntat d¡¯integrar-se en el lloc d¡¯arribada i el lligam entre pares i fills, per¨° aix¨ª com a L¡¯¨²ltim patriarca (2008) l¡¯atenci¨® se centrava en el pare desvagat, arbitrari i violent, aqu¨ª la mirada es despla?a cap a la mare ing¨¨nua, t¨ªmida i vergonyosa per tradici¨®. En tots dos casos el lector hi troba una filla protagonista que busca el seu espai enmig del xoc de cultures on s¡¯instal¡¤la, que dubta sobre la conveni¨¨ncia de l¡¯emancipaci¨® psicol¨°gica i f¨ªsica, que pateix una crisi de consci¨¨ncia i, sobretot, que s¡¯acaba construint una identitat nova a trav¨¦s de l¡¯escriptura forjada amb la llengua adoptiva: ¡°Quan en vaig tenir prou, de plorar, vaig decidir escriure¡±. A L¡¯¨²ltim patriarca, El Hachmi reinterpretava la impetuositat fero? i la rudesa de Solitud, la desorientaci¨® desvalguda de la Colometa de La pla?a del Diamant; a La filla estrangera, a part d¡¯identificar-se amb els versos m¨¦s repetits i banals de Maria Merc¨¨ Mar?al, la protagonista assumeix com a pr¨°pia la frase que enceta Aloma ¡ª¡°L¡¯amor em fa f¨¤stic¡±¡ª, i no ¨¦s casual l¡¯impacte que li produeix la lectura de Ramona, ad¨¦u, la novel¡¤la on Montserrat Roig recupera el seu propi passat per entendre¡¯l, acceptar-lo i deixar-lo definitivament enrere. Al cap i a la fi, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯exotisme i de la sociologia sobre la immigraci¨® magribina, ¨¦s el mateix que El Hachmi narra aqu¨ª amb dinamisme i contenci¨®.

D¡¯entrada, el lector agraeix que La filla estrangera, a pesar de la fotografia de la portada, no sigui una obra ¨¨tnica en el pitjor sentit de la paraula, que no sucumbeixi a la temptaci¨® d¡¯armar una hist¨°ria sentimental farcida de t¨°pics per reflectir l¡¯abisme de costums i conviccions entre els membres d¡¯una cultura i els de l¡¯altra, que l¡¯anecdotari protagonitzat pels personatges transcorri naturalment dins de la versemblan?a. Les ambig¨¹itats i les contradiccions que la poblaci¨® del pa¨ªs mant¨¦ amb els immigrants ¡ªacceptats, per¨° no acceptats¡ª, les ambig¨¹itats i les contradiccions que els immigrants mantenen amb la poblaci¨® del pa¨ªs ¡ªintegrats, per¨° no integrats¡ª, els privilegis masculins, el poder a l¡¯ombra de les dones sobre l¡¯ordre familiar, la par¨¤lisi del dubte dels fills a pesar de la seva voluntat de prosperar segons una nova idiosincr¨¤sia, les vacil¡¤lacions de la identitat quan es viatja a la terra natal, tot apareix aqu¨ª descrit amb prou subtilesa i flexibilitat com per convertir-se en una perfecta abs¨¨ncia de sistema: El Hachmi no assigna a la novel¡¤la la feina de confirmar el que ella ja sap, sin¨® de descobrir el que ignora. I el que ignora ¨¦s el que no pot traduir a la seva nova llengua, el pensament de la seva mare articulat segons els codis del seu origen rifeny i expressat a trav¨¦s d¡¯una altra llengua, l¡¯amazic, exclusivament oral. La protagonista de La filla estrangera empr¨¨n el relat del seu testimoni com si fos una pausa en el curs del temps per transformar la informaci¨® sobre el seu passat cultural i moral en una experi¨¨ncia pr¨°pia que s¡¯haur¨¤ de convertir en un coneixement ¨²til per alliberar-se individualment. La filla estrangera ¨¦s una carta d¡¯ad¨¦u a la mare i al que representa ella, escrita des de la voluntat de ¡°fer-li just¨ªcia¡±: ¡°escriuria la seva hist¨°ria i aix¨ª podria ser jo sense ser per ella per¨° tamb¨¦ ser jo sense ser contra ella¡±.

El Hachmi no troba l¡¯equilibri m¨¦s pertinent per aconseguir la cohabitaci¨® entre l¡¯afany de documentar la vida dels immigrants a Vic i la pulsi¨® narrativa ¡ªsobretot en el primer tram de la novel¡¤la, quan s¡¯hauria de fixar m¨¦s f¨¨rriament l¡¯abast del conflicte amb la mare¡ª, i al lector potser li hauria agradat que fossin m¨¦s minucioses les p¨¤gines dedicades a la quotidianitat del matrimoni de la protagonista amb el seu cos¨ª. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que la narrativa d¡¯El Hachmi posseeix el valor afegit d¡¯enriquir amb un vigor nou la literatura i demostrar que les noves constel¡¤lacions que componen la geografia de la novel¡¤la s¨®n variades i mutants: al cap i a la fi, a la literatura anglesa qui va dinamitar els llocs comuns i els clix¨¦s de la casa de camp i el majordom va ser el japon¨¨s Kashuo Ishiguro.